El virus del papiloma humà, una infecció silenciosa

És important conèixer què és la infecció pel Virus del Papil·loma Humà (VPH) i quines són les seves conseqüències, a causa de la seva freqüència i efectes. És molt fàcil patir-la o haver-la patit, de fet és la infecció de transmissió sexual més freqüent, pràcticament tota la població sexualment activa haurà estat en algun moment de les seves vides en contacte amb el virus.

Molt sovint, la infecció està present sense mostrar símptomes en les primeres etapes, especialment quan els virus són d'alt risc i afecten el coll de l'úter.

La seva via de transmissió és principalment sexual, encara que no es contagia únicament amb el coit, sinó també, a través del contacte entre mucoses contaminades.

La seva infecció s'expressa amb l'aparició de berrugues a la zona genital i /o anal, en els virus de baix risc, i en alteracions localitzades al coll de l'úter, en els virus d'alt risc, que inicialment són asimptomàtiques. Aquestes últimes es detecten de manera precoç amb la prova citològica periòdica. Estudis més avançats són capaços de tipificar els virus i definir-los com d'alt o baix és el risc.

Generalment, l'eliminació del virus per l'organisme es realitza sense dificultat. En edats primerenques, especialment abans dels 35 anys, l'eliminació és més eficient, de manera que la infecció és més curta. Aquesta dada és important, perquè la persistència durant anys confereix major risc de patir lesions canceroses del coll de l'úter i altres localitzacions.

Pràcticament el 100% del càncer de coll d'úter està causat pel VPH (especialment pels d'alt risc). També es considera responsable d'un percentatge important del càncer de vagina, vulva, anus i faringe, i en l'home, del càncer de penis i escrot.

Les mesures per prevenir la seva infecció o minimitzar-ne els efectes estan relacionades amb els factors de risc:
- Augmenta amb el nombre de parelles sexuals, que és probablement el principal factor de risc.
- L'edat, sent més freqüent la infecció en les dones joves.
- S'incrementa amb el tabaquisme.
- Augmenta amb la pràctica de sexe anal, tant en homes homosexuals com en parelles heterosexuals.
- S'incrementa en presència d'altres malalties de transmissió sexual, especialment de la chlamydia.

Basant-nos en aquests factors de risc, la prevenció es dirigeix a:

· Vacunació en l'adolescència i en aquelles dones que constitueixen grups de risc, inclosos els que ja el pateixen, ja que també exerceix un efecte positiu.
· Pràctiques sexuals responsables. Reduint el nombre de companys sexuals i ús de preservatiu com a pràctica habitual, encara que no ofereix protecció completa.
· Vida activa a través de la pràctica sistemàtica d'esport.
· Alimentació equilibrada.
· Evitar fumar.
· Fomentar una flora vaginal forta.

La realització de revisions ginecològiques periòdiques i el seguiment de les pacients infectades és la clau per a un diagnòstic oportú.