Lluïsa Marsal: “El ‘blockchain’ és un Internet distribuït i sense gegants que el monopolitzin”

Entendre què és el blockchain (cadena de blocs) no és fàcil, però ho podríem entendre com un "Internet 3". Això és el que proposa la professora del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, i experta en la matèria, Lluïsa Marsal, qui ho explica de manera didàctica amb una senzilla comparació: "L'Internet 1 va arribar cap als '90. Teníem pàgines estàtiques i no s'hi podia interactuar ni fer res més que llegir. Al 2000 va evolucionar i vam tenir una crisi puntcom. Això ens va portar a l'Internet 2, que és el que tenim avui. S'hi pot interactuar i fer ebanking o egovernemnt. Doncs el blockchain és la tercera fase: un Internet totalment distribuït i sense gegants com Google que el monopolitzin". Un nou paradigma que genera tan defensors com detractors i que aquests dies és el focus d’atenció de l’Eurecat Mobile Forum.

I és que una de les virtuts que tot especialista assenyala és la capacitat dels mateixos usuaris de fer el manteniment. "No hi ha una entitat que ens procuri serveis, sinó que es fa entre tots els nodes de la xarxa, tots els que hi participen com a iguals sense una autoritat ni intermediacions", insisteix.

Marsal és també la presidenta de la recentment presentada Blockchain Catalunya, l'associació que pretén "acostar la tecnologia a la societat catalana". Ho vol fer amb uns criteris ètics i d'acord a la naturalesa del blockchain, el que significa pagar les quotes amb criptomonedes, rebutjar donacions d'empreses que puguin posar en entredit la "imparcialitat" que defensen i dotar qualsevol membre dels mateixos drets.

Tota aquesta filosofia del blockchain és la que fa que s'empoderi l'usuari?
Correcte, perquè transacciones directament amb la teva contrapart. Aquesta transacció directa entre usuaris es fa amb un algoritme de consens que encapsula les transaccions que fem de dades econòmiques, per posar un exemple. Les encapsula amb un hash, que és l’encriptació perquè les dades contingudes no siguin públiques, que es va afegint de forma endreçada en els blocs; i quan el bloc està ple, es puja a la cadena. Seria molt ineficient anar pujant transacció per transacció. Els miners, que són els nodes -ordinadors que fan el manteniment de la xarxa- capturen els blocs. El que sigui més ràpid, tindrà més incentius per fer aquest sellat de blocs. Ara Bitcoin està a prop del bloc 176.000.

“Bitcoin és el primer cas d'ús que forma aquesta tecnologia”

Bitcoin és el sistema més desenvolupat amb aquesta tecnologia?
No, és l'original. Va sorgir el 2008 i és un protocol de creació i sellat de blocs, i per tant, de formació de blocs. En el white paper, l'autor del Bitcoin no parlava de tecnologia blockchain com a tal, però sí que parlava d'uns blocs que es pujaven en una cadena. La primera persona que va rebre una transacció bitcoin, que era partícip de la creació de la tecnologia, va anomenar-la blockchain. Llavors s'entén que bitcoin és el primer cas d'ús que forma aquesta tecnologia.

Hi ha certa por davant del Bitcoin i sovint genera mala imatge. Ha afectat al concepte de blockchain?
A vegades es demanen rescats en Bitcoin, crec que aquesta és l'única imatge negativa que es pot tenir. Bitcoin no ha tingut mai un atac, és totalment segur. No ha tingut cap problema de robatori de fons, no hi ha hagut hackers que l'hagin saquejat... s'ha provat més segur que qualsevol sistema bancari dels actuals. Però com que és un antisistema, va en contra de la banca que coneixem, les corporacions i entitats d'inversió es protegeixen i critiquen la tecnologia i la perverteixen creant les permissioned blockchain, que no deixen de ser com una intranet dins de la blockchain (cadena de blocs) on només tenen accés un grup reduït i que no porta enlloc, genera més aviat càrtels. Aquests consorcis estan morint pel seu propi pes. Són consorcis de bancaris, notaris, registradors i empreses del món digital que s’estan dissolent perquè no aconsegueixen res amb aquestes xarxes tancades.

Fotografia: Àngel Bravo

Professionals que podrien haver ajudat, han fet el contrari.
Crec que el sector privat no ha sigut intel·ligent perquè enlloc de pervertir la tecnologia i explicar-la malament, haurien pogut ajudar a impulsar-la. El que ells diuen que estan fent no és blockchain i això crea confusió i després critiquen mecanismes blockchain que funcionen bé com el bitcoin. Haurien d'haver acollit la nova tecnologia, no rebutjar-la. Haurien d'haver mirat quin podria ser el seu nínxol de mercat i oportunitat de negoci en el paradigma.

Tot i que afirma que no hi haurà un Google, un Amazon o un Facebook que tingui el control del nou paradigma, hauria ajudat una figura similar a impulsar-ho?
No hi pot ser perquè blockchain està pensat per ser xarxes distribuïdes, no hi ha autoritat central. Qui se la vulgui inventar, fracassarà.

Però i un actor important que ofereixi serveis?
Aquí és on hi ha la oportunitat de negoci. Cadascú ha d'escollir què sap fer millor per mirar de crear nous serveis basats en blockchain en la seva àrea d'expertesa. Tornem sempre a la mateixa idea: les blockchain empoderen el ciutadà perquè no necessites un banc, un notari, una entitat d’inversió que doni crèdit... No cal perquè tot t'ho pots fer tu. Evidentment, si estàs format, però aquí hi ha el repte, fer-ho accessible a tothom. Quan ho aconseguim, tindrem una nova ciutadania que les Administracions podrien arribar a veure una mica com un antisistema. No tindran cap més remei que acollir la tecnologia i incorporar-la. Si ho fan els Governs, el sector privat haurà d’anar a remolc de tot això perquè no els quedarà cap més remei que donar servei a l’Administració pública. Des de la base, com a ciutadans, podem provocar moltes accions perquè els Governs canviïn.

“El govern britànic està usant el blockchain en termes de registre de la propietat”

Han començat a fer ja el pas les administracions?
Sí, sobretot les Nacions Unides, que ha apostat per Ethereum. Moltíssims projectes d’ajuda humanitària, recollida de fons o traçabilitat de donacions es fan amb blockchain i Ethereum. El govern britànic també ho està fent en termes de registre de la propietat. Estònia, Eslovènia, Àrabs, també estan actuant. Són normalment governs amb tradició innovadora. El govern que és una mica més conservador, com la majoria d'europeus que tenen la llosa de les institucions europees que van aturant les intencions, no progressen tant. Estònia volia llançar una criptomoneda nacional i Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, va dir que no, que a Europa ja hi ha l'euro. És una llàstima, perquè hauria estat bé experimentar amb una moneda nacional. La revolució blockchain (cadena de blocs) estarà liderada pels governs, sobretot ciutats, i de retruc el sector industrial s'hi sumarà perquè també haurà de donar servei a les administracions.

Barcelona, com a ciutat de referència, ha fet ja res al respecte?

Ells ho decidiran quan ho fan. No conec res a Barcelona que es basi en Bitcoin, Ethereum o alguna de les 600 blockchain que existeixen. Arribarà, segur, perquè els governs seran els que lideraran el canvi.

Fotografia: Àngel Bravo

A quins sectors es consolidarà amb més facilitat la tecnologia?
És molt transversal, com Internet, que ja està a tot arreu. Fins i tot serveix a l’agricultura, en gestió de recursos naturals i traçabilitat. No per la prestació del servei en si, sinó per la gestió dels sectors i serveis pot ser útil.

Un gegant com Alibaba ja ha dit que vol aplicar el blockchain per reduir el frau en alimentació i en la gestió de les dades sanitàries a la Xina.
És un exemple de diversitat, però s'haurà de veure si ho fa amb el blockchain adequat. No es pot jugar amb les dades dels ciutadans, que és el que ha passat fins ara, per això sóc tan crítica amb les xarxes dels consorcis.

Aquí també entra en joc el coneixement de l'usuari sobre les seves dades.
És clar. Tots tenim un compte bancari, doncs hem de saber que els bancs estan fent experiments blockchain privats. I quines dades usen? Les de tots, perquè som clients i les tenen. No ens ho diuen, però l'activitat bancària és el que ells gestionen a través del blockchain. Ratlla l'ètica. Tot això deixaria de ser un tema de discussió si tot es fes amb transparència en una blockchain pública, sense xarxes privades.

“Podrem parlar de ‘blockchain’ a nivell d'usuari d'aquí a 8 anys si fem el paral·lelisme amb Internet”

Alguns estudis apunten que el 2020 prop del 60% de les empreses del món incorporaran la tecnologia en la seva cadena de producció. És una previsió realista?
No ho sé dir, perquè no hi ha un sector fort, uns lobbies o unes dinàmiques industrials típiques, això és nou. Quan Internet va sorgir, ningú sabia quina seria la resposta. Fins i tot vam viure la crisi puntcom, on el 50% de les empreses que basaven el seu negoci a Internet van desaparèixer. Encara no hem viscut cap crisi així, encara estem lluny. I si tornem a agafar el paral·lelisme d'Internet, quan el protocol TCP/IP es va llançar era l’any 1992. La crisi de les puntcom va ser el 2000, 8 anys després. Ara posa que el 2008 es deia que Internet estava totalment consolidat per fer negoci. Si t'hi fixes, és un cicle de 16 anys. Si anem a l'origen del blockchain, anem al 2008; crec que estem a la meitat, que ara hauria d'arribar la crisi que posa les coses a lloc. I crec que està arribant perquè estem començant a veure una revolució amb els ICOs - initial coin offering, un sistema de crowdfunding basat en l'ús de criptomonedes que ja han usat alguns startups per captar grans sumes de capital- i altre figures que estan sortint que faran una mica de revulsiu. Potser no crisi, sinó revulsiu per anar a posar les coses a lloc. Crec que podrem parlar de blockchain a nivell d'usuari d'aquí a 8 anys si fem el paral·lelisme, perquè sembla que aquests cicles de 16 anys es repeteix.

“La nova tecnologia, la tecnologia de les masses, crearà nínxols de mercat d'allò que saben els seus usuaris”

Veurem també desaparèixer empreses i perfils de professionals?
Segurament s'hauran de reinventar. Sovint es fa una crítica al blockchain, es diu que serà la crisi de les posicions intermèdies. No vol dir que desapareguin, crec que faran una altra cosa. Els bancs segurament ja no ens obriran un compte, potser serà un mecanisme via el qual pagarem les taxes, per dir alguna cosa. Oferiran un servei a l'Administració i, potser, tindran uns portals o interfícies financeres que s'hauran de crear per pagar les taxes a l'Administració. Ho haurem de reimaginar tot d'acord al nou paradigma. No podem pensar a entrar en una nova tecnologia i mantenir-nos en la mateixa professió. La nova tecnologia, la tecnologia de les masses, crearà nínxols de mercat d'allò que saben els seus usuaris i es crearan serveis en funció del que es necessita.