Tsunami de beneficis, pluja de dividends i resurrecció d'uns supermercats

Com acostuma a passar cada any, les darreres setmanes de juliol són l’escenari en què les grans empreses presenten públicament els resultats del segon trimestre del curs. En èpoques de bonança es transforma en una demostració de força, que enguany dins del sector bancari té una significació especial per la lluita que estan duent a terme el BBVA i el Sabadell. En aquest sentit, l’assalt dels resultats l’ha guanyat clarament el banc vallesà, que ha aprofitat per marcar perfil davant del seu possible depredador.

La xifra més rellevant és que en el primer semestre de l’any (el trimestre tancat ara, més l’anterior) el Sabadell ha guanyat un 40% més en termes interanuals, fent créixer els beneficis fins a una xifra rècord propera als 800 milions d’euros. A aquestes dades, hi han afegit els 2.900 milions d’euros amb què retribuirà als seus accionistes al llarg dels dos anys vinents, una xifra que implica situar-se al límit superior de la forquilla de pay-out (percentatge dels beneficis que es reparteixen com a dividend) que tenen aprovada. Aquest creixement consistent i la pluja de milions que rebran els accionistes són la millor campanya que el banc pot fer per intentar evitar que els titulars d’accions accedeixin a bescanviar els seus títols pels del BBVA. Els mercats van quedar molt satisfets amb els resultats i van fer pujar les accions prop d’un 2% en la jornada en què aquests es van fer públics.

Precisament, el BBVA també va presumir d’augmentar els beneficis de manera sensible, en aquest cas un 29%, mesurat amb el mateix criteri que el Sabadell (semestral interanual) i que en el seu cas significa en valor absolut de guanys la xifra de 5.000 milions d’euros. A diferència dels catalans, els biscaïns no van deixar satisfets als mercats i van ser castigats amb una caiguda del 4,6%. La campanya intensa que el BBVA està fent darrerament als mitjans (on ens diuen que són unes bellíssimes persones) no es veu gens impulsada amb els resultats obtinguts en el tancament actual.

El BBVA també va presumir d’augmentar els beneficis de manera sensible, en aquest cas un 29%

Fora d’aquesta lluita, també cal fixar-se en els resultats de CaixaBank, que no han estat publicats fins al dimecres passat. En aquest cas, els beneficis semestrals han crescut un 25%, fins a situar la xifra absoluta en 2.675 milions d’euros, més del triple que el Sabadell i una mica per sobre de la meitat respecte al BBVA. A diferència dels vallesans, i com que no estan fugint de cap opa, el detall de com es repartiran aquests beneficis entre reserves i dividend no apareix entre els destacats de la nota de premsa; a més, el principal accionista amb molta diferència és la Fundació Bancària “la Caixa”, de manera que tot queda a casa.

I la quarta pota d’aquesta taula formada pels grans bancs, el Santander, no podia ser menys i també ha mostrat un creixement important dels beneficis, tot i que el menor de tots, a la ratlla del 16%. Això sí, en beneficis continua essent la primera entitat, gràcies als més de 6.000 milions d’euros aconseguits. La presidenta del banc, Ana Patricia Botín-Sanz de Sautuola O'Shea, ha afirmat en les declaracions que acompanyen als resultats que el creixement del benefici és atribuïble al manteniment de les despeses davant d’un increment dels ingressos del 10%.

Fora de la bombolla bancària, però sense sortir de l’Ibex, els altres grans de l’economia estatal repeteixen les alegries dels anteriors. En aquest sentit, Telefónica ha declarat uns beneficis de gairebé 1.000 milions d’euros, amb una pujada del 29%, mentre que Repsol creix un 15% per enfilar-se fins als 1.600 milions de beneficis. Per la seva banda, Naturgy ha superat lleugerament els 1.000 milions i ahir mateix va repartir 485 milions en concepte de dividends.

Naturgy ha superat lleugerament els 1.000 milions i ahir mateix va repartir 485 milions en concepte de dividends

Abans d’acabar aquest repàs, resulta interessant fer un cop d’ull a l’empresa de supermercats Dia, que fa anys que viu un via crucis que en algun moment ha posat en perill la seva supervivència. Recapitulem: ara fa cinc anys la companyia va estar a punt de desaparèixer ofegada en el seu propi deute, però el màxim accionista, l’empresari rus Mikhail Fridman, va injectar-hi molts diners, fins a 1.000 milions d’euros per mirar d’estabilitzar el balanç. 

Durant la primavera del 2015, les accions de Dia (que, per cert, vol dir Distribuidora Internacional de Alimentación) cotitzaven al voltant dels 3 euros, però allà va començar un declivi sense aturador que les va dur a valdre 0,30 euros -una desena part- només tres anys i mig més tard. Però encara no havien tocat fons, perquè el 2019 es van tornar a desplomar fins a situar-se en 0,05 euros per títol. El mercat reflectia l’empitjorament constant dels números de la companyia que, com dèiem, va acabar essent rescatada per Fridman a través de la societat de cartera LetterOne. El dia que l’opa es va presentar, les accions van pujar un 70%. Després, entre 2022 i 2024, Fridman va perdre el control de Dia per causa de les sancions imposades per la Guerra d’Ucraïna, i just fa poc mesos el seu cas va ser revocat per la Tribuna de la Unió Europea, de manera que n’ha recuperat el control.

Aquest 2024, la cadena d’alimentació ha facturat més de 2.000 milions d’euros durant el primer semestre i els beneficis comencen a agafar una senda de creixement: si l’any passat van ser sis milions d’euros, enguany ja han estat 25. Això sí, les accions encara es mantenen en nivells molt baixos.