Ha arribat el dia. Aquest dijous 15 de juny estava marcat al calendari de les institucions europees com una de les dates a celebrar. En una època complicada, la UE pot treure pit per una fita que beneficiarà tots els seus ciutadans: la fi del roaming. Des d’aquest dijous, els europeus poden trucar, enviar missatges i navegar com si fossin al seu estat mentre viatgen pel continent. Arribar fins aquí, al cost zero per a l’usuari, no ha estat senzill. Un cop d’ull a les dades permet veure la significativa evolució que ha viscut el preu d’aquest servei els darrers 10 anys.
Al 2007 el preu per minut del roamings’enfilava a més de 60 cèntims d’euro a la gran majoria del continent, amb Malta al capdavant (0,75 euros).
Unes xifres que l’actuació europea ha aconseguit anar reduint fins a situar-les aquests darrers anys al voltant dels 0,20 euros. Com a curiositat, qui tenia el preu més baix el 2007, Estònia amb 0,49 euros per minut; és el país que mostrava el cost més elevat al 2014 (0,22 euros/minut), segons les dades del Digital Scoreboard de la Comissió Europea.
Però no només ha disminuït el preu de les trucades. Enviar missatges o navegar per Internet també s’ha anat fent considerablement més barat els darrers 10 anys, tal com il·lustra la Comissió Europea en la següent imatge.
La fi del roaming acaba de rebaixar del tot uns costos que en teoria assumiran les companyies operadores amb els acords entre elles quan els ciutadans viatgin per la UE. Segons les institucions europees, els preus majoristes fixats (que s’aniran reduint progressivament fins al 2020) ofereixen un marge suficient perquè les operadores mantinguin el negoci sense repercutir-ho en el preu final per als usuaris.