25
de Febrer
de
2014
Quan l'App Store va néixer el juliol de 2008 tenia tan sols 500 aplicacions disponibles. L'octubre passat la botiga d'Apple arribava ja al milió d'apps, una xifra que cinc mesos abans havia assolit la Google Play Store per a dispositius Android. Les descàrregues en ambdues plataformes creixen al ritme vertiginós que ho fan les vendes de smartphones i tauletes, i l'any passat totes dues ja van superar els 50 bilions de descàrregues.
Si bé Android pren avantatge en quota de mercat, és l'empresa de Cupertino la que lidera folgadament els ingressos procedents de les botigues d'aplicacions. Són els diners que paguen els usuaris per utilitzar les apps, ja sigui per mitjà de pagar per descàrrega (fórmula Premium), subscripció o bé pagar per opcions avançades un cop l'usuari s'hagi descarregat gratuïtament l'aplicació (model Freemium).
En plena efervescència
Les apps han aconseguit cobrir necessitats i funcionalitats que abans requerien diversos suports i que ara queden unificades en un sol smartphone o tauleta. Tant a nivell inversor, com d'indústria o d'usuari han adquirit una preeminència inimaginable anys enrere. L'estudi European App Economy certifica que la indústria de les apps ha creat 794.000 llocs de treball només a Europa. O sense anar tan lluny, el primer Mobile World Congress celebrat a Barcelona l'any 2006 els protagonistes indiscutibles van ser els dispositius mòbils. Enguany ho és WhatsApp.
Així, Facebook va comprar la setmana passada per gairebé 14.000 milions d'euros WhatsApp, una empresa amb 55 treballadors i 450 milions de clients. L'empresa de Mark Zuckerberg havia intentat comprar sense èxit mesos abans Snapchat, també una app de missatgeria instantània, per 3.000 milions de dòlars, i fa quasi dos anys havia adquirit Instagram per 1.000 milions de dòlars. Significatiu que, com destacava The Economist, mesos abans que Instagram fos comprada tenint només 13 treballadors a la plantilla per 1.000 milions de dòlars, fes fallida la històrica marca de fotografia Kodak, que havia arribat a donar feina a 145.000 persones.
També Yahoo i Google s'han fixat en empreses d'apps per ampliar els seus respectius negocis. Aquests últims, per exemple, van comprar l'any passat Waze, una app social de mapes per reportar a temps real incidències de trànsit, per 1.000 milions de dòlars. Són dos els denominadors comuns d'aquestes transaccions: ampliar massa crítica d'usuaris i aconseguir el coneixement de les seves dades.
Cercant el model de negoci ideal
Però no totes les apps corren la mateixa sort que WhatsApp o Instagram, i han de trobar fórmules per monetitzar el seu negoci. En un mercat amb un milió d'alternatives, la competència és ferotge i l'usuari sol tenir certa recança a l'hora de gastar, de manera que cada app ha de treballar molt bé la seva proposta per tractar de convèncer-lo.
Nacho Sánchez és el CEO d'InQBarna, una empresa amb seu al 22@ de Barcelona premiada per Apple per les seves apps musicals Deej i Splyce. Ratifica que l'usuari és exigent i assegura que per atrapar-lo cal que l'app li agradi visualment i que almenys compleixi un d'aquests dos requisits: que fomenti la competitivitat i gaming entre els usuaris –com Candy Crash- o que li resulti útil –com WhatsApp-.
Freemium, un model en auge
El model freemium és el que per ara està guanyant la partida i s'erigeix com el millor sistema per monetitzar les apps. Es tracta d'atraure el client amb l'app gratuïta i fer-li veure les seves bondats i la conveniència d'ampliar-ne les prestacions mitjançant pagaments extra. El seu èxit va començar amb els jocs, que van ser els primers a treure el màxim rendiment de la fórmula in-app-purchase -les compres a dins de l'aplicació-.
Segons un informe d'App Annie, un 86% dels ingressos d'apps de jocs l'any 2012 va correspondre a apps basades en un model de negoci freemium mentre que la xifra va pujar al 93% el 2013, mentre que pel que fa a apps que no són jocs, un 46% d'apps amb ingressos utilitzava estratègies in-app-purchase el 2012, per un 57% el 2013. Missatgeria, música, notícies i cites són les categories d'apps que més han adoptat aquesta estratègia originària dels jocs.
Acords amb tercers per rendibilitzar l'app
Nacho Sánchez, però, adverteix que el freemium és una opció ideal per als jocs però en qüestiona la seva idoneïtat per a la resta d'apps adduint a la gran competència i a la dificultat de convèncer a l'usuari de fer-lo pagar. A més, afegeix que per a determinades eines més especialitzades continua sent més apropiada la modalitat de pagament.
Per això, obre la porta a una alternativa per fer negoci: buscar acords comercials amb tercers. "Com a empresa, tirar endavant un a un és molt complicat. Sols no podem. Cal buscar ajuda i un prescriptor és molt positiu", explica. InQBarna va llançar Splyce al mercat el passat més de juliol en format freemium, i ja ha aconseguit 700.000 descàrregues i el reconeixement d'Apple per la seva qualitat. Ara està negociant un acord amb Spotify que obriria nous horitzons de negoci. Com a via d'autoocupació per a dos o tres emprenedors el format freemium ja seria suficient, però com a empresa la rendibilitat i el negoci rauen en part en els rèdits comercials que es puguin obtenir d'associar-se amb una empresa més gran.
Publicitat mòbil a l'alça
A l'hora de parlar de monetització d'apps encara queda un altre àmbit: la publicitat. Els informes de les grans consultories i auditories en matèria digital coincideixen que la publicitat mòbil està creixent de manera sostinguda i la previsió és que la tendència segueixi a l'alça. Segons Gartner, la inversió en publicitat mòbil arribarà als 18.000 milions enguany, un 40% més que l'any 2013, i podria arribar als 41.900 l'any vinent. El problema, però, és que gran part del pastís se l'enduen les grans marques del sector digital i en l'actualitat encara són escassos els ingressos que se'n poden endur les empreses desenvolupadores d'apps.
Si bé Android pren avantatge en quota de mercat, és l'empresa de Cupertino la que lidera folgadament els ingressos procedents de les botigues d'aplicacions. Són els diners que paguen els usuaris per utilitzar les apps, ja sigui per mitjà de pagar per descàrrega (fórmula Premium), subscripció o bé pagar per opcions avançades un cop l'usuari s'hagi descarregat gratuïtament l'aplicació (model Freemium).
En plena efervescència
Les apps han aconseguit cobrir necessitats i funcionalitats que abans requerien diversos suports i que ara queden unificades en un sol smartphone o tauleta. Tant a nivell inversor, com d'indústria o d'usuari han adquirit una preeminència inimaginable anys enrere. L'estudi European App Economy certifica que la indústria de les apps ha creat 794.000 llocs de treball només a Europa. O sense anar tan lluny, el primer Mobile World Congress celebrat a Barcelona l'any 2006 els protagonistes indiscutibles van ser els dispositius mòbils. Enguany ho és WhatsApp.
Així, Facebook va comprar la setmana passada per gairebé 14.000 milions d'euros WhatsApp, una empresa amb 55 treballadors i 450 milions de clients. L'empresa de Mark Zuckerberg havia intentat comprar sense èxit mesos abans Snapchat, també una app de missatgeria instantània, per 3.000 milions de dòlars, i fa quasi dos anys havia adquirit Instagram per 1.000 milions de dòlars. Significatiu que, com destacava The Economist, mesos abans que Instagram fos comprada tenint només 13 treballadors a la plantilla per 1.000 milions de dòlars, fes fallida la històrica marca de fotografia Kodak, que havia arribat a donar feina a 145.000 persones.
També Yahoo i Google s'han fixat en empreses d'apps per ampliar els seus respectius negocis. Aquests últims, per exemple, van comprar l'any passat Waze, una app social de mapes per reportar a temps real incidències de trànsit, per 1.000 milions de dòlars. Són dos els denominadors comuns d'aquestes transaccions: ampliar massa crítica d'usuaris i aconseguir el coneixement de les seves dades.
Cercant el model de negoci ideal
Però no totes les apps corren la mateixa sort que WhatsApp o Instagram, i han de trobar fórmules per monetitzar el seu negoci. En un mercat amb un milió d'alternatives, la competència és ferotge i l'usuari sol tenir certa recança a l'hora de gastar, de manera que cada app ha de treballar molt bé la seva proposta per tractar de convèncer-lo.
Nacho Sánchez és el CEO d'InQBarna, una empresa amb seu al 22@ de Barcelona premiada per Apple per les seves apps musicals Deej i Splyce. Ratifica que l'usuari és exigent i assegura que per atrapar-lo cal que l'app li agradi visualment i que almenys compleixi un d'aquests dos requisits: que fomenti la competitivitat i gaming entre els usuaris –com Candy Crash- o que li resulti útil –com WhatsApp-.
Freemium, un model en auge
El model freemium és el que per ara està guanyant la partida i s'erigeix com el millor sistema per monetitzar les apps. Es tracta d'atraure el client amb l'app gratuïta i fer-li veure les seves bondats i la conveniència d'ampliar-ne les prestacions mitjançant pagaments extra. El seu èxit va començar amb els jocs, que van ser els primers a treure el màxim rendiment de la fórmula in-app-purchase -les compres a dins de l'aplicació-.
Segons un informe d'App Annie, un 86% dels ingressos d'apps de jocs l'any 2012 va correspondre a apps basades en un model de negoci freemium mentre que la xifra va pujar al 93% el 2013, mentre que pel que fa a apps que no són jocs, un 46% d'apps amb ingressos utilitzava estratègies in-app-purchase el 2012, per un 57% el 2013. Missatgeria, música, notícies i cites són les categories d'apps que més han adoptat aquesta estratègia originària dels jocs.
Acords amb tercers per rendibilitzar l'app
Nacho Sánchez, però, adverteix que el freemium és una opció ideal per als jocs però en qüestiona la seva idoneïtat per a la resta d'apps adduint a la gran competència i a la dificultat de convèncer a l'usuari de fer-lo pagar. A més, afegeix que per a determinades eines més especialitzades continua sent més apropiada la modalitat de pagament.
Per això, obre la porta a una alternativa per fer negoci: buscar acords comercials amb tercers. "Com a empresa, tirar endavant un a un és molt complicat. Sols no podem. Cal buscar ajuda i un prescriptor és molt positiu", explica. InQBarna va llançar Splyce al mercat el passat més de juliol en format freemium, i ja ha aconseguit 700.000 descàrregues i el reconeixement d'Apple per la seva qualitat. Ara està negociant un acord amb Spotify que obriria nous horitzons de negoci. Com a via d'autoocupació per a dos o tres emprenedors el format freemium ja seria suficient, però com a empresa la rendibilitat i el negoci rauen en part en els rèdits comercials que es puguin obtenir d'associar-se amb una empresa més gran.
Publicitat mòbil a l'alça
A l'hora de parlar de monetització d'apps encara queda un altre àmbit: la publicitat. Els informes de les grans consultories i auditories en matèria digital coincideixen que la publicitat mòbil està creixent de manera sostinguda i la previsió és que la tendència segueixi a l'alça. Segons Gartner, la inversió en publicitat mòbil arribarà als 18.000 milions enguany, un 40% més que l'any 2013, i podria arribar als 41.900 l'any vinent. El problema, però, és que gran part del pastís se l'enduen les grans marques del sector digital i en l'actualitat encara són escassos els ingressos que se'n poden endur les empreses desenvolupadores d'apps.