Mobilitat
Barcelona ja té un taxi Tesla
Syed Juanid inverteix 95.000 en un vehicle elèctric i zero emissions per donar valor afegit a un servei de mobilitat tradicional i fer-lo més respectuós i competitiu
A la parada de taxis de l'estació de Sants hi ha un grup d’uns cinc o sis homes al voltant d’un cotxe. És també un taxi, es distingeix pels colors groc i negre, pel que no sembla res de l’altre món. Ara bé, si està rodejat d’altres conductors que es miren i remiren els baixos, els neumàtics, a través de la finestra... és perquè algun tret distintiu té. I així és, es tracta de l’únic taxi Tesla de Barcelona i el tercer de l'Estat espanyol amb els que ja hi ha a Bilbao i Sabadell. El condueix en Syed Juanid, qui fa gairebé cinc anys que va començar a circular per la ciutat amb un Nissan Prius híbrid, un treballador i alhora ciutadà que ha fet la seva contribució a una societat més verda.
El cotxe li ha suposat una inversió de 95.000 euros. Uns 86.000 per pagar-lo i la resta per poder posar-lo al carrer per explotar-lo professionalment. “Han estat gairebé tots els meus estalvis”, explica a VIA Empresa, “però volia fer el pas i no hi havia cap altra marca que em garantís una bona autonomia per complir la jornada”. Aquest Tesla model S complia el requisit i, a més a més, li assegurava ser zero emissions. “Això, juntament amb el disseny i la seva línia premium, em van enamorar”, afegeix orgullós de la seva eina de treball, la qual diu a tall d’anècdota que ha de netejar cada dia per les empremtes que deixen la quantitat de curiosos que s’acosten a veure-la. “Fins i tot hi ha vegades que m’amago per evitar respondre tantes preguntes com en fan”, reconeix.
Juanid espera tenir el vehicle amortitzat en aproximadament vuit anys, el doble del que suposaria en un cotxe convencional. L’ajudarà el fet de tenir dues hores gratuïtes de pàrquing en zones blaves i verdes, els peatges de franc, estalviar-se la gasolina i les bonificacions en l’impost de circulació.
Fotografia: Adriana Pérez/Àngel Bravo
Aquest vehicle pot recórrer, segons Tesla, uns 490 km, tot i que Juanid assegura que es converteixen en “375 km reals al dia”. Carrega cada nit el cotxe a casa seva i, si ho necessita, s’acosta a la tarda al punt de càrrega ràpida de Sant Cugat o el del polígon Mas Blau del Prat de Llobregat. “El connecto allà mitja hora i en tinc suficient per passar el dia. Els endolls de Barcelona són més lents i no carrego ni la meitat del que carrego a Sant Cugat amb el punt oficial de Tesla”, afirma.
Un desplegament pobre per a tantes aspiracions
Fa aproximadament 20 dies que aquest model S de Tesla transporta passatgers per Barcelona. Va fer la comanda el passat mes de febrer, però no ha tingut el cotxe a les seves mans fins fa aproximadament dos mesos per burocràcia. “Com que no tenia un endoll a casa, no el podia portar. Vaig demanar ajuda a l’ajuntament de l’Hospitalet per instal·lar-lo a casa, que m’ajudessin amb els permisos i la part més tècnica. No demanava cap ajuda econòmica, estava disposat a pagar-ho jo, només els permisos, però no ho van fer”, apunta Juanid, que critica que només va rebre com a resposta que del consistori no era potestat seva i que s’havia de posar d’acord amb la comunitat de veïns per fer la infraestructura pertinent. “Al final tot ho va fer el tècnic que té l’agència gestora de la finca. Em va costar uns 1.500 euros, quan el tècnic que jo havia trobat em demanava només 700 euros”, lamenta.
Juanid: "Cal més ajuda i no deixar que tot ho faci el particular”
Aquest taxista ha vist de prop les dificultats que hi ha actualment a la societat per portar un vehicle elèctric a casa. Una situació que, diu, és “vergonyosa per a uns municipis que volen ser verds”. “No pot ser que l’Ajuntament només em donés com a resposta que si volia, tenia el punt de càrrega de Gran Via 2 per endollar el vehicle. Cal més ajuda i no deixar que tot ho faci el particular”, afegeix.
Per això assegura que ara mateix no seria viable una flota amb uns 500 vehicles com el Tesla. Seria, insisteix, “un caos”. Calcula que ara mateix entre un 30% i un 40% dels prop de 10.500 taxis de la capital catalana són híbrids.
Fotografia: Adriana Pérez/Àngel Bravo
Juanid assenyala sense dubtar-ho la instal·lació de nous punts de càrrega per fer viable el sistema, tot i que també apel·la als governs i a les subvencions: “A Brussel·les paguen el 45% del valor del cotxe al taxista perquè es considera un servei públic. Ells sí que aposten per una ciutat verda i ho posen en pràctica”. Un exemple que creu que s’hauria de seguir.
Una carrera de luxe
Circular amb en Juanid per Barcelona significa tenir l’atenció de l’entorn. Els primers a fixar-se són els altres companys taxistes, molts dels quals aixequen el polze en senyal d’enhorabona per dur un Tesla. També ho fan els vianants, tant des dels passos de vianants fent vídeos amb el mòbil com felicitant-lo. “Molt bé, portes un cotxe fantàstic. Tant de bo tots poguéssim dur-ne d’elèctrics”, li deia al taxista un home que ha aprofitat un semàfor en vermell per abaixar la finestreta.
Juanid: “Sempre busco un bon 'feedback' del client. Tenir un client content és el millor que pots trobar-te”
I és que no és només una carrera convencional cap a una destinació, és un viatge on Juanid ofereix USB per a carregar el mòbil –amb cables per a tot tipus de marques- o la possibilitat de posar la música que el client vol gràcies al seu compte d’Spotify premium. “Sempre busco un bon feedback del client. Tenir un client content és el millor que pots trobar-te”, afirma amb total senzillesa.
Fotografia: Adriana Pérez/Àngel Bravo
Però no es tracta només de posar un granet de sorra en la ciutat sostenible, també de defensar-se com a professional. Ell sap que té competència, els altres taxistes, tot i que sap que no poden lluitar contra ell directament en qualitat de servei. Per això creu que oferir un transport responsable de gamma superior com el seu pot ser la clau per lluitar contra l’amenaça d’Uber. “Si el taxi dóna un servei totalment adaptat al client i demostra que pensa en l’entorn, es podrà guanyar la partida”, sentencia.
Els primers dies van ser molts els companys que van interessar-se per seguir les seves passes, però reconeix que en saber el preu i totes les traves amb l’administració, s’han fet enrere. “Jo mateix va arribar el dia que vaig dir que no volia cap vehicle elèctric. Havia de passar tants tràmits que se’m van treure les ganes”, recorda. L’espera, però, ha pagat la pena. Ara només demana que l’administració posi més esforços a crear una infraestructura prou potent i ajudes per fer que el desplegament del cotxe privat i de 0 emissions sigui una realitat a les grans ciutats.