Com connectar el cervell amb l'ordinador
El CEO de Tesla i SpaceX inverteix en l'empresa Neuralink per fusionar la intel·ligència artificial i el cervell humà
L'objectiu principal de Musk és potenciar les capacitats cognitives dels éssers humans a través de la intel·ligència artificial. Per fer-ho, els investigadors de Neuralink utilitzaran una tecnologia anomenada "neural lace" (llaç neuronal), una espècie de malla ultra prima que, un cop implantada en el cervell, entraria en simbiosi amb el nostre cos i ens permetria comunicar-nos sense fils amb els ordinadors.
Les possibilitats d'aquesta tecnologia són infinites. Des de permetre una major autonomia a persones amb discapacitat, fins a la manipulació de maquinària telepàticament. També seria possible descarregar informació del núvol directament al cervell, o emmagatzemar pensaments a Internet.
Un projecte misteriós i de ciència-ficció
És molt poc el que se sap de Neuralink. Segons un informe The Wall Street Journal del passat mes de març, Neuralink va registrar-se a Califòrnia l'any 2016 com una firma d'investigació mèdica. El nom de la companyia va ser adquirit al gener del 2017 per un inversor desconegut, que resultaria ser Musk, als investigadors i professors universitaris Pedram Mohseni i Randolph Nudo.
Tampoc hi ha gaire informació a Internet. La pròpia plana web de la companyia només compta amb algunes línies de text i una llista d'ofertes de feina. I la Viquipèdia, amb prou feines inclou tres paràgrafs. Tot i això, entre març i abril d'aquest 2017, la comunitat científica, els mitjans i la xarxa no han deixat d'elucubrar sobre la viabilitat i possibilitats de l'empresa.
Gairebé tot el que se sap del projecte és el que el mateix Musk ha anat explicant en algunes entrevistes i a Twitter, una xarxa on és molt actiu. S'ha sabut, per exemple, que Musk calcula tenir llest un prototip per a persones amb discapacitat en quatre anys, i que en vuit o deu anys estaria disponible per la resta de públic.
Dilemes ètics
Elon Musk és de l'opinió que els humans hauríem de convertir-nos en cíborgs per poder competir amb unes màquines que cada cop són més potents i capaces. "La intel·ligència artificial ens deixarà molt enrere. Podríem convertir-nos en mascotes de les màquines", va explicar el magnat l'any 2016, "crec que la millor solució és tenir una capa d'intel·ligència artificial que pugui funcionar bé biològicament dins nostre". Musk va fer aquestes declaracions durant una intervenció a la Code Conference, pocs mesos abans d'anunciar el llançament de Neuralink.
Els objectius del sud-africà plantegen molts dilemes ètics. ¿Estem avançant cap als superhomes? ¿Connectar-nos a Internet posarà en perill la nostra privacitat? ¿Si podem controlar màquines telepàticament, ens podrà controlar algú a nosaltres? ¿Podria algú accedir als nostres records i pensaments a través de la xarxa? ¿Podrien manipular-los? Són dubtes i preocupacions que, tot i que encara depenen de la viabilitat del projecte, ja estan sobre la taula.
L'home darrere la quimera
Un projecte com Neuralink sonaria a ciència-ficció o a fantasia si no vingués d'un home com Elon Musk. Inventor des de ben jove, amb 12 anys va vendre el seu primer programa informàtic; el videojoc Blastar (1982), després d'aprendre pel seu compte a escriure en codi. Ha estat pioner en el camp de la banca electrònica, les transaccions per Internet (va fundar i vendre PayPal), la indústria aeroespacial, la del transport, la de l'energia...
Amb 45 anys, és fundador i director de SpaceX; una companyia que pretén portar l'home a Mart i que ja ha llançat coets capaços d'anar a l'espai i aterrar amb seguretat. També presideix l'empresa pública de construcció i energia renovable SolarCity i dirigeix Tesla, la marca de cotxes elèctrics i autònoms per antonomàsia que ja val més que General Motors i Ford. És també creador del projecte Hyperloop un tren de passatgers i mercaderies que podria assolir els 1.200 km/h.
Musk té una fortuna de 15.000 milions de dòlars i ocupa el 80è lloc en la llista Forbes dels homes més rics del planeta. És també la 21a persona més influent del món segons la mateixa revista. També és prou coneguda la seva tasca filantròpica, en especial en el camp de la investigació científica. Ha rebut multitud de premis internacionals pels seus invents i empreses.