Bretxa de gènere, sostre de vidre: termes que caldria acomiadar del món laboral

En el marc  de la celebració, diumenge passat, del Dia Internacional de les Dones, el TERMCAT ha publicat el diccionari en línia Terminologia de les dones en el món laboral amb la voluntat de contribuir a la recopilació d’un conjunt de termes que palesen la posició particular de les dones en l’entorn laboral.

Podeu consultar-hi termes relatius a la legislació laboral, a les condicions de desigualtat entre dones i homes, a les eines de millora i als objectius a assolir per poder viure en una societat amb igualtat d’oportunitats en tots els àmbits, sense actituds ni estereotips que les limitin. En aquest espai, i sense voler ser exhaustius, ens agradaria que paréssiu atenció a un seguit de termes que trobareu en el diccionari, com assetjament sexual a la feina, barrera invisible, bretxa de gènere, bretxa salarial de gènere, segregació laboral o sostre de vidre. Què tenen de particular aquests termes?

És clar que no es tracta de termes mal formats des d’un punt de vista lingüístic, ni tampoc ens trobem davant d’alternatives catalanes que hagin de lluitar aferrissadament contra anglicismes implantats en el sector. On rau, doncs, el problema? Quina és la singularitat que presenten aquestes formes?

Es tracta de termes sintagmàtics que segueixen una mateixa pauta estructural: un substantiu que fa de nucli (barrera, bretxa, segregació, etc.) i un complement que l’acompanya (invisible, de gènere, laboral, etc.). Fixem-nos, però, que es tracta de substantius amb una càrrega semàntica que podem associar fàcilment a les diverses situacions desfavorables que, massa sovint, afecten les dones en l’àmbit del treball: una barrera és una tanca o un obstacle; una bretxa, la podem definir com una fissura; i darrere la segregació no hi ha res més que separació o dissociació.

Els termes són un mirall de la societat. En aquest apunt, hem volgut destacar alguns termes recollits en la Terminologia de les dones en el món laboral que reflecteixen una realitat laboral de desigualtat entre dones i homes, encara ben present avui dia arreu del món. Una realitat laboral i social que voldríem diferent, que voldríem basada en l’equitat de gènere. I quan arribem a aquest punt, potser ja podrem començar a prescindir, per obsolets i anacrònics, dels termes que comentem en aquest text, dels termes que mai no haurien d’haver existit ni en l’àmbit laboral, ni en cap altre àmbit.