Noms com Ascamm, Barcelona Digital, Cetemmsa o Barcelona Media han cedit el protagonisme al d'Eurecat durant aquest 2015. Aquests quatre centres tecnològics de referència, juntament amb el CTM, s'han fusionat per tal de constituir un únic centre tecnològic potent dins de Catalunya. "Resultava bastant evident que amb la mida de país que tenim la dispersió tan gran de centres tecnològics probablement feia no aprofitar del tot bé els recursos si s'anaven solapant fent les mateixes coses", apunta Xavier Torra, president d'Eurecat.
D'aquesta manera, cinc dels sis principals centres del país han sumat esforços per construir un projecte format per 450 persones i que preveu facturar aquest mateix any una xifra propera als 40 milions d'euros, tots ells en producció de coneixement. Eurecat dóna servei a més de 1.000 empreses i participa en 160 projectes d'R D i d'alt valor tecnològic. 73 patents i set spin-off reflecteixen els resultats de la tasca dels centres tecnològics.
La indústria 4.0, els drones, la mobilitat, la microtecnologia, el connected health, els teixits intel·ligents i la postproducció 2D i 3D i els efectes especials són les tecnologies destacades que reuneix l'Eurecat. A la pràctica, la seva funció ha de ser la de proveir les empreses de la innovació tecnològica a la qual no tindrien abast per elles soles.
El context: país i empreses petites
"Amb la mida de la gran majoria d'empreses catalanes és important que Eurecat funcioni bé i que tothom conegui el que pot fer", ressalta Torra. Explica que molt sovint "hi ha gent amb idees que vol fer alguna cosa, però no té els mitjans per construir-la". És a dir, que "Catalunya té prou iniciativa per tenir gent amb idees, però les empreses són prou petites com perquè sovint no ho puguin desenvolupar amb facilitat", analitza.
Xavier Ferràs, Degà de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, és un expert en el camp de la innovació, amb una àmplia experiència en el teixit tecnològic català. Consultat per VIA Empresa, constata que aquesta fusió "era quelcom necessari, no tant per la fusió en si, sinó per l'impuls als centres tecnològics. Històricament, aquest intermediari entre la ciència i l'empresa ha estat el gran oblidat del sistema".
Per Ferràs el projecte Eurecat és necessari perquè "el nostre teixit empresarial en un 99% són pimes que no es poden permetre absorbir costos d'estructura de departaments d'R D". Crear grans laboratoris compartits va en la línia del que fan altres països com Alemanya o regions com el País Basc. "Permet fer R D més exploratòria sense haver de contractar personal intern o definir inversions pròpies. Això ho poden fer a posteriori, quan ja han comprovat que aquest primer nivell d'R D els està funcionant", explica Ferràs. Aquest format permet "un trànsit d'una R D més experimental a una de més estratègica", assegura.
Proveïdor tecnològic i d'innovació
Però com funciona Eurecat i quin servei ofereix a les empreses? Xavier Torra ho explica així: "Eurecat té uns certs coneixements i un fons material de laboratoris que moltes pimes tenen al seu abast per poder utilitzar. Aquestes dues fonts de coneixement i material es posen a l'abast de les empreses per diferents camins". Una opció és la de l'empresa que crea el seu laboratori dins d'Eurecat perquè li requereix menys inversió i li facilita ser a prop d'altre coneixement que la pot enriquir. Segons Torra, però, en els casos més generals "Eurecat pot ajudar amb el seu coneixement a fer una innovació una mica més disruptiva, a accelerar la innovació en les àrees on no té tant coneixement".
El president d'Eurecat constata que "és impossible que una pime tingui totes les àrees de coneixement que envolten la fabricació d'un producte. Al no haver de contractar personal ni material especialista en coses que no té per projectes puntuals, s'estalvia aquesta inversió si ho té disponible a Eurecat". Rapidesa, estalvi i disrupció en el projecte d'innovació, doncs, són els seus principals avantatges.
La necessitat de la fusió
Xavier Torra recorda que "els centres s'acostaven per camins diferents a les empreses, que a vegades tenien la percepció de no saber ben bé què fan ni què els podien oferir". Per això, destaca, "ara intentem tenir una comunicació més clara amb les empreses perquè entenguin el sentit d'Eurecat: ajudar-les a innovar més ràpidament i econòmicament. En definitiva, a vendre més".
El procés d'integració, que el president d'Eurecat qualifica de "fusió freda", ha permès "endreçar els centres perquè no hi hagi superposicions i tinguin una forma de treballar coherent i complementària els uns amb els altres". Un procés que s'ha fet durant tot el 2015 procurant que no s'aturés cap tasca. "Els centres més petits del voltant segurament s'aniran integrant perquè tenen ofertes complementàries d'àrees tecnològiques que avui Eurecat no té", afegeix Torra.
 |
| Una de les tecnologies destacades d'Eurecat són els teixits intel·ligents. Cedida |
Com en qualsevol procés de fusió, Torra té clar que "si té sentit es veu amb il·lusió. La preocupació hi és perquè sempre es produeixen modificacions de formes de treballar, però en aquest cas crec que ha pesat més la il·lusió". En definitiva, incideix en el fet que "l'objectiu no era reduir persones, sinó treballar per aportar més a les empreses i, per tant, créixer". El president d'Eurecat adverteix en aquest sentit que "perquè un centre tecnològic gran a Catalunya funcionés tal com hauria de funcionar, hauria de ser quatre o cinc cops més gran del que és ara".
Per Xavier Ferràs es tracta d'un tema "d'eficiència econòmica. És suficient un gran centre que després pugui tenir antenes repartides pel territori". L'expert destaca que un centre gran vol dir "tenir massa crítica, racionalització d'estructures, planificació financera, una sola política comercial coordinada, i poder tenir un patronat representatiu dels sectors catalans o de les empreses més intensives en tecnologia". En definitiva, crear economies d'escala.
El problema que ha tingut Catalunya en aquest camp els darrers 20 anys, segons Xavier Ferràs, han estat "els diferents canvis d'orientació de la política tecnològica. Hem tingut moltes visions i no hi ha hagut un consens". Eurecat és, doncs, "una evolució natural. Tot i els canvis d'orientació han anat emergint centres amb la seva dinàmica pròpia, s'han anat fent grans i en un moment determinat té sentit que puguin convergir en un centre únic molt més gran amb dimensió europea". Per Ferràs, "ha de poder ser un player a Europa sense oblidar l'atenció a la pime".
Ara bé, Xavier Ferràs també apunta que "no és tan important el format concret que s'esculli, que hi hagi un o dos centres grans, sinó que la política tecnològica tingui continuïtat. Els propers governs haurien de respectar la decisió que s'ha pres". Ferràs contraposa la política de llarg termini que sí que s'ha dut a terme en ciència, amb resultats positius. Això ha dotat de convicció els agents del sistema tecnològic que cal continuïtat en les polítiques.
A l'espera de Leitat
L'únic gran centre tecnològic català que de moment no s'ha integrat a Eurecat és l'egarenc Leitat. "La seva absència no és un inconvenient. Un dia o altre segurament s'hi incorporaran. Quan ho decideixin benvingut serà", hi resta importància Xavier Torra.
Per la seva banda, Ferràs considera que "seria bo que s'integressin, però no és determinant que hi hagi un o dos centres grans"; i insisteix que "la clau és la continuïtat de les polítiques. Si es mantenen dos, que el nou conseller no obligui a fusionar-los per la força en tres mesos". Al capdavall, conclou Xavier Ferràs, "tenir dos centres grans està bé i tenen la dimensió adequada per nodrir les necessitats del teixit empresarial català".