No és Big Data, és innovació

Avui dia tothom sap què és el Big Data, o si més no, això sembla. La teoria popular diu que és l’ús de dades massives, una informació que pot resultar vital per al bon funcionament d’una companyia, per donar el servei adequat a la clientela o per recomanar el producte idoni a l’usuari d’acord als seus interessos i necessitats. Tres exemples que encaixen amb l’aplicació que en fan empreses com Amazon, Wallapop o Media Markt, companyies que en la nova edició del Big Data Congress que se celebra fins a aquest dijous a Barcelona exposen l’entrellat de la seva estratègia.

Sagarra: “Són un màxim de 100 empreses del món les que utilitzen el Big Data"

Però per al científic de dades i cofundador de Dribia, Oleguer Sagarra, la quantitat de conceptes que s’associen a aquestes dades d’ús massiu demostra que “tenim un problema semàntic”. “El Big Data el definiria com volums de dades enormes”, apunta, “són un màxim de 100 empreses del món les que l’utilitzen, les que en el seu dia a dia treballen amb terabytes”. Per culpa d’això, de no tenir clar què és què i com s’ha d’aplicar cada tecnologia, l’especialista assegura que no s’ha pogut descobrir tot el seu potencial i que l’eclosió encara està per arribar.

Repensar conceptes i objectius

Facebook, Google o Apple serien alguns dels exemples que clarament fonamenten el seu negoci en les dades. Tenen en comú amb una pime que amb la informació que maneguen poden millorar el seu producte, però els diferencia la quantitat de xifres que tenen en el seu poder. “El que estan fent és descobrir ara el Big Data”, assegura el cofundador de la startup, qui ho equipara a l’auge actual del machine learning: “És una tecnologia que usa algoritmes que ja existien als anys 70, però no hi havia ordinador per aplicar-los de manera constant. Ara els tenim i s’ha democratitzat. El que s’està fent és innovar perquè invertint pocs recursos es pot millorar molt el producte”.

Sagarra: “Hi ha empreses que no necessiten el Big Data per ser més competitives i no ho saben"

Però si el primer problema amb el qual es troba la implantació del Big Data és el la definició del concepte, el segon és la identificació del problema al qual aplicar-ho. A través dels casos que Sagarra ha conegut amb Dribia, ha pogut constatar que una de les equivocacions que més es dóna en les organitzacions és la manca d’un objectiu clar: “Hi ha empreses que no necessiten el Big Data per ser més competitives i no ho saben. Només han d’utilitzar les dades que tenen des d’una perspectiva científica, el que vol dir fer preguntes de negoci, de clientes... i veure si es poden resoldre de manera objectiva amb la informació que ja es té. Si tens dades, però no tens cap pregunta, no es pot prendre cap decisió ni trobar què resoldre”.

Datumize és una altra de les noves empreses que ha nascut en el nínxol del tractament de dades. Precisament per això sap que en aquest camp hi ha un forat que anomenen “dark data”. “Un estudi de Gartner diu que el 12% de les dades són crítiques, un 23% són redundants i un 65% són fosques. Les últimes no es fan servir per a la presa de decisions”, explica el solutions architect de la companyia, Josep Maria Gomis.

Saber quants cotxes ha venut un concessionari és una informació important, però també ho és quants no s’han venut i per què. Aquest últim volum de dades és la que més pot ajudar a definir una estratègia enfocada a l’augment de les vendes. “El fet de voler saber més rau en el desig de millorar i no perdre competitivitat”, defensa, “però hem de tenir en compte que el tipus d’empreses que tenim a Catalunya són pimes i que diuen, majoritàriament, que amb això ja sobreviuen”. Per això creu que només les organitzacions internacionals vagin més enllà per no quedar-se enrere respecte dels competidors.

Un últim requisit que Sagarra enumera per poder aplicar adequadament l’anàlisi de dades és invertir en talent. Han de ser persones que no es limitin a “acumular dades per al futur”, com afirma que fan una part important de les empreses, sinó que comencin a treballar-les des del principi. “El 80% de la feina d’aquests perfils és tenir la informació ben estructurada. És molt més barat estructurar-les bé en una base de dades i saber què és cada cosa, que anar guardant sense haver tractat res”, concreta.

Una tecnologia transversal

El Big Data tan pot servir per a processos industrials, com per a millorar les vendes del comerç o creació de medicaments. És un procediment transversal que ara s’està posant en pràctica i que per a Sagarra no trigarà a demostrar que és aplicable a qualsevol sector.

Un bon exemple per demostrar que és una tecnologia transversal és el que posa Gomis: “Recursos humans vol saber per què la gent es queda a l’empresa o per què marxa i ho pot trobar amb les dades. Sembla que això només implica aquesta àrea concreta, però no és així, perquè per obtenir la resposta ha de treballar des de la direcció per als nivells més baixos per ajudar el negoci a captar informació i prendre una decisió final que ajudi a fer que la gent es quedi”.

Malgrat que el procediment sembla llarg, s’ha d’efectuar amb certa rapidesa. Són diversos els estudis que apunten que entre un 45% i un 60% de les dades que es recullen perden validesa perquè no s’utilitzen de manera immediata. Tot i que Gomis no contradiu la informació, sí que matisa que tot depèn del context: “Si monitoritzes dades sobre la disponibilitat de vols en un avió que ha de sortir en dos dies, necessites la informació ja. Si no la utilitzes, no serveix per a res”. Per tant, a l’hora de dissenyar un pla s’ha de diferenciar clarament entre problemes a resoldre a curt i a llarg termini.

Gestionar l’estoc de samarretes i electrodomèstics

Media Markt, una de les companyies present al Big Data Congress, és un bon exemple de com l’ús de dades massives fa més eficient la gestió dels productes en estoc. Mitjançant una anàlisi per conèixer els hàbits del consumidor a través del portal online, pot organitzar el producte que té a la botiga física, que ja ha pagat i al qual ha de donar sortida. “Si saps les preferències de les persones que entren a la botiga, com es porten i saps quins productes es venen més, pots definir be l’estoc de cada magatzem i millorar internament”, conclou el solutions architect de Datumize.

Gomis: “Com més coneixes el consumidor, més serveix per incrementar les vendes”

O potser pot servir per aprofitar una tendència, com assegura que Zara ja fa: “Té tota la informació de la cadena de subministrament, producció i venda. Si en un moment donat es venen cinc samarretes vermelles, sap que és un color que tira i organitza l’estoc dels locals i la producció per tenir-ne més de vermelles”. “Com més coneixes el consumidor, més serveix per incrementar les vendes”, afegeix Gomis.

Amb pràctiques com aquestes al mercat, creu que, igual que Sagarra, la implementació real de la tecnologia no trigarà a arribar. “O tens dades per prendre millors decisions o el teu competidor tindrà informació més valuosa que tu. És un tema de supervivència”, afirma amb contundència.