16
de Maig
de
2016
Adéu a la lliga, benvinguda la temporada de fitxatges, especulacions i contractacions, l'etapa més econòmica –i la que més interessa a VIA Empresa- del futbol espanyol. Els primers rumors comencen a sortir a la gespa –l'interès del Milan pel barcelonista Aleix Vidal o la possible adquisició de l'Espanyol del xinès Zhang Linpeng- i altres esperen a la banqueta el seu millor moment. Entre els que ja escalfen, els que apunten que el RCD Espanyol podria desfer-se de fins a 17 jugadors en la nova temporada. Seria un pas més en la nova etapa del club que busca, en paraules del seu conseller delegat, Ramon Robert, aconseguir l'equilibri "sense fer bogeries".
Evitar les bogeries es tradueix, segons el reconegut 'perico' i professor d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, José María Gay de Liébana, a mirar els dos fronts oberts. "El primer és el de la inversió, vam fer un excés d'inversió quan la construcció de l'estadi, i després està el front que es podria fer amb els jugadors, per tant no podem fer grans fitxatges, encara que ara depèn del senyor Chen Yansheng".
Aquesta reflexió sobre la compravenda de jugadors ja l'havia deixat caure Ramon Robert, que ha declarat que "qualsevol jugador es pot vendre si ens genera grans ingressos, però no anirem corrents a vendre jugadors per sanejar els comptes". Aquesta declaració d'intencions es produïa durant la seva recent participació en un acte a l'IESE sobre gestió d'empreses esportives en què ha explicat el nou model empresarial de l'Espanyol acompanyat -com a moderador- per l'actual vicepresident, Carlos Garcia Pont. "L'Espanyol va arribar a tenir un deute de 192 milions d'euros que no podia pagar. Va acabar fent-se una pilota que al final sempre implicava gastar per poder arribar... Això és el que enteníem abans com a club de futbol". Robert sintetitza així l'anterior situació de l'equip català, comprat aquesta temporada per l'empresari xinès Chen Yansheng, que també és ara el seu president.
L'equilibri financer anhelat
Segons els mitjans especialitzats, l'empresari xinès ha invertit fins al moment un total de 100 milions d'euros que han permès sanejar els comptes de l'entitat com un baló d'oxigen. "Cada dia truquen menys bancs, menys proveïdors i menys agents perquè tot va estant en ordre. Però el gran canvi és que deixem de ser un club de futbol per ser una empresa de futbol. El club de futbol és el que controla les emocions, però la paraula 'empresa' no pot anar sense 'de futbol': has d'aconseguir l'equilibri", assegura Robert.
En la mateixa línia s'explica el professor Gay de Liébana, que assegura que al club "hem de ser conseqüents amb els ingressos que generem, l'Espanyol avui dia s'està movent entorn dels 50 milions d'euros. Ara, amb el nou contracte televisiu, es pot anar als 60 milions d'euros i escaig i si arribéssim a generar 70 milions d'euros amb la televisió i algun patrocinador important seria fenomenal, però també estàs castigat a tenir una plantilla que no sigui molt cara. Un jugador d'un milió d'euros al Barça és de classe obrera, però a l'Espanyol és una estrella. Nosaltres hem de fer molts regatejos des del punt de vista econòmic", apunta Gay de Liébana. La clau radica a "establir un model econòmic de l'Espanyol que sigui de generació de recursos suficients per poder cobrir les despeses".
L'Espanyol es troba en una situació similar al València CF, l'altre equip amb empremta asiàtica en la seva gestió. És propietat en un 70% del singapurès d'origen xinès Peter Lim, i tampoc es permetrà grans dispendis econòmics en el mercat que ara s'obre. L'entrada de Meriton, la firma de Lim, i sobretot la gestió de la seva número dos i actual presidenta del club, Lay Hoon Chan, ha implicat un canvi important en la gestió. En la seva última roda de premsa ha afirmat no poder garantir que no es traspassaran els jugadors més importants de la plantilla aquest estiu, ja que "això depèn que els jugadors creguin en nosaltres i de les ofertes que rebin. Fins a cert punt tractarem de conservar als jugadors, però en aquest negoci els diners són un factor important", ha afirmat, tal com recull el diari Sport.
L'exemple de l'Eibar, l'últim rival
La inviabilitat financera en què estaven immersos equips com el València i l'Espanyol –"al gener estàvem al llindar del descens", recorda Ramon Robert- és el que ha vingut a solucionar la firma asiàtica Rastar Group. "El gran canvi amb Rastar és la part financera. Ens ha dit: us dono els diners, ja me'ls tornareu, però a partir d'aquí, no em truqueu cada mes sinó que aquest és el moment de gestionar correctament per generar, tenir millors ingressos, etc.", descriu Robert. Aquesta nova gestió del club esportiu busca assemblar-se, entre altres, a la de l'Eibar, citat també en la ponència de Robert ("són un exemple de gestió", afirma) i que, fins i tot, s'estudia a les aules de l'IESE a través de l'estudi elaborat pels professors José Antonio Segarra, Alberto Fernández Terricabras i Javier Aguirreamalloa, Sociedad Deportiva Eibar S.A.D.: un club modesto en la élite de un sector singular.
Per a Gay de Liébana, l'Eibar és un club "del que cal prendre bona nota". En la seva opinió, "manté un equilibri entre els ingressos i les despeses, conscient que si està a primera divisió ingressa unes quantitats, però que demà pot no estar-hi i, per tant, no es compromet a gastar més del que ingressa. No tiren la casa per la finestra: si poden pagar una quantitat assumible, estupendament. És molt conseqüent amb la seva circumstància", argumenta el professor, gran aficionat.
Precisament aquest diumenge Espanyol i Eibar s'han enfrontat a l'estadi de Cornellà-El Prat en un partit en què ningú s'hi ha jugat res i que també ha posat cara a cara dos models de gestió. El segon, batejat a l'informe dels docents de l'IESE com a "cas únic", competeix en la lliga professional des d'una gestió eficient i lliure de deutes, ja que la singularitat econòmica de l'Eibar implica 4,4 milions de beneficis després d'impostos, 7,6 milions d'euros de recursos propis, 0 euros de deute i 9,6 milions d'euros de liquiditat. El segon, tanca una temporada convulsa que arrenca un nou període.
Evitar les bogeries es tradueix, segons el reconegut 'perico' i professor d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, José María Gay de Liébana, a mirar els dos fronts oberts. "El primer és el de la inversió, vam fer un excés d'inversió quan la construcció de l'estadi, i després està el front que es podria fer amb els jugadors, per tant no podem fer grans fitxatges, encara que ara depèn del senyor Chen Yansheng".
Aquesta reflexió sobre la compravenda de jugadors ja l'havia deixat caure Ramon Robert, que ha declarat que "qualsevol jugador es pot vendre si ens genera grans ingressos, però no anirem corrents a vendre jugadors per sanejar els comptes". Aquesta declaració d'intencions es produïa durant la seva recent participació en un acte a l'IESE sobre gestió d'empreses esportives en què ha explicat el nou model empresarial de l'Espanyol acompanyat -com a moderador- per l'actual vicepresident, Carlos Garcia Pont. "L'Espanyol va arribar a tenir un deute de 192 milions d'euros que no podia pagar. Va acabar fent-se una pilota que al final sempre implicava gastar per poder arribar... Això és el que enteníem abans com a club de futbol". Robert sintetitza així l'anterior situació de l'equip català, comprat aquesta temporada per l'empresari xinès Chen Yansheng, que també és ara el seu president.
L'equilibri financer anhelat
Segons els mitjans especialitzats, l'empresari xinès ha invertit fins al moment un total de 100 milions d'euros que han permès sanejar els comptes de l'entitat com un baló d'oxigen. "Cada dia truquen menys bancs, menys proveïdors i menys agents perquè tot va estant en ordre. Però el gran canvi és que deixem de ser un club de futbol per ser una empresa de futbol. El club de futbol és el que controla les emocions, però la paraula 'empresa' no pot anar sense 'de futbol': has d'aconseguir l'equilibri", assegura Robert.
En la mateixa línia s'explica el professor Gay de Liébana, que assegura que al club "hem de ser conseqüents amb els ingressos que generem, l'Espanyol avui dia s'està movent entorn dels 50 milions d'euros. Ara, amb el nou contracte televisiu, es pot anar als 60 milions d'euros i escaig i si arribéssim a generar 70 milions d'euros amb la televisió i algun patrocinador important seria fenomenal, però també estàs castigat a tenir una plantilla que no sigui molt cara. Un jugador d'un milió d'euros al Barça és de classe obrera, però a l'Espanyol és una estrella. Nosaltres hem de fer molts regatejos des del punt de vista econòmic", apunta Gay de Liébana. La clau radica a "establir un model econòmic de l'Espanyol que sigui de generació de recursos suficients per poder cobrir les despeses".
L'Espanyol es troba en una situació similar al València CF, l'altre equip amb empremta asiàtica en la seva gestió. És propietat en un 70% del singapurès d'origen xinès Peter Lim, i tampoc es permetrà grans dispendis econòmics en el mercat que ara s'obre. L'entrada de Meriton, la firma de Lim, i sobretot la gestió de la seva número dos i actual presidenta del club, Lay Hoon Chan, ha implicat un canvi important en la gestió. En la seva última roda de premsa ha afirmat no poder garantir que no es traspassaran els jugadors més importants de la plantilla aquest estiu, ja que "això depèn que els jugadors creguin en nosaltres i de les ofertes que rebin. Fins a cert punt tractarem de conservar als jugadors, però en aquest negoci els diners són un factor important", ha afirmat, tal com recull el diari Sport.
L'exemple de l'Eibar, l'últim rival
La inviabilitat financera en què estaven immersos equips com el València i l'Espanyol –"al gener estàvem al llindar del descens", recorda Ramon Robert- és el que ha vingut a solucionar la firma asiàtica Rastar Group. "El gran canvi amb Rastar és la part financera. Ens ha dit: us dono els diners, ja me'ls tornareu, però a partir d'aquí, no em truqueu cada mes sinó que aquest és el moment de gestionar correctament per generar, tenir millors ingressos, etc.", descriu Robert. Aquesta nova gestió del club esportiu busca assemblar-se, entre altres, a la de l'Eibar, citat també en la ponència de Robert ("són un exemple de gestió", afirma) i que, fins i tot, s'estudia a les aules de l'IESE a través de l'estudi elaborat pels professors José Antonio Segarra, Alberto Fernández Terricabras i Javier Aguirreamalloa, Sociedad Deportiva Eibar S.A.D.: un club modesto en la élite de un sector singular.
Per a Gay de Liébana, l'Eibar és un club "del que cal prendre bona nota". En la seva opinió, "manté un equilibri entre els ingressos i les despeses, conscient que si està a primera divisió ingressa unes quantitats, però que demà pot no estar-hi i, per tant, no es compromet a gastar més del que ingressa. No tiren la casa per la finestra: si poden pagar una quantitat assumible, estupendament. És molt conseqüent amb la seva circumstància", argumenta el professor, gran aficionat.
Precisament aquest diumenge Espanyol i Eibar s'han enfrontat a l'estadi de Cornellà-El Prat en un partit en què ningú s'hi ha jugat res i que també ha posat cara a cara dos models de gestió. El segon, batejat a l'informe dels docents de l'IESE com a "cas únic", competeix en la lliga professional des d'una gestió eficient i lliure de deutes, ja que la singularitat econòmica de l'Eibar implica 4,4 milions de beneficis després d'impostos, 7,6 milions d'euros de recursos propis, 0 euros de deute i 9,6 milions d'euros de liquiditat. El segon, tanca una temporada convulsa que arrenca un nou període.