El treball s'enfronta als estralls de l'emergència climàtica

Les onades de calor dels mesos de juliol i el que va d'agost ja han deixat tres morts durant la seva activitat laboral, tots tres a Madrid, emmarcats en tasques que es desenvolupen a l'exterior i en horaris d'especial exposició a les altes temperatures. Diversos estudis recents, des de l'acadèmia, instituts de recerca i altres entitats del sector de la salut, deixen clar que la sinistralitat laboral i el risc d'accidents al lloc de treball augmenta en fins a un 10% amb les altes temperatures –així com amb aquelles extremadament baixes–. Des del món del treball, donada aquesta tensió provocada per l'elevat estrès tèrmic fruit de l'emergència climàtica, denuncien un "incompliment per part d'empreses i administracions públiques pel que fa a les seves obligacions de protecció dels treballadors". "Hem de donar eines legals als centres de treballs perquè aquests incompliments no es donin", raona la secretària d'acció sindical de Comissions Obreres a Catalunya Cristina Torre.

Torre lamenta que si bé els legisladors són conscients dels efectes dels períodes d'alta tensió tèrmica cap a la ciutadania en general, com es pot comprovar per les recomanacions que es fan al públic enmig de fenòmens com les recents onades de calor, "no es fa prou per adaptar les condicions de seguretat laboral al canvi climàtic". La manca d'unes regulacions sòlides en relació amb els efectes de la meteorologia sobre la salut dels treballadors provoca que l'obligada protecció de la força de treball depengui enterament de la voluntat de les empreses. "Una empresa que compleixi la llei de riscos laborals i vulgui protegir els seus empleats té eines per fer-ho, però quan això no es compleix, el treballador és la part més feble del contracte".

Torre: "La majoria d'empresaris fan una prevenció documental, tenen els papers en regla, però no ens els acabem de creure"

Des de la UGT comparteixen les crítiques de la federació sindical catalana, tot subratllant que el risc per a la salut dels treballadors per estrès tèrmic ha incrementat amb l'agreujament de l'emergència climàtica. Si bé el secretari de Polítiques Socials i Transició Justa de la central sindical José Antonio Pasadas reconeix que el que provoca aquests nous riscos és "una situació sobrevinguda", això "no eximeix les empreses de prendre mesures". "Exigim que es faci una avaluació, un pla per poder fer front a la situació" causada per les altes temperatures. Tant Torre com Pasadas concedeixen, així, que la normativa en prevenció de riscos laborals compta amb eines per facilitar la seguretat dels treballadors en condicions meteorològiques adverses, tot i que detecten que moltes empreses encara "es desentenen" dels problemes que generen les altes temperatures especialment sobre treballadors que duen a terme la seva actualitat fora del centre de treball.

"Normalment les empreses es defensen amb que els seus entorns laborals són molt canviants", exposa el secretari de Transició Justa de la UGT, si bé l'obligació de la prevenció de riscos laborals també s'aplica. Torre, en aquest sentit denuncia "el fracàs dels sistemes preventius a les empreses", la maquinària que hauria de vetllar pel compliment de les normes de protecció laboral. Segons els sindicats, a més, els requeriments legals deixen molt de marge a que les firmes no siguin del tot exhaustives amb la prevenció de riscos. "La majoria d'empresaris fan una prevenció documental, tenen els papers en regla, però no ens els acabem de creure", avisa Torre, que recorda que a l'Estat espanyol hi ha "una clara infradeclaració de malalties professionals" –un fenomen que s'aplica a l'estrès tèrmic i el patiment general per les condicions meteorològiques, amb elevat potencial, segons recullen diversos informes sindicals i papers acadèmics, de generar noves malalties o empitjorar condicions preexistents.

Hores i organització

Part de les exigències dels representants dels treballadors pel que fa a l'adaptació a l'emergència climàtica passa per igualar les exigències als empresaris a les recomanacions que es fa a la ciutadania en episodis de calor extrema. "Algunes de les mesures que es proposen a la població general no es poden complir als centres de treball –etziba Torre– perquè el treballador no hi té cap mena de control". Sense una regulació o un acord previ, un empleat no pot modular la seva jornada per evitar les hores de major incidència tèrmica; canviar la seva vestimenta o la localització de la seva activitat com sí pot fer –i cal que faci– qualsevol altra persona a la via pública.

"L'empresari és qui té l'obligació de prendre mesures organitzatives i davant un accident greu o mortal pot tenir conseqüències penals"

Des dels sindicats, d'aquesta manera, es demana una major qualitat organitzativa per adaptar-se als riscos generats per l'emergència climàtica. "Hauria d'haver-hi mecanismes que establissin les noves obligacions de les empreses", reclamen des de Comissions Obreres –ja sigui a l'estatut dels treballadors, a la llei de prevenció de riscos laborals o als convenis sectorials–. Pasadas reconeix que "la normativa en prevenció de riscos laborals encara és vàlida", si bé els nous perills als que s'exposen molts dels empleats demanen "actualitzar algunes coses per solidificar les reivindicacions del conveni col·lectiu".

Torre troba un paral·lel entre l'adaptació climàtica i la gestió de la seguretat al lloc de treball durant els mesos més aguts de la pandèmia. Talment com en la defensa contra les condicions meteorològiques extremes, "ja hi havia normes de seguretat, però es van fer pautes més exigents davant una situació de crisi sanitària". Així, qüestions com una planificació horària que exclogui de les activitats més feixugues hores de gran exposició solar, o fins i tot la cancel·lació de la jornada laboral –amb les seves condicions correctament establertes– en cas que la temperatura o altre fenomen ambiental no deixi portar-la a terme, haurien de recollir-se tant a la normativa laboral com reclamar-se a la negociació col·lectiva dels convenis d'empresa i de sector. El treballador, així, necessita una cobertura estructural i comuna que equilibri la balança i doni compte de la seva protecció quan l'entorn així ho requereix.

No és sensibilitat, és temperatura

Si bé els sindicats troben un interlocutor més actiu entre els patrons i les administracions a l'hora de considerar l'adaptació al canvi climàtic com una prioritat en matèria de riscos laborals, Posadas no creu que estiguin necessàriament davant d'una taula de negociació més sensible. "No és que els empresaris estiguin més receptius, és que hi ha un risc molt més evident que fins ara no s'havia percebut tant", aclareix el representant d'UGT. L'amenaça creixent cap a la salut i el benestar dels treballadors també comporta la possibilitat d'importants sancions davant incompliments de les mesures reguladores que hagin esdevingut en un sinistre laboral. "L'empresari és qui té l'obligació de prendre mesures organitzatives –recorda Torre– i davant un accident greu o mortal pot tenir conseqüències penals".

El constant augment de les temperatures durant l'estiu ha ampliat, de fet, les zones de risc cap a aquells llocs de treball en interiors climatitzables que no compten amb la infraestructura per refrigerar-se correctament. Recentment, ambdues centrals sindicals han denunciat una oficina de Correus a Barcelona per registrar temperatures interiors de 33 graus, fins a sis per sobre dels 27 on es troba el màxim permés per la llei. Els mateixos representants dels treballadors també han pres mesures per facilitar l'adaptació climàtica no només als seus afiliats, sinó al conjunt de la població, amb l'obertura de les seus de Comissions Obreres com a refugis climàtics. En aquest sentit, Torre considera que, si bé no és la principal raó per a fer-ho, la millora de les condicions laborals dels treballadors i la reducció del risc que pateixen al seu lloc de feina correlacionen amb un increment d'ingressos i una millora de resultats sibstancial.