Perruqueries, cinemes i estius perduts

“El meu pare va tindre un treball en tota la seua vida, jo hauré tingut set i el meu fill compaginarà 7 alhora”. Aquesta frase de Thomas W. Malone em va impactar en gran manera quan li la vaig escoltar al mestre Genís Roca en una conferència fa ja uns anys.

En alguns casos, per exemple el meu, no hauré d'esperar que els meus fills complisquen aquesta visió de Malone perquè jo mateixa ja exercisc diversos treballs alhora: consultora, professora, conferenciant, col·laboradora en mitjans de comunicació, conductora d'esdeveniments. Si les classes i conferències cauen, els clients de consultoria es mantenen i, fins i tot, he d'augmentar la meua dedicació perquè necessiten saber com i què comunicar en temps de crisi sense semblar oportunistes.

No obstant això aquesta no és la realitat imperant, la dels 7 treballs alhora, amb 7 pagadors diferents. La realitat és una altra. És la de Rafa Girbés, de 39 anys. Després de 25 anys treballant en la coneguda perruqueria José Besó, a València, assumeix el repte amb la seua dona, Sandra, d'agafar les regnes del negoci quan José Besó es jubila fa a penes 4 mesos. 11 famílies depenen ara d'ells.

“Acabe de despertar-me d'una migdiada de 3 hores –em confessa quan li cride havent dinat- perquè portava dies sense pegar ull. Ahir amb les mesures anunciades pel Govern i hui parlant amb l'assessor, m'he tranquil·litzat una mica”. 
Amb les perruqueries hi ha hagut certa polèmica perquè primer es va anunciar que podrien estar obertes i després es va rectificar amb l'autorització del servei únicament a domicili. “Nosaltres estàvem molt estranyats perquè tenim un 21% IVA, no som de primera necessitat, som un servei de luxe i així i tot ens quedàvem oberts amb tot l'equip exposat… Una bogeria”.

Les mesures anunciades els donen cert respir, no obstant això Rafa és una mar de dubtes. “Sembla ser que puc fer un ERTO si ho necessite, que correran amb els meus autònoms, però no sabem si això és temporal o definitiu. Em diuen els bancs per a oferir-me alternatives però tampoc puc signar res hui dia perquè em falta informació i el meu assessor va boig”.

Rafa ha passat en tot just 4 mesos de la gran il·lusió de tindre la seua pròpia empresa, a veure's “en el sòl, amb una gran angoixa i amb tots els meus plans de futur per l'aire”. Però s'arma de valor i treu el costat positiu de la situació. Ha posat en marxa formació online per a tot l'equip, s'ha emportat les seues perruques a casa per a practicar talls, repassar una mica de tècnica i enviar-los vídeos per WhatsApp a l'equip perquè estiguen actius i actualitzats. “Fins i tot estic una mica de baixada, però sóc optimista i eixirem d'aquesta”.

Per a suportar la quarantena, les plataformes de continguts audiovisuals estan funcionant a tota marxa, amb sèries, pel·lícules, documentals, tot l'entreteniment possible per a no avorrir-se. No obstant això, aquest contingut és finit, s'acabarà i no s'està produint nou. José Jaime Linares, de 51 anys és director de producció de cinema i alerta que es “està consumint tot el que hem produït fins ara, i a aquest ritme acabarem amb totes les existències. S'ha parat la producció però l'execució s'han multiplicat per 100”. José Jaime s'ha tornat a València des de Madrid, on preparava la producció d'una pel·lícula que arrancava rodatge el 4 de maig i que, per descomptat, s'ha parat. “En el 95% dels casos en el sector audiovisual, se t'acaba el contracte per fi d'obra per força major i tots a casa. I escoltes les mesures del Govern i penses, què hi ha del meu?”. José Jaime és un treballador de la indústria de la cultura on tot és una cadena i ara mateix hi ha milers de persones parades: si no es produeix, no es construeixen decorats, no s'il·lumina, no s'escriuen guions… “I pensa en tota aqueixa gent que anava a començar ara a rodar, però que no estava ni donada d'alta ni amb contracte i que ara es queda als llimbs”. 

Per si no fos prou, els qui treballen en el món del cinema estan en el règim d'artistes i és fàcil que passen d'estar contractats, a autònoms, a contracte per fi d'obra… “Quan reclamaràs els teus drets de prestació és difícil fer entendre la nostra trajectòria laboral perquè és molt canviant”.

Tots els sectors es veuran afectats per aquest gran crisi econòmica i el món del cinema no serà una excepció. “Les pel·lícules que estaven pendents d'estrena per a aquests mesos no poden esperar a després de l'estiu perquè s'ajuntaran amb les que ja estan calendarizadas per a setembre”, em diu José Jaime. “Per cert, Susana, has pensat que enguany l'estiu com l'hem conegut fins ara desapareixerà?”