L'electricitat de les llars a Espanya és la sisena més cara de la Unió Europea, segons les dades publicades per Eurostat. Si els espanyols poguessin saber en temps real la despesa energètica que fan segurament canviarien els seus patrons de consum. "L'optimització del consum energètic i una òptima gestió dels recursos són alguns dels beneficis de viure en una smart city o ciutat intel·ligent", afirmen els professors José Antonio Morán i Carlos Monzo, dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. "Permet als ciutadans actuar i intervenir en diferents processos de presa de decisió relacionats amb la sostenibilitat i l’eficiència energètica de les ciutats i de les seves llars", afirmen.
Segons l’ONU, l’any 2050 el 68% de la població mundial viurà en ciutats; actualment ho fa el 55%. Aquesta concentració creixent de poblacions comportarà nous reptes i necessitats. "L’augment del consum de recursos, més mobilitat, la necessitat de reduir l’empremta ambiental i augmentar la participació ciutadana en decisions orientades a la sostenibilitat seran alguns dels problemes futurs", explica Morán. Algunes ciutats com Madrid o Barcelona ja s’han posat a treballar en aquest àmbit i s’han situat a l’Índex IESE Cities in Motion 2018 en les posicions a escala mundial número 25 i 26, respectivament.
"Encara queda molta feina per fer. Les ciutats intel·ligents volen millorar la qualitat de vida dels ciutadans i connectar-se amb ells", afirma Morán. Gràcies a la tecnologia de les dades massives (big data) i a la internet de les coses (IoT) es recullen i s’analitzen milions de dades per tenir un coneixement gairebé instantani de tot el que s’esdevé en un entorn urbà. "Aquesta connexió entre ciutat i tecnologia és la base per a la creació de serveis i per als que hi cohabiten, siguin ciutadans, empreses o institucions", afegeix Monzo.
Morán: "Les ciutats intel·ligents volen millorar la qualitat de vida dels ciutadans i connectar-se amb ells"
Segons els experts, els beneficis principals són:
- Ciutats més participatives, en les quals els ciutadans prenen diàriament decisions gràcies a un nou model de governança, amb una Administració més àgil i accessible. Per mitjà de sistemes de presa de decisions horitzontals amb models d’Administració electrònica, dispositius i objectes hiperconnectats, s’augmenta la participació de la ciutadania i es fa un ús més transparent i eficient dels serveis i els recursos. Alguns exemples sobre participació ciutadana són les iniciatives de Rubí o d’Esplugues de Llobregat, on els veïns decideixen en què es gasta una part del pressupost del seu municipi.
- Ciutats més còmodes, en què s’agiliten els desplaçaments i es fomenten les energies netes. "Gràcies a la tecnologia, el ciutadà disposarà d’un transport més eficient mitjançant el coneixement de rutes en temps real i amb una gestió intel·ligent dels semàfors segons el trànsit", considera Monzo. També hi ha altres iniciatives que fomenten nous models de turisme (cotxe autònom, taxi, cotxe elèctric...), l’ús compartit de vehicles (carpooling), sistemes d’aparcament intel·ligent mitjançant el mòbil o infraestructures per millorar la mobilitat (carrils bici, zones de control de trànsit rodat, superilles, espais per als vianants).
- Entorns urbans eficients, on no es malgasten recursos. "Mitjançant la tecnologia s’implanten sistemes adreçats al desenvolupament sostenible i a l’eficiència energètica que racionalitzen els consums i eviten situacions de manca de subministrament en l’entorn urbà", explica Morán. Això inclou, entre altres aspectes, millorar la qualitat i el disseny dels edificis —el que es coneix com a edificis intel·ligents o smart buildings— o fer servir models de producció i consum com els que promou l’economia circular.
Qui ha de gestionar les ciutats intel·ligents?
"El desenvolupament de les ciutats intel·ligents o smart cities comporta alguns riscos en la seva execució que poden portar al fracàs dels projectes", alerta Monzo. "Els professionals qualificats amb una formació interdisciplinar, i en especial els enginyers de Telecomunicació en el desenvolupament de les infraestructures i seguretat de les comunicacions haurien de tenir un paper clau en aquests projectes i actualment no sempre és així", afegeix Morán.
Actualment, a Espanya hi ha una professió regulada per al disseny i la implantació d’aquestes infraestructures, que són els enginyers tècnics de Telecomunicació i els enginyers de Telecomunicació. "Un mal disseny de base pot portar a serveis que no puguin ser escalables en el futur, ni interconnectar-se amb altres serveis, no assegurar la privacitat, etc.", conclouen els experts.