Dia 48: El que hem après a la universitat

Trucada inesperada de la cap d’estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF per veure com estem. Som a meitat d’un trimestre que començava abans de Pasqua en confinament i és un bon moment per fer balanç provisional. Lluny queda aquella inesperada trucada de gestió acadèmica on se’ns comunicava que el trimestre començava amb tota la normalitat de què fóssim capaços. Ho vaig escriure en aquest diari un llunyà 1 d’abril.

Aquell dia l’empresa a mi i els meus companys se’ns feia titànica, però especialment a mi que aquest trimestre imparteixo un taller d’expressió audiovisual on els alumnes han d’utilitzar eines d’animació 3D per a explicar una història. En general les corbes d’aprenentatge d’aquests sistemes són molt dretes. Arribar a un mínim de control instrumental de l’eina és una tasca de 3 o 4 mesos als que cal afegir-n’hi uns quants més per a produir alguna cosa amb cara i ulls. A tot això li hem d’afegir la dificultat de l’ensenyament en remot, la inexperiència d’alumnes i professors en entorns virtuals d’aprenentatge i la situació d’incertesa predominant. La tempesta perfecta.

"La tempesta perfecta: la dificultat afegida de l’ensenyament en remot, la inexperiència d’alumnes i professors en entorns virtuals d’aprenentatge i la situació d’incertesa predominant"

Per acabar-ho d’adobar l’eina que la universitat posa a disposició dels alumnes i per la qual té llicència és el 3D Studio Max d’Autodesk, que només té versió per Windows. La part bona és que Autodesk ofereix una llicència educativa a cost zero per a la comunitat docent, la dolenta és que el 60% dels meus estudiants que té Mac no podia seguir el curs. La universitat ofereix un sistema de virtualització que permet executar qualsevol programa en un navegador en un servidor remot; per entendre’ns podem editar una imatge en Photoshop sense tenir-lo a l’ordinador. Funciona força bé. Estava cantat, però, que aquesta solució no funcionaria pel nostre programari. Murphy mai no decep.

Això era el primer matí de classes en confinament. La decisió era o bé cancel·lar el curs o canviar de plataforma. Feia temps que tenia en el punt de mira el Cinema 4D, un sistema de disseny 3D i animació competència del 3D Studio: té versió per a Windows i Mac, és més modern i usable, millor adaptat per a la docència i —oh miracle— també té una llicència per a estudiants i docents. El dubte a principi de curs era saber si m’activarien les llicències per a 80 estudiants i per a dos professors abans dels 15 dies del període de prova.

Resodre-ho va costar una trucada al distribuïdor a Espanya de Maxon, l’empresa propietària del Cinema 4D. Vaig parlar amb la Isabel, una noia d'Alemanya, confinada a ca seu a Madrid, que era la responsable d’activar les llicències docents. En qüestió d’hores el problema estava resolt. Mai més no tornaré a fer servir ni per docència ni per feina el 3D Studio Max d’Autodesk.

"No sobreviuran els més forts sinó els que s’adaptin abans i que en digital tots aprenem de tots"

Acabava la conversa amb la cap d’estudis parlant del màster en transformació digital docent que havíem fet només amb un mes llarg de docència en remot, de com això obria noves possibilitats i noves maneres d’aprendre; si traiem els ordinadors, el programari i la presència de l’equació les possibilitats són infinites. Al final és només una demostració pràctica d’allò de la transformació digital que tants Powerpoint de gurús ha omplert, que era veritat, que no sobreviuran els més forts sinó els que s’adaptin abans i que en digital tots aprenem de tots. Un màster.