El passat 20 de novembre el Banc Sabadell presentava un fet rellevant a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) comunicant la baixa en el consell d'administració de Sol Daurella, presidenta executiva de Coca-Cola Iberian Partners. Dies abans, Daurella havia entregat una carta a cadascun dels consellers anunciant la seva dimissió on explicava que "el moment professional i empresarial en el que em trobo és molt diferent al que tenia quan em vaig incorporar al consell. Aquests canvis, alguns dels quals ja s'han consolidat i d'altres estan en projecte, m'exigeixen dedicar-los tot el meu esforç. És per això que considero que no podré atendre a partir d'ara la meva funció en aquesta entitat de la manera que venia fent-ho".
La sorpresa va saltar quan cinc dies després, i amb un cap de setmana entremig, un dels principals competidors del Sabadell, el Banco Santander, publicava un altre fet rellevant a la CNMV anunciant la incorporació de Daurella com a consellera independent a partir de l'1 de gener del 2015.
Fonts del Sabadell consultades per VIAempresa admeten que aquest moviment ha provocat cert malestar en el si de l'entitat. El fet de deixar entendre que abandonava el Sabadell per fer front a reptes propis de la seva empresa, però acabar incorporant-se al consell d'administració d'un competidor, n'és el principal motiu.
Legal, però amb compromís de confidencialitat
Una de les primeres qüestions que planteja una situació d'aquest tipus és l'empara legal del fet de canviar de consell d'administració entre entitats competidores. I la resposta és que no hi ha cap impediment per fer-ho, ni tan sols fa falta deixar un mínim espai temporal entre el canvi de cadira. Ara bé, sí que hi ha d'haver un compromís de confidencialitat.
L'article 232 de la Llei 1/2010 de Societats de Capital fa referència al deure de secret. És a dir, els consellers estan obligats a mantenir la confidencialitat de la informació privilegiada de la qual disposen, i no poden revelar-la. Una condició que, per cert, també recull l'article 24 del Reglament del Consell del mateix Banc Sabadell.
Qui té l'última paraula per confiar en la capacitat de guardar secret dels consellers és el Banc d'Espanya. Tal com consta en el fet rellevant publicat pel Santander, "els nomenaments estaran subjectes a les autoritzacions regulatòries corresponents". Això fa referència a l'avaluació d'idoneïtat, de la qual n'és responsable el Banc d'Espanya segons la Llei de Supervisió d'Entitats de Crèdit.
L'estratègia del fitxatge
Des del Sabadell insisteixen que si l'entitat reguladora no hi troba inconvenient, ells no hi tenen res a dir. De fet, Sol Daurella té una estreta relació des de fa anys amb Ana Patrícia Botín, que és membre del Board mundial de Coca-Cola. A més a més, no es pot oblidar que una de les prioritats estratègiques que s'ha fixat el Santander és el creixement del seu negoci a Catalunya.
No en va, els darrers moviments bancaris a Catalunya, amb la compra de Caixa Penedès per part del Sabadell, i d'Unnim i Catalunya Caixa per part del BBVA; han influït en aquest objectiu del Santander. Així doncs, la incorporació de Daurella, personalitat rellevant de la societat empresarial catalana, es pot entendre com un moviment estratègic en aquesta línia.
Una actitud èticament qüestionable
Partint de la base que el canvi de cadira d'un consell d'administració a un altre no suposa cap vulneració legal, on sorgeixen més dubtes és des del punt de vista ètic. Iolanda Guiu, sòcia de Barton Consultants experta en organització i gestió de persones a empreses, té clar que "èticament no sembla gaire correcte quan només han passat tres dies hàbils, i tenint en compte que entrar o sortir d'un consell d'administració no és com comprar una targeta de metro".
Al seu parer, l'encadenament tan ràpid dels fets fa semblar evident que "això estava pactat, i és especialment qüestionable tenint en compte que passa a la competència". Segons Guiu, "en política es denominaria transfuguisme".
Credibilitat en dubte
Tot i l'obligació d'haver de mantenir el secret sobre la informació de l'empresa sortint, Guiu considera normal el malestar del Sabadell perquè "hi ha moltes maneres de revelar informació, a vegades diuen més els silencis que les paraules". I, per descomptat, "hi ha decisions d'un consell d'administració que si tens la informació de la competència de fa una setmana pots conduir-ho cap a una banda o una altra", assegura.
Per tot plegat, Iolanda Guiu afirma que l'afer "ja ha afectat la credibilitat de Sol Daurella, tothom ho està comentant". Assegura que és una actitud que "denota una aposta pel millor postor. Ho fem tots, però cal deixar un marge per mantenir la credibilitat. Quan et fan l'oferta, si tens un mínim intenció d'acceptar-la, has de plegar i deixar com a mínim gairebé un exercici de marge".
Més val prevenir que curar
Malgrat tot, Guiu també adverteix que "tothom carrega contra la persona i no contra l'entitat, quan la responsabilitat va al 50%". En aquest sentit, defineix l'acció del Santander com "una OPA a un executiu". Una acció que "és el seu estil, va pescant tot el que veu bo dels altres. És un banc molt agressiu des del camp dels recursos humans. No fan res il·legal, però tampoc cuiden les formes".
Per tal de prevenir aquest tipus de situacions, Guiu recomana a les empreses definir un marc de bones pràctiques que comprengui tant el temps d'estada a l'entitat, com el després. "Sembla mentida que no es prenguin precaucions. Es prenen mentre hi ets, però no abans i després", conclou.