Què passa amb Credit Suisse?

En les darreres setmanes el banc helvètic ha estat protagonista a les seccions d’economia de la majoria de mitjans per la seva suposada mala salut, que el podria dur a un esfondrament immediat. El passat 4 d’octubre el diari francès Le Monde va publicar una notícia on es feien ressò dels rumors de col·lapse de l’entitat: va ser un dels primers grans mitjans que es va atrevir a fer servir un mot tan funest per analitzar la situació de Credit Suisse. El cert és el divendres 23 de setembre les accions del grup bancari havien caigut a plom, amb un retrocés superior al 12% respecte el dia anterior. Ampliant el focus, veiem que les accions del gegant suís havien començat l’any 2022 per sobre del 9 francs i en el moment de publicar-se la notícia ja estava gairebé un 60% més avall, amb una capitalització que havia anat minvant fins a poc més de 10.000 milions d’euros. Més dades inquietants: les assegurances que protegeixen d’impagaments de deute, allò conegut com Credit Default Swaps, o simplement CDS, van augmentar de preu fins a màxims històrics, assignant una probabilitat de fallida del 20%. Amb aquest escenari, de seguida un nom es va fer present al cap de la majoria dels analistes: Lehman Brothers, aquell banc d’inversió ensorrat a les beceroles de la crisi financera del 2008. Seria possible la caiguda d’un altre colós de les finances? En espera del nou pla estratègic que els gestors del banc presentaran d’aquí a un parell de dies, donem un cop d’ull a tot plegat.

Credit Suisse és un dels dos gegants de la banca helvètica, juntament amb la UBS (aquest, producte de la fusió el 1998 entre la Union de Banques Suisses i la Société de Banque Suisse). Tots dos formen part del selectiu grup de bancs d’inversió d’àmbit mundial conegut com a Bulge Bracket Banks, és a dir, els nou grans del sector a nivell planetari. Els seus companys en aquest cercle tan elitista són Bank of America, Barclays, Citigroup, Deutsche Bank, Goldman Sachs, JP Morgan Chase i Morgan Stanley. Per cert, l’expressió Bulge Bracket, de difícil traducció, neix del llenguatge que apareix a la documentació que empra el sector financer per establir a les companyies que lideren la subscripció de títols en una nova emissió, però s’ha acabat estenent per acabar tenint el significat genèric de “firmes de primer nivell”.

Els dos anys de gestió de Gottstein: pèrdues gegantines, fallides i, fins i tot, una multa milionària per emblanquir capitals del tràfic de cocaïna

L’origen de Credit Suisse cal anar a buscar-lo al 1856, quan el magnat dels ferrocarrils Alfred Escher va fundar la Schweizerische Kreditanstalt (Institució de Crèdit Suís). Curiosament, també va ser el creador d’altres entitats financeres molt conegudes a tot el món, com les asseguradores Swiss Re i Swiss Life. El 1978 van associar-se amb els americans de First Boston, per acabar absorbint-los. Durant uns anys, a la dècada dels noranta van ser també els propietaris de la prestigiosa asseguradora Winterthur -amb una important presència a la ciutat de Barcelona- que van acabar venent als francesos d’Axa. Avui dia les seves branques principals són la gestió de patrimonis i la banca d’inversió. Fa pocs mesos es va saber que el seu màxim accionista és la companyia dels Estats Units Harris Associates (10% de les accions), que està en mans del grup francès Natixis. Per cert, Harris Associates és una firma d’inversions amb seu a Chicago que en l’actualitat gestiona 99.000 milions de dòlars. El primer executiu de Credit Suisse és Ulrich Körner, un economista alemany amb passat a UBS i PriceWaterhouseCoopers. Ocupa aquesta posició des del passat més d’agost i podríem dir que des d’aleshores no guanya per a disgustos: a inicis d’octubre va fer unes declaracions públiques on assegurava que el banc estava en una situació crítica -paraules que van provocar la caiguda de la cotització que esmentàvem al començament d’aquest article- qui sap si per cobrir-se les espatlles davant del que pugui venir. El cert és que el seu ascens al càrrec de CEO va ser la solució d’urgència davant les pèrdues monstruoses del segon trimestre de 2022, que van superar els 1.600 milions d’euros, molt per sobre de les expectatives dels analistes. La gestió de l’anterior màxim executiu, Thomas Gottstein, es resumeix en dos anys de malson per al banc suís, que les ha vist de tots els colors: pèrdues gegantines, fallida de les societats Archegos i Greensill, i fins i tot una multa milionària per emblanquir capitals d’una xarxa búlgara de tràfic de cocaïna. Malgrat el seu cognom, Gottstein no semblava estar tocat per la mà de Déu ni disposar del Sant Greal de les finances.

Els forats de Credit Suisse: Greensill, 10.000 milions de dòlars; Archegos, 4.700 milions, ...

El cas d’Archegos, és prou singular. Es tractava d’un fons d’inversió creat pel milionari de Nova York Bill Hwang. Es diu que, gràcies a les seves posicions summament arriscades i sempre a crèdit va aconseguir la proesa de perdre 20.000 milions de dòlars en dos dies. El forat que li va tocar assumir a Credit Suisse va ascendir a 4.700 milions. Pel que fa a Greensill, la història és força diferent, però té un desenllaç idèntic. Es tractava d’una firma bancària que proporcionava liquiditat a les empreses per poder mantenir viva la cadena de subministraments. Abans de la pandèmia ja havien arribat a mobilitzar més de 140.000 milions de dòlars prestats al sector productiu, bona part procedent de titulitzar els deute d’aquestes empreses i comercialitzar-lo com a actiu financer. Como no podia ser d’una altra manera, el Credit Suisse de Gottstein va decidir invertir quantioses sumes en aquest producte, fins al punt que quan Greensill ha col·lapsat el volum d’actius d’aquesta firma en mans dels suïssos podria arribar als 10.000 milions de dòlars. De totes les peces que han anat caient des que la crisi de l’entitat és pública -un bon grapat d’empleats d’alt nivell estan abandonant la companyia arreu del món- la de més pes és la de Rafael López Lorenzo, el responsable compliment normatiu i prèviament auditor intern de la companyia, un economista de Huelva amb passat professional a Caja Rural, PriceWaterhouse Coopers, IBM i JP Morgan.

El següent capítol d’aquesta història farcida de revolts el viurem quan els mercats reaccionin en un sentit o l’altre al nou pla estratègic que Ulrich Körner té previst presentar dijous 27 d’aquest mes. Molts canvis haurà de prometre si vol aturar l’hemorràgia que està dessagnant la seva empresa. Mentrestant, la saviesa popular ja ha rebatejat a l’entitat com a “Debit Suisse”.