Mounir Zok: "L'empresa esportiva ja ven més tiquets que seients hi ha en un estadi"

Sabíeu que la tecnologia també va guanyar medalles als jocs olímpics de Rio 2016? Mounir Zok (Líban, 1977), director de tecnologia i innovació del Comitè Olímpic dels Estats Units, ho té clar: “L’atleta del futur serà com l’Iron Man”. Tot esperant l’arribada de la ciència-ficció, VIA Empresa entrevista aquest expert, de formació bioenginyer, en la jornada de l’emprenedor de l’esport a Barcelona organitzada per l’Indescat i l'Iceb. Segons Zok, “la tecnologia és com una papallona que no podrà tornar mai a ser un cuc de seda”. El partit olímpic de la tecnologia ja ha començat. 

Com afecta la tecnologia a l’esport?

La tecnologia és una part indispensable de les nostres vides, estem en una trajectòria impredictible però irreversible alhora. És com una papallona que mai podrà tornar a ser un cuc de seda. Avui és impensable treballar al mercat de l'esport sense utilitzar tecnologies que afecten l'experiència de veure un partit, vendre tiquets per consumir esport o ajudar als atletes a millorar el seu rendiment. 

En el cas d’un atleta, la tecnologia pot optimitzar el seu rendiment i prevenir lesions. Té un costat negatiu?

Pot ser negatiu si depenem massa de la tecnologia. Tant un atleta com un entrenador et diran que un programa és exitós si troba un equilibri perfecte entre les arts i les ciències de l'esport. La intuïció i l'experiència de l’atleta que segueix el seu cor mai es podrà substituir per la tecnologia. De fet, podria ser perillós eliminar-ho. Qualsevol programa que només miri les dades i prengui decisions exclusivament mirant el número no funcionarà. Una guia ben desenvolupada i amb un treball ben fet pot utilitzar la tecnologia per aconseguir resultats que avui veiem com impossibles.

Fotografia: Àngel Bravo 

La distòpia d’un atleta automata.

Exacte. 

"La intuïció i l'experiència de l’atleta que segueix el seu cor mai es podrà substituir per la tecnologia" 

La tecnologia s’adapta a o obliga a canviar la rutina?

Fins fa tres anys l'atleta havia de canviar la seva rutina per satisfer la tecnologia. Ara estem veient una onada d’humanització de les tecnologies. La tecnologia ja no és un element abstracte que s'utilitza de tant en tant sinó que és una part integral de la seva vida. Ha de fer dues coses: no interferir i parlar el seu idioma. Estem a un nivell de desenvolupament on la tecnologia s'adapta perfectament a les maneres i hores d'entrenar i als viatges. No fa falta que l'atleta s'adapti a la tecnologia. Estem veient una onada de desenvolupament de coach personalitzat. Els compte passos ja no només compten passos. Imagina’t on pot estar el coach virtual d’aquí a cinc anys. 

Com serà l’atleta del futur?

L’atleta del futur tindrà tota la informació necessària per prendre la millor decisió possible. Només li haurem de demanar que vingui vestit. Podrà prevenir una lesió abans que passi i sabrà perfectament cap on ha d’anar. La casa no serà només per descansar sinó també per potenciar el seu èxit. L’atleta del futur serà com l’Iron Man i podrà competir millor i de forma més segura. Sabrà perfectament si una carretera està tancada abans d’arribar-hi o si arribarà o no abans que un oponent si agafa la pilota i es mou recte. Si l’atleta sap la seva posició abans de fer un moviment concret, no fa falta que faci cap pas de més. 

Quins nous models de negoci estan sortint?

Amb la tecnologia sorgeixen nous models de sponsorship i copyright. L'atleta està demandant ser l'amo de la seva pròpia marca. Per exemple, Kevin Duran ha obert una empresa mediàtica per gestionar els seus drets. Alhora, surten nous productes com roba interior que mesura la qualitat del somni o auriculars que estimulen el cervell. Hi ha molts fans als Estats Units que ja no van als partits perquè hi ha nous models de consumir l'esport des de casa. Hi ha algunes empreses que estan treballant amb la realitat virtual per permetre a l'espectador veure el partit des de diversos punts de vista i des de casa. L'empresa esportiva ja pot vendre més tiquets d'un partit que nombre de seients hi ha en un estadi. Els fans són universals i s'ha de pensar com monetizar la seva experiència més enllà de l'estructura física.

"L'atleta del futur serà com l'Iron Man i podrà competir millor i de forma més segura" 

És una evidència que Estats Units va guanyar 17 medalles més a Rio que a Londres gràcies a la tecnologia?

L'èxit no depèn només d'un factor. Un atleta que maneja molt bé només el seu pla alimentari, el seu pla d'entrenament físic o el seu pla d'entrenament psicològic no arribarà a l'èxit. Després dels jocs olímpics de Rio, es fa el balanç dels últims quatre anys. En el nostre cas, hem vist que els atletes, els entrenadors, les instal·lacions i l'equip d'alt rendiment són més o menys iguals i que l'única variable que ha entrat en joc entre Londres i Rio era la tecnologia. Era la capacitat de mesurar el rendiment del lloc on es fa l'esport. La conclusió és que la tecnologia juga un paper molt important en l'èxit de l'esport i hem d'aprendre què fem bé i què no. 

Fotografia: Àngel Bravo 

Fins fa poc la tecnologia a l'esport era molt minoritària...

Sí, se la considerava un accessori per utilitzar un cop a la setmana o al mes. Avui, la tecnologia és tan important com tenir un bon entrenador o com tenir accés a bones instal·lacions esportives per millorar el rendiment. 

Sembla que ara es democratitzi el talent...

Hi ha atletes d'elit que tenen un gran talent i es veu en el seu ADN però això no és suficient. Per preparar una paella has de tenir els millors ingredients del món. En l'esport és el mateix. 

La qualitat és més important que la quantitat?

Sempre. 

"Per preparar una paella has de tenir els millors ingredients del món. En l'esport és el mateix" 

Què canviarà de cara a l'espectador quan vegi un partit a través de la televisió?

Fa falta construir ecosistemes al voltant de la tecnologia de l'esport que siguin atractius per a les grans empreses i els fons d'inversió . Alhora, s'ha de donar una possibilitat a les startups perquè demostrin la seva innovació i els investigadors ho transformin en aplicacions reals. Això també implica nous models d'experiències que podem tenir des de casa. Amb la realitat virtual, tens accés a nous punts de vista i a més informació sobre el tipus de joc i les seves estadístiques. Per exemple, quina és la probabilitat que Nadal faci un ace contra Federer tenint en compte el set, el clima i les pulsacions? Si tu tens informació, estàs més predisposat a involucrar-t'hi. La teva experiència d'espectador serà molt diferent de la de l'atleta i com més informació tinguis, més entendràs com se sent ell. 

Això també revolucionarà les cases d'apostes...

Imagina't integrar les estadístiques de l'atleta dins l'algoritme de les apostes. Això et farà variar les xifres en temps real.