30
de Setembre
de
2015
"A Volkswagen no ens conformem a construir cotxes de menys CO2: amb Think Blue hem desenvolupat, com a fabricant, una actitud global per a la sostenibilitat ecològica". Amb aquestes paraules presenta encara a Internet la marca alemanya la iniciativa Think Blue. Una afirmació que la polèmica generada al voltant de la companyia els últims dies posa en seriós dubte. Al capdavall, i mentre tothom presumeix de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), ben sovint aquesta no deixa de ser una campanya més de màrqueting.
Emilio Moral, soci-director de Responsablia, empresa dedicada a la consultoria sobre RSC, explica a VIA Empresa que de Volkswagen es pot fer una doble valoració. "Té una part positiva, la de reconèixer l'error d'una manera molt clara. Però també té una part negativa perquè ja fa temps que ho saben i estaven sent investigats mentre deien una cosa contrària". El resultat, al seu entendre, és que "ha obtingut una pèrdua de confiança de tots els grups d'interès, principalment dels clients. Trigaran anys a recuperar la confiança".
Per Cristina Monge, responsable d'Ecodes, el de Volkswagen "és el típic cas que reuneix tots els ingredients dolents". I és que, al final, "la RSC de l'empresa ha quedat en dubte en un tema crucial com són les emissions de C02" apunta. A més, per altra banda, "estan mentint en una cosa bàsica, saltant-se la normativa i ho pagarà molt car, tant l'empresa com la marca Alemanya", assegura Monge.
Ecodes és una fundació amb 23 anys d'història que té la missió "d'accelerar la transició cap a una economia verda, inclusiva i responsable". Mitjançant programes ajuden les empreses a "incloure criteris de sostenibilitat: implementar programes de transparència i RSC, engegar mesures de gestió eficient de recursos, aigua, gestió de residus, etc", explica Monge.
Cost elevat, però no mortal
Ara mateix Volkswagen s'enfronta a l'amenaça de patir elevats costos arran de l'engany. Més enllà de la penalització que li puguin exercir els consumidors, són més que previsibles les multes que li puguin imposar diversos organismes reguladors. De fet, el Ministeri d'Indústria espanyol ja ha anunciat que els reclamarà les ajudes de 1.000 euros per vehicle del Pla PIVE.
El de Volkswagen, però, no és el primer escàndol mediambiental amb elevats costos per a una gran companyia. La petrolera BP va haver de fer front a pèrdues milionàries després de l'enorme vessament de petroli en la seva plataforma del Golf de Mèxic. Un accident que contrastava amb el seu teòric compromís amb el medi ambient. De fet, BP liderava l'any 2009 el rànquing World's Environmentally Most Sustainable 10 Largest Oil/Gas Companies; i l'incident a Mèxic també va provocar que quedés exclosa de l'Índex de Sostenibilitat del Dow Jones.
Tot i així, els escàndols en el camp de la RSC, ja siguin en l'àmbit mediambiental o en el laboral com el de Nike contractant menors a l'Àsia; normalment no eviten la supervivència de la companyia. Per Emilio Moral la raó és que es tracta d'empreses sistèmiques. "Són tan grans que el mateix mercat no les deixa caure. Poden ser bancs, d'automoció, de retail, etc. Donen tanta ocupació, facturen tants milions d'euros que facin el que facin tenen via lliure per fer el que vulguin".
Per tal de combatre-ho, Moral recorda que l'actor principal ha de ser la societat civil amb els rols de consumidors, sindicalisme, fundacions o ONG's. "No podem oblidar que de nou ha estat una agència americana la que ha destapat l'afer. És un debat que fa temps que existeix i qui ha de prendre mesures és l'exigència de la societat civil", insisteix.
La veritable RSC
Cristina Monge constata que les coses s'han de fer d'una altra manera. "La RSC implica tenir mesures de transparència, explicar com es gestiona l'empresa, la relació contínua amb els stakeholders, les repercussions de les accions de l'empresa, valorar-ho per minimitzar-ho i compensar-ho". Per la dirigent d'Ecodes "cal assumir que les teves accions tenen afeccions i que les teves afeccions les has d'assumir i les has de limitar".
Al seu torn, Emilio Moral lamenta que la RSC segueix servint bàsicament per netejar la imatge de l'empresa. "El raonament que fan arreu és econòmic: què hi guanyo amb això? Si el raonament ha de ser només econòmic, la RSC està molt lluny d'aplicar-se en la gestió i l'estratègia de l'empresa", constata. Per descomptat, hi ha excepcions i iniciatives interessants com Respon.cat. Pel soci-director de Responsablia la consciència de la responsabilitat social de les empreses "és un moviment imparable. El problema és la seva velocitat, l'abast i quan arribarem a un món 'millor'".
A la velocitat d'aquest canvi de ben segur que hi influiran les noves generacions de consumidors. "Estan molt més informades, utilitzen aplicacions de censura de productes per comparar preus, marques, etc", apunta Emilio Moral. Així dons, els nous consumidors "són més exigents, i això afavorirà que les empreses s'ho pensin a l'hora de fer segons quines pràctiques". Una actitud no només envers els seus productes, sinó també amb els treballadors i l'atenció al client.
Emilio Moral, soci-director de Responsablia, empresa dedicada a la consultoria sobre RSC, explica a VIA Empresa que de Volkswagen es pot fer una doble valoració. "Té una part positiva, la de reconèixer l'error d'una manera molt clara. Però també té una part negativa perquè ja fa temps que ho saben i estaven sent investigats mentre deien una cosa contrària". El resultat, al seu entendre, és que "ha obtingut una pèrdua de confiança de tots els grups d'interès, principalment dels clients. Trigaran anys a recuperar la confiança".
Per Cristina Monge, responsable d'Ecodes, el de Volkswagen "és el típic cas que reuneix tots els ingredients dolents". I és que, al final, "la RSC de l'empresa ha quedat en dubte en un tema crucial com són les emissions de C02" apunta. A més, per altra banda, "estan mentint en una cosa bàsica, saltant-se la normativa i ho pagarà molt car, tant l'empresa com la marca Alemanya", assegura Monge.
Ecodes és una fundació amb 23 anys d'història que té la missió "d'accelerar la transició cap a una economia verda, inclusiva i responsable". Mitjançant programes ajuden les empreses a "incloure criteris de sostenibilitat: implementar programes de transparència i RSC, engegar mesures de gestió eficient de recursos, aigua, gestió de residus, etc", explica Monge.
Cost elevat, però no mortal
Ara mateix Volkswagen s'enfronta a l'amenaça de patir elevats costos arran de l'engany. Més enllà de la penalització que li puguin exercir els consumidors, són més que previsibles les multes que li puguin imposar diversos organismes reguladors. De fet, el Ministeri d'Indústria espanyol ja ha anunciat que els reclamarà les ajudes de 1.000 euros per vehicle del Pla PIVE.
El de Volkswagen, però, no és el primer escàndol mediambiental amb elevats costos per a una gran companyia. La petrolera BP va haver de fer front a pèrdues milionàries després de l'enorme vessament de petroli en la seva plataforma del Golf de Mèxic. Un accident que contrastava amb el seu teòric compromís amb el medi ambient. De fet, BP liderava l'any 2009 el rànquing World's Environmentally Most Sustainable 10 Largest Oil/Gas Companies; i l'incident a Mèxic també va provocar que quedés exclosa de l'Índex de Sostenibilitat del Dow Jones.
Tot i així, els escàndols en el camp de la RSC, ja siguin en l'àmbit mediambiental o en el laboral com el de Nike contractant menors a l'Àsia; normalment no eviten la supervivència de la companyia. Per Emilio Moral la raó és que es tracta d'empreses sistèmiques. "Són tan grans que el mateix mercat no les deixa caure. Poden ser bancs, d'automoció, de retail, etc. Donen tanta ocupació, facturen tants milions d'euros que facin el que facin tenen via lliure per fer el que vulguin".
Per tal de combatre-ho, Moral recorda que l'actor principal ha de ser la societat civil amb els rols de consumidors, sindicalisme, fundacions o ONG's. "No podem oblidar que de nou ha estat una agència americana la que ha destapat l'afer. És un debat que fa temps que existeix i qui ha de prendre mesures és l'exigència de la societat civil", insisteix.
La veritable RSC
Cristina Monge constata que les coses s'han de fer d'una altra manera. "La RSC implica tenir mesures de transparència, explicar com es gestiona l'empresa, la relació contínua amb els stakeholders, les repercussions de les accions de l'empresa, valorar-ho per minimitzar-ho i compensar-ho". Per la dirigent d'Ecodes "cal assumir que les teves accions tenen afeccions i que les teves afeccions les has d'assumir i les has de limitar".
Al seu torn, Emilio Moral lamenta que la RSC segueix servint bàsicament per netejar la imatge de l'empresa. "El raonament que fan arreu és econòmic: què hi guanyo amb això? Si el raonament ha de ser només econòmic, la RSC està molt lluny d'aplicar-se en la gestió i l'estratègia de l'empresa", constata. Per descomptat, hi ha excepcions i iniciatives interessants com Respon.cat. Pel soci-director de Responsablia la consciència de la responsabilitat social de les empreses "és un moviment imparable. El problema és la seva velocitat, l'abast i quan arribarem a un món 'millor'".
A la velocitat d'aquest canvi de ben segur que hi influiran les noves generacions de consumidors. "Estan molt més informades, utilitzen aplicacions de censura de productes per comparar preus, marques, etc", apunta Emilio Moral. Així dons, els nous consumidors "són més exigents, i això afavorirà que les empreses s'ho pensin a l'hora de fer segons quines pràctiques". Una actitud no només envers els seus productes, sinó també amb els treballadors i l'atenció al client.