21
de Març
de
2015
La corrupció ocupa planes d'actualitat cada dia. Encara que pugui semblar una mala notícia, per a Sergio Salgado, membre d'Xnet, és un senyal positiu que es destapin casos que abans passaven desapercebuts. Des d'aquesta agrupació d'activistes treballen per un Internet lliure i per ajudar a filtrar qualsevol informació susceptible de demostrar un cas de males pràctiques a institucions públiques o empreses. En aquesta entrevista amb VIAempresa, Salgado anima a protegir els filtradors. Saber que estaran protegits i no patiran represàlies, és l'única garantia que comparteixin la informació.
Què és Xnet?
Xnet és un grup d'activistes provinents de causes molt diferents que ens hem anat ajuntant al llarg dels anys. Des d'orígens molt diferents hem arribat a llocs comuns basant-nos en objectius molt concrets. La majoria provenim de la cultura lliure, del copyleft i les lluites per la llibertat a Internet. Un Internet lliure és un prerequisit perquè puguin passar coses com un 15M o qualsevol tipus d'organització ciutadana al marge de les institucions tradicionals.
Què han aconseguit fins ara?
Sempre hem treballat amb temes de filtració d'informació, des de la famosa desarticulació de la cúpula de l'SGAE. Fa dos anys alguns de nosaltres vam viure l'experiència de la filtració dels correus de Miguel Blesa. Des d'una font anònima ens van arribar, ho vam derivar a la premsa i per sort ho vam poder treballar d'una forma bastant asèptica. Però a partir d'aleshores vam decidir sistematitzar-ho el màxim possible perquè molts de nosaltres també som al 15M PARATO, la iniciativa ciutadana que ha dinamitzat el cas Bankia, que tot ha anat a través de filtracions ciutadanes. Arriba un moment que calia sistematitzar-ho, i per això hem articulat el dispositiu anomenat BústiaX.
Per què serveix?
A la BústiaX qualsevol ciutadà pot enviar informació que després és processada per un grup de periodistes. L'experiència i la sistematització ens ajuda a que tot això no quedi en un no res o perquè el missatge final no sigui que tot ho va destapar Rajoy, de Guindos o la pròpia Bankia. Tampoc volem que el missatge final sigui que està tot podrit i no hi ha res a fer. El missatge final ha de ser que ajuntant-te i organitzant-te amb aquests nous models es pot plantar cara a tot això i es poden canviar les coses.
Quin grau de corrupció hi ha a Espanya? És preocupant?
Qualsevol grau de corrupció és preocupant. Ara bé, comparat amb què?
Plantegem-ho d'una altra manera. Quin cost té per a la societat?
Té un cost del 3%. No hem d'oblidar que quan es diu que una trama de corrupció va robar 40 milions, això només és el 3%. Per poder robar aquests 40 milions van haver de pressupostar unes obres que no interessaven a ningú o requalificar uns terrenys no convenients, o pressupostar una autovia que no era la necessària... Tot plegat per 100 vegades més d'aquest valor! Ara parlem d'unes targetetes, que en total van ser 44,5 milions. Sí, però per això va caldre pagar una estructura que esgota els recursos de la societat.
No resulta gaire optimista...
En lloc de mirar la foto fixa, ens agrada veure la tendència. Per això, pel que per molta gent és el mes negre de la corrupció, per nosaltres ha estat el mes d'or, perquè s'ha destapat! Negre era anteriorment quan passaven aquestes coses i no se n'assabentava ningú. Ara tenim una consciència més gran de la corrupció perquè s'estan destapant tots aquests casos, però això és una bona notícia. Ara volem lluitar pel missatge que els periodistes que estan gaudint d'aquestes exclusives siguin conscients que tenen una responsabilitat social.
Parlant de responsabilitat social, quin pes hi té la pròpia cultura del país? És inevitable parlar de les factures sense IVA...
Nosaltres som molt poc de culpar aquests problemes d'aquestes coses. Bàsicament perquè això no ens genera hipòtesis de treball. Dir: "ah, és que aquest país sempre serà així"; o "és la nostra cultura i no es podrà canviar"; això no ens serveix per treballar. El que sí que hem fet és arribar a la conclusió que el comportament d'un determinat agent, una empresa, un govern, un polític, etc; el seu comportament a l'hora de corrompre's o no depèn per sobre de tot del tipus de sistema en el que viu. Si el sistema alimenta la impunitat i la corrupció, hi haurà moltes més possibilitats que es corrompi. Si, en canvi, el sistema alimenta el control, la transparència i garanteix la privacitat dels dèbils i la transparència pels forts; amb mecanismes de control i una ciutadania vigilant, serà molt més difícil que es corrompi. Això és així aquí, i a tot arreu.
Que només siguin els ciutadans els que s'estan organitzant per denunciar-ho, no és gaire bon senyal...
Com que anem pas a pas, en lloc de demanar-li al sistema que s'impliqui en fer aquesta feina, ens conformem que deixi de perseguir aquest tipus d'associacions ciutadanes. Actualment les reformes legals van encaminades a criminalitzar aquestes organitzacions. Evidentment, tenim recomanacions de polítiques de com hauria de ser una llei a Espanya semblant a la d'Islàndia o la que s'està fent als Estats Units, on no és possible perseguir els filtradors. La gent que denuncia un crim corporatiu està protegida per llei. La tendència a Espanya és la contrària, el Govern no sembla gaire interessat a acabar amb la corrupció. Si fins i tot els suborns ja desgraven a Hisenda...
Què passa amb la corrupció a les empreses?
Quan l'empleat sap que l'agent al que pot filtrar és extern i segur, les probabilitats de la filtració augmenten un 100%. Quan les empreses demanen als seus propis treballadors que els filtrin el que puguin trobar, em recorda a la clàssica bústia de suggeriments. Cap empleat amb dos dits de front filtrarà absolutament res així. Eines com Tor o PGP pel correu sí que faciliten la filtració anònima. Si Snowden hagués comunicat el que tenia al Pentàgon, probablement seria en un armari.
Com poden ser més transparents les empreses? Quines polítiques poden implantar en aquesta línia?
Sens dubte externalitzar tot això a qualsevol d'aquests agents ciutadans que treballen d'una manera oberta i amb un codi obert; i que per tant qualsevol els pot fiscalitzar. Fer-ho ja no és només ser més transparent per una raó ètica, sinó ser més transparent per una raó funcional o estratègica. Vivim en un món obert i tancar-se cada cop més no els servirà per sobreviure.
Si a un treballador li passa per davant qualsevol informació que creu que caldria denunciar i l'empresa no té aquestes garanties, què ha de fer?
Que ens ho enviï a nosaltres! Que busqui la BústiaX a Google, llegeixi les instruccions per descarregar-se Tor i segueixi els passos següents. Estem desenvolupant un sistema que, en cas de no poder-lo ajudar directament, podem saber a qui enviar-ho. La gent no només ens envia filtracions, denúncies i proves de delictes concrets. També ens ajuden a processar tot això, i molt sovint ens envien informació pública. Alguns dels scoops que més impacte i conseqüències han tingut de tots els que hem fet han sorgit a partir d'informació pública. Gent que ens deia: "per favor, mireu aquest paràgraf d'aquesta notícia de fa tres anys i ara mireu això que acaba de sortir", etc.
De fet, un dels grans reptes actuals és saber com processar l'enorme quantitat d'informació i dades que es genera actualment...
Aquest és un problema general dels temps que vivim. Però també és un problema que es veu clarament en el tema de la corrupció. En aquests moments, si no robes més de 40.000 milions no surts al Telenotícies. Ens trobem amb un munt de casos en municipis petits amb proves contra l'alcalde que són 10.000 euros. Sembla poc, però potser és el 50% del pressupost del poble durant un temps. Com aconseguim que això superi tot aquest núvol gegant de corrupció i aquest volum de soroll? Aquesta és una de les qüestions que treballem: aconseguir uns efectes, un canvi i una transformació social.
Què és Xnet?
Xnet és un grup d'activistes provinents de causes molt diferents que ens hem anat ajuntant al llarg dels anys. Des d'orígens molt diferents hem arribat a llocs comuns basant-nos en objectius molt concrets. La majoria provenim de la cultura lliure, del copyleft i les lluites per la llibertat a Internet. Un Internet lliure és un prerequisit perquè puguin passar coses com un 15M o qualsevol tipus d'organització ciutadana al marge de les institucions tradicionals.
Què han aconseguit fins ara?
Sempre hem treballat amb temes de filtració d'informació, des de la famosa desarticulació de la cúpula de l'SGAE. Fa dos anys alguns de nosaltres vam viure l'experiència de la filtració dels correus de Miguel Blesa. Des d'una font anònima ens van arribar, ho vam derivar a la premsa i per sort ho vam poder treballar d'una forma bastant asèptica. Però a partir d'aleshores vam decidir sistematitzar-ho el màxim possible perquè molts de nosaltres també som al 15M PARATO, la iniciativa ciutadana que ha dinamitzat el cas Bankia, que tot ha anat a través de filtracions ciutadanes. Arriba un moment que calia sistematitzar-ho, i per això hem articulat el dispositiu anomenat BústiaX.
Per què serveix?
A la BústiaX qualsevol ciutadà pot enviar informació que després és processada per un grup de periodistes. L'experiència i la sistematització ens ajuda a que tot això no quedi en un no res o perquè el missatge final no sigui que tot ho va destapar Rajoy, de Guindos o la pròpia Bankia. Tampoc volem que el missatge final sigui que està tot podrit i no hi ha res a fer. El missatge final ha de ser que ajuntant-te i organitzant-te amb aquests nous models es pot plantar cara a tot això i es poden canviar les coses.
Quin grau de corrupció hi ha a Espanya? És preocupant?
Qualsevol grau de corrupció és preocupant. Ara bé, comparat amb què?
Plantegem-ho d'una altra manera. Quin cost té per a la societat?
Té un cost del 3%. No hem d'oblidar que quan es diu que una trama de corrupció va robar 40 milions, això només és el 3%. Per poder robar aquests 40 milions van haver de pressupostar unes obres que no interessaven a ningú o requalificar uns terrenys no convenients, o pressupostar una autovia que no era la necessària... Tot plegat per 100 vegades més d'aquest valor! Ara parlem d'unes targetetes, que en total van ser 44,5 milions. Sí, però per això va caldre pagar una estructura que esgota els recursos de la societat.
No resulta gaire optimista...
En lloc de mirar la foto fixa, ens agrada veure la tendència. Per això, pel que per molta gent és el mes negre de la corrupció, per nosaltres ha estat el mes d'or, perquè s'ha destapat! Negre era anteriorment quan passaven aquestes coses i no se n'assabentava ningú. Ara tenim una consciència més gran de la corrupció perquè s'estan destapant tots aquests casos, però això és una bona notícia. Ara volem lluitar pel missatge que els periodistes que estan gaudint d'aquestes exclusives siguin conscients que tenen una responsabilitat social.
Parlant de responsabilitat social, quin pes hi té la pròpia cultura del país? És inevitable parlar de les factures sense IVA...
Nosaltres som molt poc de culpar aquests problemes d'aquestes coses. Bàsicament perquè això no ens genera hipòtesis de treball. Dir: "ah, és que aquest país sempre serà així"; o "és la nostra cultura i no es podrà canviar"; això no ens serveix per treballar. El que sí que hem fet és arribar a la conclusió que el comportament d'un determinat agent, una empresa, un govern, un polític, etc; el seu comportament a l'hora de corrompre's o no depèn per sobre de tot del tipus de sistema en el que viu. Si el sistema alimenta la impunitat i la corrupció, hi haurà moltes més possibilitats que es corrompi. Si, en canvi, el sistema alimenta el control, la transparència i garanteix la privacitat dels dèbils i la transparència pels forts; amb mecanismes de control i una ciutadania vigilant, serà molt més difícil que es corrompi. Això és així aquí, i a tot arreu.
Que només siguin els ciutadans els que s'estan organitzant per denunciar-ho, no és gaire bon senyal...
Com que anem pas a pas, en lloc de demanar-li al sistema que s'impliqui en fer aquesta feina, ens conformem que deixi de perseguir aquest tipus d'associacions ciutadanes. Actualment les reformes legals van encaminades a criminalitzar aquestes organitzacions. Evidentment, tenim recomanacions de polítiques de com hauria de ser una llei a Espanya semblant a la d'Islàndia o la que s'està fent als Estats Units, on no és possible perseguir els filtradors. La gent que denuncia un crim corporatiu està protegida per llei. La tendència a Espanya és la contrària, el Govern no sembla gaire interessat a acabar amb la corrupció. Si fins i tot els suborns ja desgraven a Hisenda...
Què passa amb la corrupció a les empreses?
Quan l'empleat sap que l'agent al que pot filtrar és extern i segur, les probabilitats de la filtració augmenten un 100%. Quan les empreses demanen als seus propis treballadors que els filtrin el que puguin trobar, em recorda a la clàssica bústia de suggeriments. Cap empleat amb dos dits de front filtrarà absolutament res així. Eines com Tor o PGP pel correu sí que faciliten la filtració anònima. Si Snowden hagués comunicat el que tenia al Pentàgon, probablement seria en un armari.
Com poden ser més transparents les empreses? Quines polítiques poden implantar en aquesta línia?
Sens dubte externalitzar tot això a qualsevol d'aquests agents ciutadans que treballen d'una manera oberta i amb un codi obert; i que per tant qualsevol els pot fiscalitzar. Fer-ho ja no és només ser més transparent per una raó ètica, sinó ser més transparent per una raó funcional o estratègica. Vivim en un món obert i tancar-se cada cop més no els servirà per sobreviure.
Si a un treballador li passa per davant qualsevol informació que creu que caldria denunciar i l'empresa no té aquestes garanties, què ha de fer?
Que ens ho enviï a nosaltres! Que busqui la BústiaX a Google, llegeixi les instruccions per descarregar-se Tor i segueixi els passos següents. Estem desenvolupant un sistema que, en cas de no poder-lo ajudar directament, podem saber a qui enviar-ho. La gent no només ens envia filtracions, denúncies i proves de delictes concrets. També ens ajuden a processar tot això, i molt sovint ens envien informació pública. Alguns dels scoops que més impacte i conseqüències han tingut de tots els que hem fet han sorgit a partir d'informació pública. Gent que ens deia: "per favor, mireu aquest paràgraf d'aquesta notícia de fa tres anys i ara mireu això que acaba de sortir", etc.
De fet, un dels grans reptes actuals és saber com processar l'enorme quantitat d'informació i dades que es genera actualment...
Aquest és un problema general dels temps que vivim. Però també és un problema que es veu clarament en el tema de la corrupció. En aquests moments, si no robes més de 40.000 milions no surts al Telenotícies. Ens trobem amb un munt de casos en municipis petits amb proves contra l'alcalde que són 10.000 euros. Sembla poc, però potser és el 50% del pressupost del poble durant un temps. Com aconseguim que això superi tot aquest núvol gegant de corrupció i aquest volum de soroll? Aquesta és una de les qüestions que treballem: aconseguir uns efectes, un canvi i una transformació social.