Els videojocs són per a tothom, i no ho dic jo, sinó el Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc que s’actualitza any rere any i demostra que cada cop som més els que gaudim amb aquest entreteniment digital. Però a més, els videojocs aconsegueixen reunir a Catalunya un munt d’empreses interessades en el talent local. Ara és el moment de demostrar-ho: aquest cap de setmana prendrem la temperatura a una fira que valorarà la salut ociosa i electrònica al nostre país.
Aquest dijous 28 de desembre s’inaugura a l’Hospitalet de Llobregat el saló dedicat als videojocs NiceOne, que estarà obert fins al primer de desembre. Un espai que ocuparà gairebé 60.000 metres quadrats i que acollirà 198 empreses expositores.
Aquesta fira s’havia anomenat anteriorment Barcelona Games World (BGW), però el canvi de filosofia i enfocament ha fet que s’hi vulguin incloure altres propostes digitals que van més enllà dels videojocs.
Evidentment hi seran Sony o Nintendo, dues de les grans conegudes per tots i totes que esperen ser les preferides de les cartes a SSMM els Reis Mags de grans i petits, però altres propostes més arriscades que juguen amb els límits de la interacció també en formaran part i m’agradaria explicar-vos-les.
"Aquells que deien que els jocs ens fan asocials, ganduls, i obesos, espero que tinguin el discurs superat ja que motius per sortir i testejar què s’hi cou no els n’hi falten"
Escaparem de l’Ourang Medan, el vaixell holandès que serà l’escenari del TDP: Man of Medan, convertit en un vaixell fantasma digital amb diferents localitzacions i que ha estat desenvolupat per a diverses empreses a la vegada per combinar-se i sortir a destacar en aquesta edició de la NiceOne.
També hi trobarem la Zombie Shooter Experience, de l’empresa responsable de l’únic parc de por del sud d’Europa, HorroBox, especialistes en oci i terror des de fa més de 10 anys. 400 metres quadrats per sobreviure en un apocalipsis zombie.
Dues experiències immersives que no hi podem jugar sols a casa, ja que destaquen l’escenografia, els efectes de llum i so, els actors que hi participen, que fan que els que hi juguen se sentin herois talment com quan juguen al Call of Duty o al Fortnite a casa seva. Una altra manera de jugar.
Les competicions dels eSports apleguen molta gent, són un gran reclam per a tots aquells que volen sentir l’adrenalina d’una competició electrònica d’alt nivell. La Iberian Cup i els Circuito Tormenta de League of Legends, dues competicions, molts equips diferents i altes dosis d’adrenalina durant aquest cap de setmana on finalment diumenge se celebraran les dues grans finals en un escenari per a 1.200 espectadors que s’ha construït especialment per a l’ocasió.
I parlant d’esports electrònics, destacar també l’arribada dels Technosports (quedeu-vos bé amb aquest “palabro”, que en sentirem a parlar). Una disciplina que combina la realitat augmentada amb l’esport, on els participants hauran de participar en jocs actius i cooperatius de supervivència per superar els diferents reptes que plantegen.
Per als més antics de la contrada tinc una proposta per a ells: La RetroBarcelona. Una fira de videojocs “antics” (com d’antic pot arribar a ser un videojoc?) on es poden jugar a joies dels anys 80 i 90 en la seva màquina original, comprar marxandatge o escoltar ponències dels “avis batalletes” que són experts en la matèria. Recordeu les màquines antigues que hi havia als bars i als salons arcade? Moltes associacions sense ànim de lucre les restaura i les exposa per a que hi puguin jugar els més nostàlgics, i ara que se celebren 30 anys de la sortida de la Game Boy de Gunpei Yokoi és el moment de jugar com abans,
Una Fira que arrenca aquest dijous, i que busca sortir de l’etiqueta de videojoc per a endinsar-se en un llenguatge cultural d’oci, entreteniment i esport. Aquells que deien que els jocs ens fan asocials, ganduls, i obesos, espero que tinguin el discurs superat ja que motius per sortir i testejar què s’hi cou no els n’hi falten.
Madrid o Barcelona
La rivalitat entre Barcelona i Madrid per les fires de videojocs ja porta temps en marxa. Fa uns anys la principal associació d’empreses del videojoc, AEVI (Asociación Española del Videojuego), es va enfadar amb IFEMA per les condicions que li posava i va fer efectiva la amenaça d’emportar-se-la a Barcelona. Aquí la vam rebre amb els braços oberts i la vam poder gaudir durant dos anys, però al 2018 AEVI va fer les paus amb IFEMA i van tornar a celebrar-la junts a Madrid.
La premsa va vendre la primera part de la història com “l’única alternativa que li quedava a AEVI abans de tancar” i va vendre la segona com a “duro golpe a Catalunya”. Ja sabem com funcionen aquestes coses amb alguns periodistes.
"Nosaltres erem l’excusa. El drap moll i brut, i l'AEVI ens va utilitzar per tenir millors condicions a la capital espanyola"
Nosaltres erem l’excusa. El drap moll i brut, i ens van utilitzar per tenir millors condicions a la capital. Ho acceptem així, i així és com ens ho hem de prendre. No era “la nostra fira”, erem l’excusa mentre els altres es trobaven a faltar. Madrid, en aquells dos anys, celebrava una altra fira de videojocs sota el nom de “'Madrid Gaming Experience” sense el suport d’aquesta organització. Però de cara al públic tot quedava igual.
Des de l’any passat el saló NiceOne l’organitza Fira de Barcelona, però des de que va començar l’embolic no hem estat mai sense un saló de videojocs. Amb o sense AEVI. De fet, es podria dir que fires com el Saló del Còmic o del Manga, també són una mica fira del videojoc ja que algunes empreses i centres d’estudis especialitzats en tenen presència.
Per tant, canvia alguna cosa que hi doni suport o no AEVI? Ells sempre han defensat que “com més fires de videojocs hi hagi al nostre país, millor”, però a alguns els encanta medir-se amb els veïns del costat, i molts dubten de la capacitat que poden tenir algunes empreses per ser a dues fires grans a l’any al mateix territori. Però recordem que després molts estaran al “Fun and Serious” de Bilbao del 6 al 9 de Desembre.
Amb tanta Fira, Saló i agenda, ja no hi ha excusa per amagar el friki que tens dins durant aquest cap de setmana, o la resta de l’any. Gent de totes les edats, amb inquietuds diferents, unides per una mateixa causa: passar-ho pipa. Ja sabeu el que diuen: ara els frikis, són els altres.