Vesteixen esportives, jaquetes de xandall, samarretes amb els seus videojocs preferits i, sobretot, una motxilla grossa a l'esquena on hi ha un dels seus béns més preuats: l'ordinador. Són enginyers, dissenyadors gràfics, bloggers,youtubers i, en general, professionals de la indústria del videojoc. Un sector econòmic que aquests dies celebra per primera vegada a Barcelona una cita clau com ho és el Games World.
Els jocs ja han aconseguit desbancar el cinema i la televisió com la tria principal en el consum d'oci i s'estima que mouen a Espanya un total de 1.083 milions d'euros. I no és gens sorprenent, ja que és la nova generació que es troba entre els 20 i els 35 anys la que més està ajudant a impulsar el sector. La que és, precisament, el gruix de població més jove dins del mercat laboral.
En Jordi Casadevall és un bon exemple. És un dels visitants que aquest dijous es passeja per la fira buscant les últimes novetats. Ha provat un parell d'ulleres de realitat virtual, els últims jocs de Bandai Namco i just acaba de deixar anar el volant d'un dels molts cotxes que es poden trobar en diversos estands dels més de 150 expositors que ocupen la fira. "Ara, als meus 28 anys, sóc un gran aficionat als jocs, però haig de dir que va ser el meu pare qui m'ho va encomanar de petit", explica recordant els seus anys d'infància, "ell havia jugat amb consoles antigues, però ha sigut el fet de veure'l sempre jugant el que ha fet que jo encara segueixi enganxat". Ho explica tot amb il·lusió i amb els ulls posats sobre els espais que tenen les universitats al saló per promocionar els seus estudis.
Els joves sí que volen estudiar
El cas d'en Jordi és un dels molts que es poden trobar a les universitats catalanes, algunes d'elles també presents a la fira per promocionar els seus estudis en multimèdia i videojocs. Una d'elles és La Salle-URL Barcelona, la que segons Emiliano Labrador, va ser la primera a tenir formació específica sobre l'àmbit: "Fa uns 19 o 20 anys, quan encara ningú sabia què era el multimèdia, nosaltres ja preparàvem professionals. I ara fa cosa de tres anys ja podem dir que tenim un grau específic per al desenvolupament de videojocs". Labrador coordina el Màster en Creació Multimèdia i treballa en el grau del mateix àmbit que ofereix el centre, pel que sap de primera mà que joves amb el perfil d'en Jordi són habituals.
Des de la seva posició, veu dia rere dia joves d'entre 15 i 25 anys, com els que ara es passegen pels pavellons, que "vénen punxant, demanant estudis per dedicar-s'hi i fer la pressió necessària perquè els facin cas". A més a més, subratlla que el mercat necessita professionals qualificats i que això, juntament amb els diners que ja s'ha demostrat que mou el sector, ha fet que l'administració "es posi les piles". "La Generalitat ha fet i està fent molt per impulsar les empreses", afegeix.
Barcelona, capital gamer
Empreses catalanes de la talla d'Ubisoft, King, Social Point o Digital Legend es troben ja en una altra esfera. Són companyies grans, amb productes potents i amb vendes arreu del món, però no són elles les úniques que nodreixen la indústria catalana. "És cert que si elles no haguessin demanat 200 o 300 empleats, no tindríem aquesta vitalitat, però no podem oblidar que hi ha els indies. Fan videojocs més petits i modestos, amb pressupostos més baixos, però amb productes igual de bons", defensa Labrador, qui recorda que al mercat laboral català hi ha lloc "tant si vols treballar pels grans, com si vols treballar per a tu mateix".
De fet, que Catalunya hagi arrabassat a Madrid la Games Week –antic nom de trobada- és motiu de celebració per a gran part dels assistents. "Barcelona ha sigut creativa tota la vida", afirma Labrador, "als anys 80 ho era amb el disseny gràfic i els mobles i ara ho és pels videojocs perquè el talent sempre ha estat aquí". Un punt de vista que comparteix el cofundador de Lince Works, Álvaro Muñoz: "L'any passat al Gamelab de Bilbao ens van dir que teníem sort de viure aquí perquè es fan moltes coses. És un molt bon lloc per a desenvolupadors, només cal veure la quantitat de màsters i empreses que hi ha".
Aquest petit estudi va començar la seva activitat a principis del 2014 i en només dos anys i mig ja ha tret joc prou bons per a ser reconegut pels aficionats cada cop que visita una nova fira. Ara acaben de treure un videojoc per a la Play Station 4 i per a PC anomenat Aragami, el qual volen promocionar aquests dies al Barcelona Games World. Una cita que també aprofiten per rebre el feedback dels aficionats.
Entre el mòbil, l'eSports i la realitat virtual
Lince Works és una de les empreses que no rebutja les consoles. Tot apunta que el mòbil es convertirà en uns anys en el dispositiu per excel·lència, però Muñoz assegura que en el mercat dels ordinadors i les consoles encara hi ha molt recorregut. "El futur sempre serà paral·lel perquè els públics són diferents. Els jocs que nosaltres fem són més profunds, llargs i difícils, mentre quel'smartphone està orientat molt a micropagament, al free to play i a retenir l'usuari", detalla sobre les diferències.
Passejant entre els expositors, el visitant pot comprovar que la realitat virtual és una tendència a l'alça. En un sol passadís, es poden comptar fins a tres companyies que ofereixen provar les seves ulleres i com els curiosos s'hi acosten per provar-ho. És el futur? Per a Labrador, de la Salle-URL, no ho són pas: "Ara és novetat i crida l'atenció, però veig complicat que es consolidi perquè requereix molts perifèrics i despesa per part de l'usuari".
En canvi, una tendència clara i que ningú dubta que ha vingut per quedar-se és l'e-sport, que no és més que la competició entre equips, individuals o usuaris amb màquines, però com a jugadors professionals. Com no podia ser d'altra manera, el Barcelona Games World compta amb un espai dedicat a tornejos, on s'ha anunciat aquest dijous l'entrada d'un nou propietari a l'empresa Kiyf Logitech, dedicada a gestionar equips que participen en les competicions de League of Legends.
"Hem vist com a Àsia i als Estats Units l'eSport ha crescut molt i ara s'està traslladant a Europa. Hi ha moltes oportunitats per créixer", assenyala Carla Prat, directora de comunicació de l'equip Kiyf i treballadora de Seven Mila, empresa dedicada a la comunicació d'esdeveniments esportius. Prat remarca que el seu equip és l'únic de la lliga amb seu a Barcelona, però augura un bon creixement del sector.
Retrobarcelona, l'espai dels nostàlgics
Entre tanta innovació, els visitants més sèniors tenen també una zona reservada per a ells. Es tracta del Retrobarcelona, un espai que repassa els aproximadament últims 40 anys d'història dels videojocs. "Tenim màquines clàssiques com la Mega Drive, la Supernintendo, la Master System fins a altre com Spectrum o recreatives en general", resumeix el director de la mostra, Carles Garcia. La majoria són dels anys 80 i 90, i són les 'joguines' que més nostàlgia generen entre els qui prefereixen agafar el comandament d'una Sega abans que posar-se unes ulleres de realitat virtual.
D'aleshores ençà, Garcia creu que la indústria no ha canviat massa. "Els jocs s'assemblen molt, perquè aquests han marcat un precedent, però sí que és cert que abans eren més difícils i més enfocats a freakys, ara són més accessibles per captar usuaris", matisa. El que sí que ha canviat, i es pot veure amb un sol cop d'ull, és la mida i la seva estètica. Si abans teníem videoconsoles pesades, quadrades i grans, ara ens trobem amb aparells més prims i molt més lleugers. I això també es pot apreciar en les recreatives, ja que Retrobarcelona ha portat les clàssiques màquines de dos metres i altres de noves de Rex Arcade, una empresa de Sabadell que en construeix de noves. "Són més petites i ocupen menys espai a casa, si és que en vols tenir una i la teva parella t'ho permet!", comenta amb humor.
Aquest dijous és el primer dia i sembla ser una jornada més aviat pensada per a curiosos. Els dies forts vindran el cap de setmana, quan tindran lloc el primer campionat de pinball de Barcelona i diversos tornejos de Mario Kart, Tekken i Street Fighter. Com serà també els dies de més vendes per a les botigues que han vingut amb consoles antigues i els seus cartutxos, llibres i merchandising. I és que, segons Garcia, els visitants poden gastar de mitjana uns 200 euros.
Uns diners que, per a col·leccionistes, estan més que ben invertits. Especialment si es té en compte que algunes de les consoles vintage que es poden trobar en aquest espai poden superar el preu de venda d'una Play Station 4. "Però això no farà que desapareguin", remarca Garcia, "aquestes màquines van amb cartutxos i no es troben amb tots els problemes que tenen els lectors de CD, que s'espatllen molt". Que seran menys accessibles, això segur, però el director de la mostra està convençut que seguirem veient joies com aquestes durant molts anys.