Tal com van fer moltes altres empreses de patinets elèctrics compartits, fa un any la multinacional Voi va fer les maletes i va deixar d'operar a tota Espanya (Madrid i Màlaga), encara que hi va mantenir les seves oficines. Però cap a on el cor s'encamina, el peu hi camina, i Voi no ha deixat de caminar -treballar- per a aconseguir tornar a operar a la capital catalana i a altres ciutats d'Espanya. De fet, segons afirma la seva directora general per a Espanya i França, Charlotte Serres, la companyia està treballant amb l'Ajuntament, Smart Mobility i Aesleme per fer-ho realitat a Barcelona. Per a Serres, que es va estrenar en el càrrec el febrer del 2021, forma part de l'ADN de Voi Technology treballar colze a colze amb les administracions i acompanyar-les en la definició de la regulació dels patinets; o dit d'una altra manera, "ser socis dels ajuntaments".
"Històricament hem vist casos d'empreses de patinets elèctrics que s'han implantat a les ciutats de manera impositiva. Voi només entra en un país o ciutat a partir del moment en el qual hi ha una regulació i rep una invitació formal," explica Serres. Actualment, la companyia sueca està present a 11 països i més de 60 ciutats. L'utilitzen més de sis milions d'usuaris a Europa i, segons Serres, estan vivint un efecte dòmino: "fa només un any no hi havia patinets elèctrics de Voi al Regne Unit i avui dia estem operant a 14 ciutats".
Recentment, la companyia ha aterrat a Sevilla a través d'una prova pilot impulsada pel seu ajuntament que durarà 18 mesos i comptarà amb 2.000 patinets elèctrics d'ús compartit de dues operadores: Voi i la catalana Reby. "Ens encantaria poder operar a Barcelona, però encara hi ha molt d'acompanyament per fer. L'atorgament de llicències s'ha de convertir en una prioritat política. De totes maneres, estem il·lusionats en què ho aconseguirem". Per a fer-ho real, Voi està participant activament en l'ecosistema de la mobilitat sostenible a Barcelona i presentant estudis sobre diferents qüestions que se'n deriven de la regulació dels patinets, com per exemple, la limitació de competidors. La posició de Voi davant aquest escenari és clara: "és interessant pels operadors i aporta ordre a les ciutats".
Serres: "L'atorgament de llicències s'ha de convertir en una prioritat política"
Cap a la ciutat dels 15 minuts
La ciutat dels 15 minuts és un concepte de planificació urbanística ideat per Carlos Moreno, assessor de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo. A la ciutat dels 15 minuts, el temps, la mobilitat i la qualitat de vida de les persones tenen una especial importància. L'objectiu és configurar les ciutats de manera que els seus ciutadans no triguin més de 15 minuts en arribar i accedir als serveis que cobreixen les seves principals necessitats. Una recepta molt coneguda per a aconseguir-ho és la reutilització dels espais, com per exemple, patis d'escola que funcionen com a parcs públics els caps de setmana. Una altra via és la mobilitat multimodal: utilitzar diferents vehicles en un sol trajecte perquè aquest sigui més ràpid, efectiu i sostenible.
__relacionada__
Voi se suma al concepte de la ciutat dels 15 minuts i vol formar part d'aquesta com a "complement al transport públic". Els patinets elèctrics ajuden a escurçar les distàncies i millorar la mobilitat de les persones. Són una opció més perquè el ciutadà pugui fer un ús multimodal del transport dins de la ciutat. En el seu desembarcament a Sevilla, per exemple, Voi ha arribat a un acord amb el metro de la ciutat, afavorint que "es faci un ús conjunt del patinet i el transport públic, i així ajudar a reduir la congestió en el centre de Sevilla", explica Charlotte Serres. En aquest acord, els usuaris del metro disposen de patinets elèctrics just a la sortida de la parada. La directiva de Voi Technology a Espanya considera que els patinets elèctrics d'ús compartit poden, a més, ser de gran ajut a l'hora de combatre la contaminació acústica i aèria i reduir la congestió viària.
Una relació d'anades i vingudes
Barcelona i els patinets elèctrics no han tingut una relació força estable en els últims anys, especialment els d'ús compartit. Tot i que en un inici un nombre considerable d'empreses van desembarcar a la capital catalana, amb el pas del temps van anar desapareixent totes. L'última en fer-ho va ser Reby, el febrer del 2021. El principal motiu d'aquesta fuga ha estat la falta d'una regulació favorable pel seu ús, encara que també hi ha casos d'empreses que simplement no van aconseguir fer viable el seu model empresarial.
Els principals actors del mercat creuen que s'hauria de copiar el model de les bicicletes i motos elèctriques compartides
La relació ha tingut moments d'alta tensió, com les repetides "sancions i retirades dels patinets de diferents empreses estacionats a la via pública". Així ho explica l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona al seu últim informe sobre Vehicles de Mobilitat Personal. Ara, la situació és ben diferent: hi ha una clara voluntat d'entendre's per ambdues parts. Segons el consorci públic, "cal que les empreses i les administracions acordin treballar per una regulació específica adaptada a la realitat local de cada ciutat, que garanteixi un funcionament sostenible del servei, que no suposi un desordre a l'espai públic, eviti la proliferació de vehicles abandonats, i garanteixi la seguretat viària dels usuaris."
La idea de l'administració i les diferents empreses del sector és seguir el model ja adoptat per als serveis de bicicletes i motos elèctriques compartides, adjudicant un nombre màxim de llicències per als patinets repartit entre els diversos operadors. El març del 2020, per exemple, es van aprovar un total de 6.958 llicències per a motos i 3.975 per a bicicletes.