Em negue a ser un 'bicho bola'

Mai havia sentit l'expressió bicho bola fins que fa uns anys una bona amiga ho va utilitzar per a descriure com se sentia després del brusc i dramàtic ERO en el qual es va veure embolicada.

Durant els mesos en què la meua amiga no alçava el cap, jo tractava d'acompanyar-la, ajudar-la, animar-la, però quan m'acostava i a penes la fregava amb les meues paraules d'alé, s'encongia en si mateixa, com un 'bicho bola'. En aquells dies, jo començava la meua aventura com a freelance. M'havia armat de valor per a deixar de treballar per compte d'altre després de tota la meua vida laboral sent empleada i encara que la incertesa m'ofegava, ara m'adone que ho vaig afrontar amb valentia i tenacitat. I no m'avergonyisc de posar-ho per escrit. Crec que tenim un seriós problema d'amor propi. Però aquest és un altre tema.

En una situació on la incertesa ens esclafa, com la que vivim ara, tenim diverses opcions: convertir-nos en bicho bola o traure el millor de nosaltres mateixes. I no, no és un tòpic barat de psicologia positiva. Jaime Barba, CEO de Idrica i Chief Disruptive Digital Officer de GlobalOmnium em deia fa unes setmanes –quan ni havíem sentit parlar del coronavirus- que “és precisament en els moments de canvi quan descobrim noves habilitats i afloren talents amagats”. Òbviament, això no és per a tots i per a moltes persones, llegir aquest tipus d'afirmacions, se'ls fa bola. No és el meu cas. Una de les qualitats d'una emprenedora, d'una freelance, és vindre's a dalt enfront de l'adversitat i saber gestionar la incertesa i encara que estic igual d'aterrida que tothom, em pose del costat dels qui estan donant el millor de si mateixos. Llegeix, busque, investigue, llance idees, detalle propostes perquè els meus clients puguen continuar utilitzant la comunicació digital amb eficàcia en aquest temps tan convuls.

Possiblement perdré els meus clients de consultoria, perquè si posen en marxa un ERTO imminent, quasi segur que prescindiran dels meus serveis, també. I podria entrar en un bucle de pessimisme, por i paràlisi. Però em negue. 

Igual que es nega Ganyet, que des de la seua agència Mortensen i juntament amb Som Cultura ha llançat la campanya #LlibreriesObertes per a frenar la caiguda lliure de les llibreries. Ha aconseguit que se sumen 100 llibreries, amb 6.500 llibres i 450 editorials. I que comprem llibres per a recollir-los en les librerias pròximes quan tot aquest malson passe.

Igual que es neguen centenars d'enginyers, metges, makers i tecnòlegs que han format un improvisat grup en les xarxes socials anomenat la Reesistencia Team i que està aconseguint, en temps rècord, fabricar peces hospitalàries indispensables per al funcionament de respiradors, dispositiu vital ara mateix per a la supervivència dels casos més greus de coronavirus. 

Igual que es neguen tants i tantes entrenadores personals –autònoms i autònomes en la seua majoria- que encara que han perdut tots els seus clients, han convertit les seues classes presencials en classes gratis des de casa per als qui vulguen fer una mica d'exercici aquests dies de confinament.

I professors, i consultores de finances, d'assumptes laborals i fiscals, i metges i farmacèutiques, que divulguen –i gratis-, en el seu escàs temps lliure perquè puguem resoldre aquells dubtes que no ens deixen dormir des de fa moltes nits.

Em negue a ser bicho bola. Em negue a estar tot el dia queixant-me dels clients que perdré, a lamentar-me per estar tancada. Em negue.

No et demane que faces el mateix, cadascuna ho viu com pot.