24
d'Octubre
de
2015
Sovint parlem d'aplicacions i ginys que pretenen ajudar-nos a millorar la nostra qualitat de vida o que, com a mínim, ens fan més fàcils algunes tasques quotidianes. Tot i això, cal vigilar l'ús que se'n dona, doncs de vegades pot derivar en alguns problemes que, tot i ser habitualment poc preocupants, cal tenir presents. A continuació us en detallem alguns d'ells.
Símptoma de la vibració fantasma
Si porteu telèfon mòbil a sobre i habitualment el teniu en mode vibració, segur que més d'un cop us ha fet l'efecte que rebíeu una trucada o un missatge i en treure'l de la butxaca o bossa us heu adonat que eren imaginacions vostres.
Per acabar-ho d'adobar, en casos més severs, el símptoma de la vibració fantasma també ens pot fer creure que el nostre telèfon està sonant. De fet, els éssers humans som especialment sensibles als sons situats en freqüències que oscil·len entre els 1.000 i 6.000 hertzs, un rang en el qual s'hi situen la gran majoria de tons de trucada de telèfons mòbils.
Si bé òbviament no es tracta d'una patologia per la qual calgui preocupar-se, el nombre de persones a qui els ha passat algun cop és elevadíssim. De fet, la investigadora nord-americana Michelle Drouin, especialitzada en problemes psicològics derivats de les xarxes socials, va determinar mitjançant un estudi entre adolescents, que 9 de cada 10 subjectes han experimentat aquesta sensació.
Com a curiositat, Scott Adams, dibuixant de la popular tira còmica Dilbert, ja va publicar un acudit sobre aquest tema l'any 1996 en el que òbviament no es feia referència als telèfons mòbils sinó als dispositius buscapersones.
De moment, al tractar-se d'un problema innocu, no es coneixen tractaments mèdics per aquest símptoma. Tot i això, els especialistes recomanen a aquelles persones que el pateixin diàriament que com a mínim canviïn de butxaca el seu dispositiu mòbil més d'un cop a la setmana.
Nomofòbia
La nomofòbia és la por o ansietat a quedar-se sense telèfon mòbil. El terme va ser encunyat l'any 2010 arran d'un estudi encarregat per la UK Post Office a YouGov, una empresa d'estudis de mercat del Regne Unit.
Els resultats van ser demolidors, demostrant que al voltant d'un 53% d'usuaris de telèfon mòbil –aproximadament homes i dones en la mateixa proporció– tendien a tenir ansietat si perdien el telèfon mòbil, es quedaven sense bateria o simplement es trobaven en un lloc fora de cobertura.
Aquesta fòbia és relativament nova, motiu pel qual de moment no hi ha tractaments mèdics oficials. Tot i això, diversos instituts estan estudiant teràpies que combinen els fàrmacs i psicoteràpia per mirar de pal·liar-ne els efectes.
Tecnoestrès
Per acabar, el tecnoestrès és el terme amb el qual es descriu l'addicció que pot produir l'ús continuat de la tecnologia.
En aquest cas, tot i que pot semblar similar a la nomofòbia, els seus efectes es manifesten sobretot en la necessitat imperiosa de disposar de les darreres novetats tecnològiques, l'empobriment del llenguatge escrit o parlat en pro d'abreviatures o argots provinents de la tecnologia o en l'ús compulsiu d'aparells durant la major part del dia, en detriment de les relacions humanes.
Símptoma de la vibració fantasma
Si porteu telèfon mòbil a sobre i habitualment el teniu en mode vibració, segur que més d'un cop us ha fet l'efecte que rebíeu una trucada o un missatge i en treure'l de la butxaca o bossa us heu adonat que eren imaginacions vostres.
Per acabar-ho d'adobar, en casos més severs, el símptoma de la vibració fantasma també ens pot fer creure que el nostre telèfon està sonant. De fet, els éssers humans som especialment sensibles als sons situats en freqüències que oscil·len entre els 1.000 i 6.000 hertzs, un rang en el qual s'hi situen la gran majoria de tons de trucada de telèfons mòbils.
Si bé òbviament no es tracta d'una patologia per la qual calgui preocupar-se, el nombre de persones a qui els ha passat algun cop és elevadíssim. De fet, la investigadora nord-americana Michelle Drouin, especialitzada en problemes psicològics derivats de les xarxes socials, va determinar mitjançant un estudi entre adolescents, que 9 de cada 10 subjectes han experimentat aquesta sensació.
Com a curiositat, Scott Adams, dibuixant de la popular tira còmica Dilbert, ja va publicar un acudit sobre aquest tema l'any 1996 en el que òbviament no es feia referència als telèfons mòbils sinó als dispositius buscapersones.
De moment, al tractar-se d'un problema innocu, no es coneixen tractaments mèdics per aquest símptoma. Tot i això, els especialistes recomanen a aquelles persones que el pateixin diàriament que com a mínim canviïn de butxaca el seu dispositiu mòbil més d'un cop a la setmana.
Nomofòbia
La nomofòbia és la por o ansietat a quedar-se sense telèfon mòbil. El terme va ser encunyat l'any 2010 arran d'un estudi encarregat per la UK Post Office a YouGov, una empresa d'estudis de mercat del Regne Unit.
Els resultats van ser demolidors, demostrant que al voltant d'un 53% d'usuaris de telèfon mòbil –aproximadament homes i dones en la mateixa proporció– tendien a tenir ansietat si perdien el telèfon mòbil, es quedaven sense bateria o simplement es trobaven en un lloc fora de cobertura.
Aquesta fòbia és relativament nova, motiu pel qual de moment no hi ha tractaments mèdics oficials. Tot i això, diversos instituts estan estudiant teràpies que combinen els fàrmacs i psicoteràpia per mirar de pal·liar-ne els efectes.
Tecnoestrès
Per acabar, el tecnoestrès és el terme amb el qual es descriu l'addicció que pot produir l'ús continuat de la tecnologia.
En aquest cas, tot i que pot semblar similar a la nomofòbia, els seus efectes es manifesten sobretot en la necessitat imperiosa de disposar de les darreres novetats tecnològiques, l'empobriment del llenguatge escrit o parlat en pro d'abreviatures o argots provinents de la tecnologia o en l'ús compulsiu d'aparells durant la major part del dia, en detriment de les relacions humanes.