"Porto molts anys com a fotògraf i informàtic, duent coses de radiocontrol i fent alguns dels col·leccionables que la gent compra per muntar, però el drone és l'únic aparell que m'ha permès ajuntar tots les meves habilitats en una sola cosa". Així es presenta Joan Lesán , un dels pocs catalans que ha fet enlairar un drone.
En la llista de privilegis que suma, es troba la de veure la Sagrada Família des d'una perspectiva que ni tan sols el mateix Gaudí coneixia, redescobrir Montserrrat o acompanyar els dreamers de l'Imagine de Xavier Verdaguer. Són experiències amb què ha gaudit a nivell personal, però les que també li han "obert portes". Ara és a prop de fer el pas en el qual "l'afició es converteix en negoci", revela, tot i que sap que és un sector en eclosió i del que afirma que no serà fins d'aquí a "10 o 15 anys que el drone serà d'ús habitual, com va passar amb els ordinadors".
En paral·lel a les mancances tècniques, hi situa els problemes legals que limiten l'ús dels drones: "No hi ha prou coneixement sobre com funciona, ni control a l'hora de fer-lo volar, ni una mena d'ITV per revisar-lo. És tant nou que no hi ha res més que un forat massa gros per aplicar-lo a la societat amb tanta rapidesa". I és també tant nou que ni tant sols ha sigut decisiu l'intent que el Govern espanyol ha fet aquest 5 de juliol per solucionar la falta de marc legal al voltant del sector. De tota aquesta evolució en parla el pilot català amb VIAempresa.
"Dir que Amazon repartirà aviat amb drones és fantasiós"
"Actualment s'estan fent moltes demostracions i afirmacions, però no és cert que en només 3 o 4 anys tantes empreses aconsegueixin fer tot el que diuen. Són proves puntuals, com també ha fet Endesa, però de cara a la premsa", aclareix Lesán. El motiu és que la tecnologia no està prou desenvolupada per assolir aquest nivell en un és termini tan curt de temps. "Tampoc sortiria rendible", afegeix, "una bateria no s'amortitza amb els preus tan baixos que diuen que els costaria als clients el servei".
"Pots arribar a gastar des de 500 euros fins a superar els 50.000 euros"
El preu és variable, tot depèn de les prestacions que tingui el propi aparell i els elements complementaris. L'especialista dóna algunes dades orientatives: "Un drone de gamma mitjana-alta pot costar al voltant de 15.000 euros, però per una càmera professional pots arribar a pagar 15.000 euros més".
Lesán explica que el funcionament és totalment elèctric. Les seves parts bàsiques són "un ordinador que controla els quatre motors per estabilitzar el drone i una placa controladora que els regula perquè es mogui sota les ordres del qui duu el comandament". A més d'una càmera, s'hi poden instal·lar altres complements com un GPS, una pinça per agafar objectes, o fer-hi millores tècniques com ampliar la potència.
"La diferència tècnica entre els EUA i Europa s'ha trencat, ara la tecnologia és del món"
"Els drones usen una tecnologia que s'inventa en un punt del món, com Rússia, però després un enginyer de Taiwan la millora", exemplifica. Ho equipara amb les impressores 3D, que s'han fet conegudes, a més de pel que poden fer, per haver sigut desenvolupades per una comunitat. "Ara ja pots adquirir-ne, abans només en tenia una qui sabia muntar-la, millorar-la i posar els nous coneixements a l'abast de tothom". És una lloança que també fa als drones: "Són persones puntuals, no empreses".
"Europa és pionera en pilots; Taiwan, en tecnologia"
Alemanya i Àustria es troben el capdavant en quantitat de pilots amb talent, segon el fotògraf aeri; mentre que Taiwan despunta per la innovació. Tanmateix, remarca que es tracta d'una tecnologia "massa nova" i que no serà fins d'aquí a "4 o 5 anys quan puguem parlar sobre segur".
Al ser preguntat per Catalunya, reconeix que hi ha poc moviment i que costa trobar persones amb interès i dedicació, però sí destaca que l'Estat espanyol pot presumir de tenir bons pilots. I arribats a aquest punt, vol deixar clar el concepte de pilot: "No és només qui fa volar l'aparell, és també qui el munta".
"En un futur hi haurà especialistes a fabricar drones, en la revisió i en fer-los volar"
"Generarà feina, és una cosa imprescindible". Però comptar amb professionals significa dissenyar un programa formatiu adient per a les necessitats d'aquest sector en creixement. "Molta gent no sap aixecar els aparells, ni tan sols saben on és el gas", detalla, "calen aptituds per pilotar aquests aparells, pel que un curs o una prova específica per obtenir un carnet seria una solució".
Però no es tracta només de tenir el coneixement genèric, Lesán identifica unes necessitats més específiques: "Cal incidir en cada etapa, des del disseny i creació, fins al pilotatge. I, a més, s'ha de tenir clar que la tècnica d'un pilot per a bodes no serà igual que els especialistes en turisme, revisió de faroles... S'han de fer cursos de diferent caliu". De fet, ell treballa sempre amb un equip d'entre tres i quatre col·laboradors, perquè "són tants aparells que una persona sola no els pot carregar". "Tampoc puc fer volar sol el drone, necessito un assistent que em dirigeixi des de fora i em digui què tinc darrere, jo em poso unes ulleres i veig només les imatges que m'ofereix el dron", subratlla Lesán.
Fins al moment, les aplicacions més habituals tenen a veure amb la revisió d'infraestructures: "Línies elèctriques, ponts, construccions i qualsevol altre espai on calgui que hi pugi un tècnic per fer les verificacions i certificacions pertinents. El drone ajuda a reduir el risc que corre aquest treballador i elimina malestars com el genera una aturada a la carretera per aquest tipus de tasques de manteniment". També es veu el seu ús en el camp, on, mitjançant un sistema d'imatge tèrmica, es pot saber el grau de maduresa de la fruita o detectar amb facilitat les zones amb plagues.
"És una feina on cal educar els clients i crear una estructura de negoci que no existeix"
"Molta gent em ve i em diu que gravi casa seva així, com si fos un treball fàcil. Realment no ho és, requereix una dedicació prèvia que inclou saber al detall com és l'habitatge, on hi ha els límits de la propietat i quins moviments pot i no pot fer el drone", puntualitza l'especialista. La preparació pot arribar a ser d'un dia sencer malgrat reconèixer que el mateix enregistrament en 30 minuts estaria enllestit: "Això és el que el client no veu. No se n'adona que cal cuidar detalls com procurar que no es vegin camions de la brossa o gent passant, ni de què hi ha un guió a seguir. Cal professionalitzar aquesta feina per aconseguir que el client vegi com es fa el servei".
"En matèria de llei, no hi ha res clar, però sí sembla que el Govern ha intentat accelerar l'explotació econòmica"
"Fins fa poc només hi havia una legislació que data dels anys 60 o 70 i que no deixava enlairar els aparells teledirigits perquè estaríem ocupant l'espai dels veïns o veuríem què fan", detalla Lesán, i assegura que amb el nou "decret-llei aprovat aquest juliol tampoc s'ha solucionat el buit legal que hi ha en el sector". L'única afirmació que pot fer amb seguretat el pilot és que es tracta d'un intent de marc regulador que accelerarà l'explotació dels drones entre les empreses.
Per la banda que afecta els qui treballen o tenen un drone, l'especialista explica que les màquines que no superen els 2 kg estan exemptes de normes. Són els qui superen els 25 kg pes que han de tenir en compte diversos paràmetres: "Per començar, es demana que l'aparell estigui matriculat i que el pilot tingui una llicència mínima d'ultralleuger, és a dir, uns coneixements demostrats. Però com s'avala que una persona té l'habilitat que es requereix? I quins límits hi ha exactament en els que estan entre els 2 i els 25 kg i són d'ús professional? Està tot una mica a l'aire... No està prohibit volar, però tampoc està del tot permès. Cal més concreció, esperem que el ministeri de Foment creï aquesta regulació en els pròxims mesos".