Les grans corporacions tecnològiques compren companyies més petites contínuament. De fet, ho fan a tal velocitat que la gran majoria dels cops ni tan sols és notícia. El cas és que a principis del 2014, Google va adquirir una companyia europea –amb seu a Londres–, per gairebé 500 milions d'euros que, si bé la notícia no va inundar els mitjans d'arreu del món com el cas de la compra de Whatsapp per part de Facebook, podria ser infinitament més important en un futur.
La companyia en qüestió es deia DeepMind Technologies i estava fundada per Demis Hassabis un prodigi dels escacs quan era només un infant i actualment un neuro-científic de renom. I què produïa DeepMind per resultar interessant al gegant dels cercadors? Doncs sorprenentment, i segons explicaven al seu lloc web, DeepMind produïa tecnologies per al comerç electrònic i els jocs en línia. La realitat és que els seus productes anaven força més enllà. L'estrella de DeepMind era un sistema d'intel·ligència artificial inigualable, capaç d'aprendre dels seus propis errors sense cap tipus d'intervenció humana.
A la pràctica això volia dir que DeepMind podia posar el seu sistema a jugar a un vídeo-joc i que quan perdia, ell tot sol era capaç d'analitzar el perquè de la seva derrota, per assegurar-se que no es repetís. Explicat així pot semblar una futilesa, però el que Google hi va veure tenia molt potencial: un sistema d'intel·ligència artificial –no necessàriament aplicat als videojocs– capaç d'aprendre per si sol.
El control ètic
En el moment de la compra, Google va competir amb altres grans empreses del sector –entre les quals Facebook–, i un dels fets que va fer inclinar la balança cap al seu costat va ser la promesa d'establir un comitè per a l'ètica de la intel·ligència artificial integrat per enginyers de Google, de DeepMind i investigadors de l'Institut per al Futur de la Humanitat –sí, el nom no és broma–, de la Universitat d'Oxford.
Doncs bé, sembla que DeepMind evolucionat tan favorablement –de fet ja ha aconseguit guanyar en diverses ocasions al campió mundial de Go, un joc d'estratègia de tauler–, que Google ha començat a preparar un protocol de seguretat per evitar que la intel·ligència artificial "es passi de llesta".
De fet, Nick Bostrom, un dels integrants de l'Institut per al Futur de la Humanitat opina que, tot i que els actuals sistemes d'intel·ligència artificial encara trigaran força a igualar la capacitat humana, un cop ho facin no els costarà gaire superar-la fins a adquirir el que ell denomina estat de súper-intel·ligència. I tot i que aquesta súper-intel·ligència pot resultar molt poderosa per l'avenç de la raça humana, també pot ser perillosa.
Els humans entren en escena
Així doncs, els enginyers de Google ja treballen en un procediment que permeti a un operador humà interrompre qualsevol procés d'intel·ligència artificial sense que aquest aprengui a protegir-se de futures interrupcions.
El gran repte al qual s'enfronten aquests investigadors és més ètic que tècnic, i per aquest motiu els seus equips estan integrats també per filòsofs o psicòlegs–. Imagineu el cas d'un cotxe autònom que funciona gràcies a un sistema d'intel·ligència artificial. Si el vehicle detecta que hi ha un grup de persones creuant fora d'un pas de vianants, i que el cotxe va massa de pressa per evitar la col·lisió sense que els ocupants del vehicle pateixin danys, què se suposa que hauria de fer?
Veurem amb quina resposta ens sorprèn Google, que ja ha aglutinat sota les ordres de Andy Rubin –el pare del sistema operatiu Android– tots els esforços i empreses del conglomerat Alphabet dedicades a la robòtica i la intel·ligència artificial.