Les universitats també fan el seu Erasmus

La directora de Linkedin a Espanya i Portugal, Sarah Harmon, ja ho va advertir: “La majoria de les multinacionals d’Espanya estan reclutant fora del país”. Però no cal alarmar-se excés perquè afirma que és qüestió “d’escassedat de competències crítiques”, res que no es pugui solucionar amb un enfocament més pràctic dels programes de les universitats. O en el seu defecte, de sumar una estada a l’estranger per fer un 2x1: adquirir les habilitats demandades i viure una experiència enriquidora amb l'Erasmus. Una opció cada cop més socorreguda i que queda palesa al Saló de l’Ensenyament.

En aquesta 15a edició que se celebra fins al diumenge, prop d’una quarantena de centres estrangers presenten els seus programes formatius. Una xifra rellevant tenint en compte que hi participen en total uns 190 expositors, el que novament demostra que l’experiència internacional dels futurs treballadors és un element clau. I és que segons les dades del 2016 de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), un 20% dels catalans va fer una estada a l’estranger.

Un ós panda promocionant les universitats xineses al Saló de l'Ensenyament 2018 | ACN

Potser el més conegut és l’Erasmus, el qual acaba de celebrar els seus 30 anys i que entre el 1999 i el 2015 va fer que Catalunya rebés 64.592 estudiants i n’enviés 59.058 a fora. Principalment italians, francesos, alemanys i anglesos. Però el ventall s’amplia amb altres opcions que permeten fer estades més llargues de sis mesos i visitar països de la talla dels Estats Units, Argentina, Brasil, Taiwan o la Xina. De fet, una de les novetats d’aquest any és la trentena de centres xinesos que presenten els seus programes per posicionar-los a Catalunya.

Un professional bo a tot el món

Precisament aquest és l’escenari que es pot trobar a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El curs anterior van registrar la mobilitat de 2.828 estudiants, meitat i meitat de joves que van estudiar a fora i que van venir a Catalunya. El 25% dels seus estudiants ha tingut una experiència professional, impulsat gràcies als acords d’intercanvi amb 724 institucions i als convenis de doble titulació internacional amb 33 universitats.

El principal objectiu d’aquesta proposta és que els seus graduats es converteixin en “bons enginyers a qualsevol país”, explica el vicerector de política internacional de la UPC, Juan Jesús Pérez. “En acabar, es converteixen en professionals espanyols, italians, alemanys o del país on hagin estudiat, això augmenta moltíssim les seves opcions i els permet moure’s per on vulguin”, insisteix, d’aquí que siguin uns estudis cada cop més demandats.

Pérez: “Les empreses suposen que el coneixement tècnic ja el tenen i busquen competències transversals com idiomes, treballar en equip o saber presentar projectes"

No es pot negar que la internacionalització obre més portes al mercat laboral, tot i que no és només en qüestió geogràfica, també en les aptituds. “Les empreses suposen que el coneixement tècnic ja el tenen i ara busquen competències transversals com són idiomes, treballar en equip o saber presentar projectes, cosa que es fa a Europa més que a aquí. Això ho aprens a la força quan marxes fora. És una experiència que enriqueix”, comenta el vicerector de la UPC.

En el cas de la UPC són els graus d’enginyeria civil, TIC o arquitectura els més demandats. De fet, aquest últim està posicionat com el 22è millor en el QS World University Rankings, que avalua més de 2.000 institucions d’arreu del món.

Un sistema educatiu particular

El volum més grans d’estudiants internacionals que arriben van a graus. Segons el director dels programes d’intercanvi de La Salle Barcelona – URL, Miguel Ángel Sánchez, això s’explica pel fet que a l’Estat espanyol les carreres universitàries són de quatre anys: “A la resta d’Europa la majoria són de tres anys. Rebem molts estudiants que fan el seu primer any de màster i vénen aquí a cursar assignatures que per a nosaltres són de tercer o quart curs de grau”.

Igual que en aquest centre, on prop del 90% dels alumnes estrangers són de grau, la Toulouse Business School Barcelona (TBS Barcelona) també concentra els intercanvis en els anys de carrera. “Tot és per una raó operativa”, especifica el director d’estudis, Gabriel Zúñiga, “és on tenim més places perquè als màsters marquen només rebre un 10% d’estudiants de fora, tenim unes places concretes per als estudiants de França”.

Una de les sessions amb convidats i experts de la TBS Barcelona | TBS

En canvi, la Universitat de Barcelona mostra un panorama diferent. Només el 5,8% dels estrangers estan matriculats en els graus, mentre que el gruix principal es troba en els màsters, amb un 37%. Una dada que s’explica, en certa mesura, per l’àmplia oferta del centre en cursos superiors d’especialització, presents també al Saló Futura que se celebra en paral·lel al de l’Ensenyament.

Les universitats també guanyen

Pot semblar que el beneficiat principal és l’alumne amb la mobilitat, però els centres també en treuen el seu rèdit. “Ens permet intercanviar coneixement i entrar en un clima de confiança amb altres centres”, especifica Pérez. El resultat d’això és una major participació en projectes de recerca, programes europeus i més diplomatures conjuntes que nodreixen els programes i la preparació de l’alumne.

Més enllà de veure-ho com “un argument per a la captació d’alumnes de primer any”, Sánchez destaca que per a La Salle Barcelona – URL el fet de tenir un catàleg ampli de partners -prop de 100 acords arreu del món- ajuda al “posicionament de la universitat als rànquings”. També destaca que ofereix als alumnes que no marxen l’oportunitat de “viure una experiència internacional a casa amb estudiants que vénen” i de donar uns punts extres al seu currículum, com ja esmentava Juan Jesús Pérez de la UPC, de cada a la seva futura carrera laboral.

Partners estratègics

La TBS Barcelona compta amb prop de 150 partners arreu del món. Cada any reben estudiants de diferents centres, per donar així oportunitat al màxim possible d’escoles, amb una mitjana d’entre 50 i 60 centres formatius diversos per curs.

Zúñiga: “L’apertura del centre fa que els estudiants acabin sent professionals sensibles a la diversitat que trobaran després en les empreses"

El benefici principal que hi veuen és “l’apertura del centre, el que significa que els estudiants acaben sent professionals sensibles a la diversitat que trobaran després en les empreses, cada cop més globals”, apunta Zúñiga. “És molt difícil imaginar-se un negoci que no hagi de tractar amb treballadors, proveïdors o clients d’altres països”, insisteix, d’aquí que tinguin graus on sigui obligatori passar uns mesos fora.

El director d’estudis situa en segon terme l’oportunitat que els obre la internacionalització de cara a promoure el talent els seus professors: “Hem participat en projectes d’investigació amb altres professors europeus i ara estem explorant la possibilitat de participar en un altre amb fons europeus per veure com integrar el social media en el currículum d’educació secundària”. Reconeix que aquesta tasca es duu a terme, especialment, en el campus que tenen a Toulouse, però remarca que res d’això seria possible sense una bona xarxa de contactes.

Per la seva banda, la UPF Barcelona Management of School ha aconseguit amb aquesta internacionalització tenir presència a les principals xarxes i associacions acadèmiques i professionals. El curs 2016-2017 van ser fins a 15 les entitats col·laboradores, de les quals en destaca la Red de Educación Continua de Latinoamérica y Europa (RECLA), perquè el degà del centre va assumir-ne la vicepresidència, i l’Associació Espanyola d’Escoles de Direcció d’Empresa (AEEDE), una incorporació recent que els posiciona com una de les millors escoles de formació de postgrau del país.