09
de Març
de
2016
A ningú se li escapa que Tinder –la famosa aplicació de cites propietat de Match.com– ha revolucionat el món de les cites. Alguns pensaran que ha obert portes a conèixer gent a una societat que, a partir de certs moments vitals, té molt difícil ampliar cercles d'amistat. En canvi altres creuen que ha banalitzat certs valors als quals hauríem d'atorgar més importància.
Segons el doctor Walsh, psicòleg especialitzat en relacions afectives, els nostres avantpassats van passar-se més de 50.000 anys caminant per la selva en grups d'Homo-Sapiens que estranyament superaven els 35 individus. De fet, la gran majoria d'integrants d'aquests grups eren família i pràcticament cap d'ells arribava a relacionar-se amb més de 100 o 150 persones en tota la seva vida. Per tant, segons Walsh, els humans no estem programats per ser exposats a un excés d'oportunitats sexuals com el que ofereix Tinder.
Tot i això, pràcticament tothom que coneixem ha fet servir aquesta aplicació en algun moment, o coneix diverses persones que l'han utilitzada. I a causa de la seva popularització, tot i que indiscutiblement l'èxit de l'aplicació provenia de la seva simplicitat, cada cop s'hi han anat incloent més opcions per adaptar-la a tot tipus de públics.
En els seus inicis, Tinder era ben senzill, n'hi havia prou amb identificar-se amb les dades de Facebook per tal que l'app "agafés" de manera automàtica les dades –i fotografies– de la xarxa social de Mark Zuckerberg i generés un perfil d'usuari. A partir d'aquí, podíem anar veient persones que –dins el nostre rang d'edat i distància geogràfica especificades– fossin possibles afinitats.
Si algú ens agradava, n'hi havia prou amb lliscar el dit cap a la dreta. Si algú no ens atreia, cap a l'esquerra. I si totes dues persones havien decidit que s'agradaven... Match! Es produïa la màgia: Tinder els permetia establir una conversa via xat. Un cop la part més difícil –conèixer algú– estava feta, era feina de cadascú fer arribar a bon port la nova relació.
Amb el temps, Tinder ha anat guanyant opcions: Una de les primeres va ser la integració amb Instagram. La creixent popularització del servei de publicació de fotografies va fer que els responsables de l'app de cites decidissin afegir la possibilitat d'incloure imatges d'una nova xarxa social al perfil d'usuari, així, era més fàcil veure si algú era amant del menjar, dels viatges o dels gats.
Més tard, es va produir una curiositat: i és que algunes celebrities es van aficionar a la moda del "swipe" i van decidir provar sort amb Tinder. Quin era el problema? Que si l'aplicació ens deia que teníem un "match" amb Leonardo DiCaprio o Hillary Duff, a priori qualsevol pensava que li estaven prenent el pèl. I precisament per això, els enginyers de Tinder van afegir els perfils verificats a l'app. D'aquesta manera, igual que ho fa Twitter, i veiem una petita marca blava a la dreta d'un nom d'usuari, podem estar tranquils que és qui diu ser.
Una altra opció interessant que ha afegit Tinder amb el temps, és que els usuaris prèmium de l'app –aquells que paguen una quota mensual– poden modificar la seva localització geogràfica. És a dir, si tenim previst fer un viatge a Nova York, podem dir-li a l'app que volem començar a buscar gent allà abans d'arribar-hi. Ideal per amants previsors!
El proper pas
Encara que l'algoritme de Tinder pugui ser força eficaç, al final sempre ens fiem més de l'opinió d'un amic. I per aquest motiu, en la seva pròxima versió, Tinder oferirà una opció que ens permetrà a tots convertir-nos en "celestines" virtuals. Així, si veiem el perfil d'una persona que creiem que podria encaixar amb alguna de les nostres amistats, tindrem l'opció de compartir-la –fins i tot a través de les xarxes socials–.
Tot i això, no patiu, els enllaços públics caducaran al cap de tres dies, de manera que el vostre perfil a la xarxa social de cites no pugui fer-se viral.
Segons el doctor Walsh, psicòleg especialitzat en relacions afectives, els nostres avantpassats van passar-se més de 50.000 anys caminant per la selva en grups d'Homo-Sapiens que estranyament superaven els 35 individus. De fet, la gran majoria d'integrants d'aquests grups eren família i pràcticament cap d'ells arribava a relacionar-se amb més de 100 o 150 persones en tota la seva vida. Per tant, segons Walsh, els humans no estem programats per ser exposats a un excés d'oportunitats sexuals com el que ofereix Tinder.
Tot i això, pràcticament tothom que coneixem ha fet servir aquesta aplicació en algun moment, o coneix diverses persones que l'han utilitzada. I a causa de la seva popularització, tot i que indiscutiblement l'èxit de l'aplicació provenia de la seva simplicitat, cada cop s'hi han anat incloent més opcions per adaptar-la a tot tipus de públics.
En els seus inicis, Tinder era ben senzill, n'hi havia prou amb identificar-se amb les dades de Facebook per tal que l'app "agafés" de manera automàtica les dades –i fotografies– de la xarxa social de Mark Zuckerberg i generés un perfil d'usuari. A partir d'aquí, podíem anar veient persones que –dins el nostre rang d'edat i distància geogràfica especificades– fossin possibles afinitats.
Si algú ens agradava, n'hi havia prou amb lliscar el dit cap a la dreta. Si algú no ens atreia, cap a l'esquerra. I si totes dues persones havien decidit que s'agradaven... Match! Es produïa la màgia: Tinder els permetia establir una conversa via xat. Un cop la part més difícil –conèixer algú– estava feta, era feina de cadascú fer arribar a bon port la nova relació.
Amb el temps, Tinder ha anat guanyant opcions: Una de les primeres va ser la integració amb Instagram. La creixent popularització del servei de publicació de fotografies va fer que els responsables de l'app de cites decidissin afegir la possibilitat d'incloure imatges d'una nova xarxa social al perfil d'usuari, així, era més fàcil veure si algú era amant del menjar, dels viatges o dels gats.
Més tard, es va produir una curiositat: i és que algunes celebrities es van aficionar a la moda del "swipe" i van decidir provar sort amb Tinder. Quin era el problema? Que si l'aplicació ens deia que teníem un "match" amb Leonardo DiCaprio o Hillary Duff, a priori qualsevol pensava que li estaven prenent el pèl. I precisament per això, els enginyers de Tinder van afegir els perfils verificats a l'app. D'aquesta manera, igual que ho fa Twitter, i veiem una petita marca blava a la dreta d'un nom d'usuari, podem estar tranquils que és qui diu ser.
Una altra opció interessant que ha afegit Tinder amb el temps, és que els usuaris prèmium de l'app –aquells que paguen una quota mensual– poden modificar la seva localització geogràfica. És a dir, si tenim previst fer un viatge a Nova York, podem dir-li a l'app que volem començar a buscar gent allà abans d'arribar-hi. Ideal per amants previsors!
El proper pas
Encara que l'algoritme de Tinder pugui ser força eficaç, al final sempre ens fiem més de l'opinió d'un amic. I per aquest motiu, en la seva pròxima versió, Tinder oferirà una opció que ens permetrà a tots convertir-nos en "celestines" virtuals. Així, si veiem el perfil d'una persona que creiem que podria encaixar amb alguna de les nostres amistats, tindrem l'opció de compartir-la –fins i tot a través de les xarxes socials–.
Tot i això, no patiu, els enllaços públics caducaran al cap de tres dies, de manera que el vostre perfil a la xarxa social de cites no pugui fer-se viral.