Facebook és la xarxa social més gran del món

Tecnologia

La decadència de Facebook

L’obertura d’oficines a Barcelona per lluitar contra les 'fake news' és insuficient per frenar la disminució d’usuaris, la competència i la crisi de reputació que pateix la companyia

La crisi de reputació que ha experimentat Facebook arran de la filtració de dades personals a l’empresa Cambridge Analytica  ha fet ressorgir un debat latent sobre el futur de la xarxa social més famosa del món. La companyia de Mark Zuckerberg està revisant en aquests moments la seva política de privacitat i afrontant comissions d’investigació i diverses denúncies. De fet aquest mateix dilluns ha transcendit que la companyia obrirà oficines a la Torre Agbar de Barcelona per lluitar contra les fake news, una mesura “d’efectivitat dubtosa”, segons el professor de Comunicació de la UOC, Ferran Lalueza.

De moment la companyia continua essent la líder indiscutible de les xarxes socials al món, però diversos estudis marquen un punt d’inflexió rellevant i la seva decadència. En el darrer trimestre del 2017 la xarxa social va perdre un milió d'usuaris als Estats Units i al Canadà, el que per a Lanueza significa "un abans i un després, mai fins ara en la història de Facebook no s’havia registrat un descens d’usuaris en aquests dos països, que constitueixen un dels principals baluards del seu mercat global". I la tendència es repeteix, perquè a l'Estat espanyol també es va reduir la xifra en un milió durant el darrer any, segons el IV Estudi sobre els usuaris de Facebook, Twitter i Instagram Espanya. A més de perdre usuaris, Facebook ha vist com es reduïa el temps que li dediquen, que la mateixa companyia xifra en uns 50 milions d’hores al dia. Això significa el principi de la fi de Facebook, doncs?

La caiguda de l’hegemonia

Per explicar la tendència, Lalueza identifica fins a sis factors, els mateixos que faran que la caiguda d'usuaris sigui continuada durant els pròxims quatre anys.

  1. Pèrdua d’usuaris joves: "Ja fa força temps que els públics més joves han deixat d’interessar-se per Facebook i han emigrat a altres plataformes més d'acord amb el seu estil i els seus valors i que, a més, els permeten allunyar-se de la comprometedora supervisió parental", apunta Lalueza. Un estudi de la consultora eMarketer xifra en 2,8 milions el nombre d’usuaris estatunidencs menors de 25 anys que van abandonar Facebook durant el 2017, i "la previsió més conservadora per a aquest 2018 és que la sagnia continuarà amb la pèrdua de 2,1 milions més d’usuaris als Estats Units i 700.000 al Regne Unit", afegeix.
  2. El pes del lideratge: Lalueza explica que el control insuficient sobre les notícies falses, l’escàs respecte vers la privadesa dels usuaris i les sospites d’afavorir un ús addictiu no són mèrit exclusiu de Facebook, però com a xarxa social líder s’ha convertit en el blanc preferent de les crítiques que apunten al costat més fosc dels mitjans socials.
  3. La disminució del temps d’ús: actualment la penetració de WhatsApp a Espanya (73%) ja supera la de Facebook (69%), d’acord amb l’informe Digital in 2018, de We Are Social.
  4. Pèrdua d’usuaris actius: la disminució d’ús de la xarxa és un problema rellevant per a la companyia, ja que, com explica Lalueza, "com més actius som en aquesta xarxa social, més dades revelem sobre nosaltres. En el moment en què adoptem una actitud més passiva, la gallina dels ous d’or es veu seriosament amenaçada". Els canvis que s’han implantat recentment en els algorismes per a fer prevaler els continguts de particulars sobre els continguts corporatius i mediàtics apunten exactament en aquesta direcció.
  5. L’auge del contingut audiovisual: "Encara que Facebook ha fet un esforç notable per adaptar-se als temps que corren, les xarxes i les aplicacions que ja van néixer amb vocació visual sempre li portaran cert avantatge en aquest terreny", explica Lalueza.
  6. L’augment de la competència: si fins ara l’estratègia de la companyia havia estat "comprar o copiar la competència", ara les altres empreses fan igual i copien Facebook. Com a exemples, el professor posa la duplicació del límit de caràcters de Twitter o els canvis de Snapchat per a fer prevaler el contingut audiovisual i les mencions.