“Fins fa poc, les organitzacions tenien una estructura piramidal on a dalt hi havia poca gent i tot homes. Ara estem anant cap a un canvi on les parts superior i inferior s’eixamplen i la del mig s’estreny. Les dones hem de lluitar ara per ser a dalt, que és son hi ha els bons llocs, i no a baix amb els càrrecs inferiors”. Amb aquesta contundència ha expressat la sòcia i fundadora del fons Compas Private Equity, Àngels Roqueta, la seva preocupació pel rol de la dona del segle XXI al món laboral. Un perfil que, malgrat que els estereotips han relegat cap a feines marcadament socials, de mica en mica ha anat posant els peus en les carreres tècniques i en posicions superiors.
Si una cosa sembla prou clara, és que els avenços tecnològics situen l’especialista en l’anàlisi de dades com un els perfils més demandats, seguit de l’expert en impressió 3D, apunta Roqueta. Però res d’això dóna l’impuls definitiu entre el col·lectiu femení. “Encara avui veiem les aules de les carreres tècniques plenes d’homes”, ha criticat; “però el pitjor és que el nombre de matriculats va caient”. Així, si pel pròxim curs s’espera que hi hagi 66.000 estudiants, d’aquí a quatre anys les previsions es troben prop dels 58.000.
Maiques: "Les joves generacions s’han de formar en habilitats i no en professions"
Malgrat que es poden identificar algunes branques com potencials creadores de feina, la CEO de Neuroelectrics, Ana Maiques, recorda que ara mateix ningú és capaç de preveure quines professions tindrem d’aquí a 20 anys. “Qui hauria pensat anys enrere que treballaríem amb el Big Data? Ara passa el mateix, per això és important fer entendre a les joves generacions que s’han de formar en habilitats i no en professions, i això també passa perquè les nenes entrin en la tecnologia”, ha apuntat en el marc de la jornada Ciència i tecnologia: la dona davant del binomi del segle XXI, organitzada a Esade aquest dilluns.
El punt feble espanyol
Matemàtiques i anglès, aquestes són les dues matèries on el sistema educatiu hauria d’incidir per tenir professionals preparats per al que ha de venir. “Fins ara els matemàtics es trobaven als instituts i potser en els bancs, però ara ells seran els que treballin en les empreses biotecnològiques i en el sector salut, perquè és aquí on s’estan creant més departaments digitals”, ha constatat Maiques.
Artigas: "No podia fitxar ningú perquè no existia el perfil i vam haver de buscar en altres carreres per trobar gent”
Una idea que comparteix la CEO de Synergic Partner, Carme Artigas, considerada una de les 30 directives més influents del món per la revista Insights Success. Ella, però, ho afirma de primera mà al veure les habilitats dels professionals que s’adreçaven al seu negoci quan el va muntar: “Vam crear una professió que no existia, la del científic de dades. No podia fitxar ningú perquè no existia el perfil i vam haver de buscar en altres carreres per trobar gent”.
Per això ha assegurat que cal treure el mite de “difícil” a l’estudi de les matemàtiques i llengües estrangeres, però també ha apostat per enfortir les competències socials i educar sobre la por al fracàs o el treball en equip. “Són habilitats que no s’aprenen a la universitat i que calen per aconseguir equips equilibrats i complets”, ha defensat; i ha afegit tot seguit que seran les ciències bàsiques, i no les aplicades, la clau de les professions futures.
Artigas i Maiques estan considerades de les dones més influents en innovació i tecnologia | Esade
Per assolir tots aquests canvis en relació a la formació, caldria el suport administratiu. Així ho ha remarcat Maiques, que ha posat exemples com la inclusió de tecnologia o programació en el currículum acadèmic, tenir pel·lícules en versió original o més sèries amb protagonistes femenins en entorns tècnics i de lideratge.
Estereotips, la llosa de la dona
Més enllà de les desigualtats existents entre homes i dones, Artigas té molt clar que ambdós sexes són diferents. “De manera innata, les dones desenvolupem unes habilitats més socials, d’aquí que tendim més cap a uns jocs que no pas els nens. El que falta és tenir referents d’èxit que siguin científiques o tecnòlogues i no actrius, s’han de canviar els estereotips”, ha defensat.
La CEO de Synergic Pratners considera que un dels principals problemes del país és que té el que anomena “triple tempesta”: “No tenim dones en carreres tècniques perquè s’associa la imatge del freaky solitari; tampoc empresaris, que s’associa a especulador; com tampoc emprenedores, perquè no se’ls ensenya a les noies que crear la teva empresa també és una sortida laboral”. I ha apuntat que només s’avançarà en l’arribada de la dona en aquests àmbits quan la tecnologia s’estengui com una habilitat horitzontal en qualsevol professió.
Artigas: “La dona tendeix a atribuir els seus assoliments a la sort i al treball conjunt, mentre que capitalitza l’error”
A tot plegat hi afegeix que la dona tendeix a “atribuir els seus assoliments a la sort i al treball conjunt, mentre que capitalitza l’error”. Així és com justifica que amb el pas del temps hagi passat de criticar les quotes a veure-les com un element necessari per impulsar la presència femenina en alts càrrecs. “El dia que hi hagi igualtat serà perquè hi ha tantes dones humils com homes en posicions superiors”, ha afirmat.
Una diversitat que complementa
Als Estats Units, un país amb una forta meritocràcia, un 19% dels càrrecs directius són dones, mentre que a Noruega ho són el 33%. Què es pot fer per millorar la dada? “Queixar-nos”, ha respost Maiques amb contundència. Una trucada, un e-mail o un telèfon, qualsevol via serveix per fer palès que en el programa d’un congrés, una taula rodona o una conferència hi ha d’haver més presència femenina.
Això també s’aplica a l’entorn laboral, on s’ha demostrat que la complementació del lideratge masculí, considerat més estricte i pràctic, i el femení, vist com més líquid i empàtic, dóna millors resultats. “Però que es pugui distingir entre aquestes dues maneres de dirigir no vol dir que homes i dones siguem així per naturalesa”, ha alertat la CEO de Neuroelectrics, que afirma que al món anglosaxó s’ha trobat amb moltes dones amb un estil molt jeràrquic.
Un altre argument per apostar pels equips mixtos és, per a Artigas, el canvi que s’està produint en la direcció: “Ara les organitzacions són més obertes, més col·laboratives i amb més zones grises. Aquí les dones ens movem millor, pel que els homes hauran de desenvolupar aquestes habilitats”.
I en aquesta diversitat també s’hi ha d’incloure l’edat, ha afegit fent referència als millennials, els qual ha considerat que s’han de començar a incloure en els consells per introduir l’apertura de mires necessària per al futur.