01
d'Octubre
de
2014
Act.
19
de Desembre
de
2014
Vanesa Martínez és directora general i presidenta del Grupo Carinsa. Juntament amb la seva germana Dènia dirigeix aquesta empresa familiar fundada pel seu pare el 1993. Fa una dècada que se n'ocupen i han conduït Carinsa a un creixement al voltant del 10% anual fins als 40 milions d'euros de facturació, un 60% provinent de l'exportació. Aquest dimecres 1 d'octubre reben el Premi Fidem en la categoria d'Empresa Familiar.
La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem), arriba avui a la XVIIa edició d'uns premis que volen reconèixer l'esforç, l'originalitat i la valentia d'aquelles empresàries que han sabut fer-se un lloc en el món empresarial. Vanesa Martínez i la seva germana ho han aconseguit liderant una companyia de 120 treballadors.
"El nostre pare era químic i volia que les seves filles també ho fossin". Elles, però, van optar per l'Enginyeria de Telecomunicacions i les Econòmiques. El que sí que va aconseguir va ser contagiar-los la il·lusió pel negoci familiar. "A l'inici fabricava aromes per alimentació humana, després es van incorporar les fragàncies per detergents i les d'alimentació animal", explica Martínez.
Ara ja són tot un grup industrial vertebrat en tres eixos: innovació, especialització diversificada i internacionalització. "No només fem l'aroma o la fragància, ens preocupem per fer un bon producte final", assegura. I segueixen creixent obrint noves línies de negoci cada any, com el de l'ambientació o la de plats precuinats. Sud-Amèrica, el nord d'Àfrica o Turquia són alguns dels mercats principals de Carinsa.
Avui rebeu el Premi Fidem a l'Empresa Familiar. Què suposa per vosaltres aquest reconeixement?
Aquest tipus de premis ens animen a continuar el nostre creixement, per exemple aquest any ja hem incorporat més d'un 10% més de gent a la plantilla. Ens anima a continuar lluitant i reinvertint cada any en el negoci. Compartim la filosofia del nostre pare, que ens va inculcar la il·lusió per l'empresa familiar, i els reconeixements externs sempre animen moltíssim.
En el relleu del vostre pare a vosaltres, s'ha notat la mà de dues dones a la direcció?
L'esperit de l'empresa és el mateix, si bé és cert que la dimensió actual de la companyia és diferent a la que tenia amb el nostre pare, que potser s'havia de fixar molt més a tirar endavant els resultats. Però és veritat que les dones tenim una sensibilitat diferent, i nosaltres tenim la visió d'implicar tota la plantilla amb uns objectius ben definits. Volem motivar i estimular la participació.
Com ho feu?
Intentem tenir una política de companyia on tothom se senti implicat amb plans de formació continus i som bastant flexibles en els horaris. També fem trobades sovint o dinars de Nadal i d'estiu. A més, tenim una càtedra on formem nous aromistes i perfumistes.
Realment, però, hi ha diferències entre la gestió d'un home i una dona?
Crec que sobretot les dones estem molt preparades pels canvis, i amb una bona capacitat organitzativa. Tothom té bones qualitats, però les dones sí que acostumem a ser molt disciplinades i constants. Aportem un caliu especial, i més en el nostre món, de les essències i els sabors. A més, tenim l'avantatge que les dones són les que prenen més les decisions de compra en el nostre sector, i podem transmetre aquesta sensibilitat als nostres productes.
Si la majoria de decisions de compra les prenen dones, perquè n'hi ha tan poques dirigint empreses?
És cert, però nosaltres que treballem amb molts mercats diferents, encara podem estar contentes del món on vivim veient el que hi ha a fora! És evident que encara ens queda bastant camí per recórrer. Una dona que vol ser líder pot ser la millor de les líders. Però ha de saber les dificultats que té i amb les que es trobarà. Alhora ha de saber els avantatges que té, com la sensibilitat que deia abans i que els homes, tot i tenir altres qualitats, potser no la tenen tant. Per sort, crec que cada vegada les companyies quan fan selecció no ho fan pel fet de ser homes o dones, sinó per un perfil que s'adapti a la feina.
A vegades, però, amb això no n'hi ha prou...
Les dones tenim moltes responsabilitats, tan internes com externes, i a vegades hi ha un canvi de prioritat quan s'és mare. Això pot ressentir en la feina, però si una dona vol, pot amb tot. Només ha de saber equilibrar les seves prioritats.
Cal més implicació per part dels homes en les responsabilitats fora de la feina?
Sí, els homes podrien donar un cop de mà, tot i que hi ha dones que tampoc els deixen! Però sí que és veritat que s'hauria de buscar un major equilibri en aquest sentit.
Heu tingut problemes en algun mercat pel fet de ser dones les que porten l'empresa?
Podria explicar moltes anècdotes! La primera vegada que la meva germana va anar a Turquia hi va anar amb el responsable comercial, i es pensaven que era la secretària només pel fet de ser dona. I jo m'he trobat amb algun rabí que no em volia donar la mà perquè si no m'havia de casar amb ell... Et trobes de tot, i malgrat que la cosa va canviant, encara hi ha cert masclisme.
Arreglar el món potser és massa difícil, però què podem fer per millorar a casa nostra?
Les primeres que hem de fer alguna cosa som nosaltres, no podem responsabilitzar sempre un tercer. Hem de demostrar que podem ser iguals o millors que els homes, i que tenim capacitat per equilibrar el tema personal i professional. Després cal que l'entorn esculli la persona per la seva vàlua, no perquè sigui home o dona. Perquè si no les dones també es poden aprofitar d'unes lleis que ens protegeixen i que acaben fent un efecte rebot contra nosaltres.
Com ara?
T'ho diu una embarassada, però a vegades algunes dones s'aprofiten d'aquestes lleis tan estrictes per deixar de treballar o treballar menys amb aquesta protecció. Per mi, és el primer que caldria treure. Un blindatge de vuit o 12 anys no té sentit. El millor blindatge és que la persona sigui vàlida. Un treballador, home o dona, tingui un o set fills, si és bon treballador sempre el voldré al meu equip.
La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem), arriba avui a la XVIIa edició d'uns premis que volen reconèixer l'esforç, l'originalitat i la valentia d'aquelles empresàries que han sabut fer-se un lloc en el món empresarial. Vanesa Martínez i la seva germana ho han aconseguit liderant una companyia de 120 treballadors.
"El nostre pare era químic i volia que les seves filles també ho fossin". Elles, però, van optar per l'Enginyeria de Telecomunicacions i les Econòmiques. El que sí que va aconseguir va ser contagiar-los la il·lusió pel negoci familiar. "A l'inici fabricava aromes per alimentació humana, després es van incorporar les fragàncies per detergents i les d'alimentació animal", explica Martínez.
Ara ja són tot un grup industrial vertebrat en tres eixos: innovació, especialització diversificada i internacionalització. "No només fem l'aroma o la fragància, ens preocupem per fer un bon producte final", assegura. I segueixen creixent obrint noves línies de negoci cada any, com el de l'ambientació o la de plats precuinats. Sud-Amèrica, el nord d'Àfrica o Turquia són alguns dels mercats principals de Carinsa.
Avui rebeu el Premi Fidem a l'Empresa Familiar. Què suposa per vosaltres aquest reconeixement?
Aquest tipus de premis ens animen a continuar el nostre creixement, per exemple aquest any ja hem incorporat més d'un 10% més de gent a la plantilla. Ens anima a continuar lluitant i reinvertint cada any en el negoci. Compartim la filosofia del nostre pare, que ens va inculcar la il·lusió per l'empresa familiar, i els reconeixements externs sempre animen moltíssim.
En el relleu del vostre pare a vosaltres, s'ha notat la mà de dues dones a la direcció?
L'esperit de l'empresa és el mateix, si bé és cert que la dimensió actual de la companyia és diferent a la que tenia amb el nostre pare, que potser s'havia de fixar molt més a tirar endavant els resultats. Però és veritat que les dones tenim una sensibilitat diferent, i nosaltres tenim la visió d'implicar tota la plantilla amb uns objectius ben definits. Volem motivar i estimular la participació.
Com ho feu?
Intentem tenir una política de companyia on tothom se senti implicat amb plans de formació continus i som bastant flexibles en els horaris. També fem trobades sovint o dinars de Nadal i d'estiu. A més, tenim una càtedra on formem nous aromistes i perfumistes.
Realment, però, hi ha diferències entre la gestió d'un home i una dona?
Crec que sobretot les dones estem molt preparades pels canvis, i amb una bona capacitat organitzativa. Tothom té bones qualitats, però les dones sí que acostumem a ser molt disciplinades i constants. Aportem un caliu especial, i més en el nostre món, de les essències i els sabors. A més, tenim l'avantatge que les dones són les que prenen més les decisions de compra en el nostre sector, i podem transmetre aquesta sensibilitat als nostres productes.
Si la majoria de decisions de compra les prenen dones, perquè n'hi ha tan poques dirigint empreses?
És cert, però nosaltres que treballem amb molts mercats diferents, encara podem estar contentes del món on vivim veient el que hi ha a fora! És evident que encara ens queda bastant camí per recórrer. Una dona que vol ser líder pot ser la millor de les líders. Però ha de saber les dificultats que té i amb les que es trobarà. Alhora ha de saber els avantatges que té, com la sensibilitat que deia abans i que els homes, tot i tenir altres qualitats, potser no la tenen tant. Per sort, crec que cada vegada les companyies quan fan selecció no ho fan pel fet de ser homes o dones, sinó per un perfil que s'adapti a la feina.
A vegades, però, amb això no n'hi ha prou...
Les dones tenim moltes responsabilitats, tan internes com externes, i a vegades hi ha un canvi de prioritat quan s'és mare. Això pot ressentir en la feina, però si una dona vol, pot amb tot. Només ha de saber equilibrar les seves prioritats.
Cal més implicació per part dels homes en les responsabilitats fora de la feina?
Sí, els homes podrien donar un cop de mà, tot i que hi ha dones que tampoc els deixen! Però sí que és veritat que s'hauria de buscar un major equilibri en aquest sentit.
Heu tingut problemes en algun mercat pel fet de ser dones les que porten l'empresa?
Podria explicar moltes anècdotes! La primera vegada que la meva germana va anar a Turquia hi va anar amb el responsable comercial, i es pensaven que era la secretària només pel fet de ser dona. I jo m'he trobat amb algun rabí que no em volia donar la mà perquè si no m'havia de casar amb ell... Et trobes de tot, i malgrat que la cosa va canviant, encara hi ha cert masclisme.
Arreglar el món potser és massa difícil, però què podem fer per millorar a casa nostra?
Les primeres que hem de fer alguna cosa som nosaltres, no podem responsabilitzar sempre un tercer. Hem de demostrar que podem ser iguals o millors que els homes, i que tenim capacitat per equilibrar el tema personal i professional. Després cal que l'entorn esculli la persona per la seva vàlua, no perquè sigui home o dona. Perquè si no les dones també es poden aprofitar d'unes lleis que ens protegeixen i que acaben fent un efecte rebot contra nosaltres.
Com ara?
T'ho diu una embarassada, però a vegades algunes dones s'aprofiten d'aquestes lleis tan estrictes per deixar de treballar o treballar menys amb aquesta protecció. Per mi, és el primer que caldria treure. Un blindatge de vuit o 12 anys no té sentit. El millor blindatge és que la persona sigui vàlida. Un treballador, home o dona, tingui un o set fills, si és bon treballador sempre el voldré al meu equip.