Tarraco. Aquest és el nom que podria sortir escollit per al nou SUV de Seat i que podria convertir-se en el primer topònim català per a un model de la companyia. Una marca de vehicles que té tots els seus centres de producció a Catalunya -la seu central de Martorell, El Prat i la Zona Franca de Barcelona-, però que cap dels seus 13 vehicles porta el nom d'una ciutat de Catalunya. Una estratègia de naming que va començar el 1982 amb el Ronda.
Després de més de 10.000 propostes i una votació popular on van participar prop de 133.000 persones dels 106 països on la marca comercialitza els seus automòbils, el passat 12 de setembre el president de la companyia, Luca de Meo, va fer públic el nom dels quatre finalistes a la Fira de l'Automòbil de Frankfurt: Tarraco, Alboran, Aranda i Ávila. I aquest dilluns es tanca el termini per votar quin d'aquests serà finalment el guanyador.
El Seat Aran va ser el primer nom català a registrar-se per al mercat espanyol, el 1985
Si Tarraco, nom que designa una de les principals ciutats romanes d'Hispània i que fa referència al conjunt arqueològic declarat Patrimoni de la Humanitat el 2000, surt guanyador, s'haurà trencat una ratxa de dècades d'espera. Perquè ni tan sols el Seat Aran ha aconseguit sortir al carrer, quan es tracta d'un nom que la marca va registrar a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques el 1985.
Per què Tarraco?
Un detall curiós és que estiguem davant la possibilitat de tenir un nom de ciutat català, però en llatí. "La raó segurament és que Tarraco és més curt que Tarragona. Pràcticament tots els noms que posa la marca tenen tres síl·labes, com aquest. També té més sonoritat, és més rotund, té més força i s'associa més fàcilment a un cotxe de grans dimensions i robust", explica el creatiu de noms i col·laborador de Neimik Jordi Garcia.
Garcia: "Tarraco té més sonoritat, és més rotund, té més força"
L'expert rebutja que es faci un debat polític de la tria dels noms i assenyala "raons de màrqueting o branding" com els motius principals per a l'elecció. "Un nom català no hauria d'estranyar o sorprendre, s'hauria de veure com una cosa normal", defensa, i titlla de "casualitat" que fins ara cap vehicle hagi estat l'escollit per posar punt final a l'espera.
Una opinió que en diversos comunicats i declaracions a mitjans ja han manifestat els directius de Seat reiteradament. De fet, fonts de la companyia asseguren que al llarg dels anys han sigut diversos els candidats de Catalunya que han acabat quedant-se a les portes per raons de màrqueting.
Per això Garcia insisteix a dir que trobar noms toponímics és un primer filtre, però que n'hi ha de posteriors igual d'importants: "Força, fonètica, fàcils de pronunciar en altres mercats... són molts controls per evitar que hi hagi connotacions negatives o culturals".
Més visibilitat?
Potser els Seat Ibiza i Alhambra són els dos exemples més clars. Tothom coneix tant l'illa com el conjunt monumental de Granada, pel que com a molt caldria situar-los en un mapa per als estrangers. Ara bé, no passa el mateix amb Arona o Ateca, dos noms Santa Cruz de Tenerife i Saragossa que han fet que el gran públic prengui consciència de l'existència d'aquests municipis. "El nom sempre genera curiositat", apunta el creatiu de naming, "veure un lloc que no coneixies desperta les ganes de saber d'on ve".
Tarragona es podria situar en un terme mitjà. No és cap desconegut, però no acumula la fama que té l'illa balear o el monument andalús. D'aquí que la ciutat catalana pugui beneficiar-se d'un plus de visibilitat si surt escollit el seu nom com a guanyador de la votació popular.
Garcia: "Barcelona comença a estar gastada com a marca"
Tenint en compte que escollit una urb o un indret destacat de la geografia pot donar punts extres per a la venda d'un cotxe, per què no es troba Barcelona entre els candidats? "Comença a estar gastada com a marca", respon Garcia, qui tot seguit apel·la de nou als valors de la companyia i el producte: "Cal pensar en el posicionament i si és un SUV gran, queda millor un nom amb una determinada sonoritat. Barcelona té notorietat, però no transmet tanta força". Novament, el màrqueting guanya la partida.
Fer partícip el consumidor
Aquesta és la primera vegada que Seat obre a votació popular la selecció de noms per a un dels seus vehicles. El col·laborador de Neimik ho interpreta com "una manera d'apropar la marca i de crear més compromís amb els compradors, de generar engagement". Però és també una manera de modernitzar el procés.
La iniciativa es va llançar l'1 de juny amb 10.130 topònims proposats per seguidors de la marca i que van passar un procés de filtratge basat en diversos criteris.
Coincidint amb el procediment descrit anteriorment per Garcia, el primer element que Seat té en compte és que quedi reflectit en l'essència de la companyia. "Ha d'anar acord a l'ADN del nou SUV de grans dimensions i denotar sensació d'espai i robustesa", explicava el director de màrqueting de producte, Lucas Casasnovas, en un comunicat.
També ha de ser fàcil de pronunciar en diversos idiomes i no ha de tenir un significat estrany o similar fonèticament a un insult o un terme amb connotacions negatives. I per últim, no ha d'estar registrat per cap altra marca. D'aquí que l'empresa d'automòbils amb seu a Martorell tingui com a "pràctica habitual en la indústria" el registre de certs noms, com el Seat Aran, segons fonts de la companyia.
Ara caldrà esperar fins a saber el resultat de la votació per saber si finalment el Seat Tarraco s'emporta el mèrit de ser el primer vehicle amb nom català. La data, apunta l'empresa, serà abans del 15 d'octubre.