"La major part de la investigació a Espanya prové de l'àmbit públic"

Manel Esteller, director d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) és una referència en l'àmbit mundial en el camp de l'epigenètica. Justament, aquest mes de juny, la prestigiosa revista Nature ha publicat un estudi de l'equip internacional d'investigadors dirigits per Esteller, sobre les causes de la metàstasi del melanoma, el tipus de càncer de pell més perillós.

Durant una conferència en el marc del Fòrum Cornellà Creació, el ferm defensor de la inversió en recerca per evitar la fuga de cervells ha advertit que "la crisi no és excusa" i ha recordat la importància de millorar la relació entre la recerca privada i la pública.

Com ha de ser aquesta relació entre les dues?
Bàsicament harmònica. És necessari implicar el sector públic i el privat en la recerca i el millor és que vagin de la mà per poder assolir més èxits.

Es critica que la indústria farmacèutica només es mou per interessos econòmics...
La indústria farmacèutica i la biotecnologia industrial, a més dels guanys econòmics que generen, poden aportar molts beneficis en el camp de la recerca i és molt important promoure-la i incentivar-la.

Quina és la situació de la recerca actualment a Catalunya i Espanya?
La major part de la investigació que hi ha actualment prové de l'àmbit públic, sigui de la universitat o de centres d'investigació, com ara l'Idibell. Les indústries farmacèutiques estan més focalitzades. S'està fent una recerca amb un grau de qualitat excel·lent en aspectes com ara investigació biomèdica, fotònica, nanotecnologia i química malgrat les retallades que s'han patit, i la crisi no ha de ser una excusa per aturar la recerca, més quan els governs han apostat per aquest camp.

Vostè sempre diu que amb més pressupost, Catalunya estaria a la Champions de la investigació en comptes de l'Europe League.
Hi ha una molt bona base, la formació acadèmica és extraordinària i el resultat són professionals molt ben formats. El problema és que hi ha un desert per continuar formant-se un cop superat el procés universitari, un camí que actualment no existeix. Si es dupliqués el pressupost d'investigació, un fet que no afectaria el pressupost general, podríem aprofitar el gran talent que hi ha a Catalunya i a Espanya per jugar en una lliga d'una gran categoria i, aquest és un fet important no només perquè contribueix a la millora de la salut de les persones, sinó també perquè és una activitat econòmica molt important que fa créixer el país.

Quins són els aspectes que s'han de millorar?
A més de l'increment de les partides pressupostàries cal reduir la burocràcia, que s'aposti per cada investigació en funció dels mèrits i fer les universitats més dinàmiques i acabar amb els problemes per poder fer fitxatges de talents estrangers.

La societat civil està adquirint un paper fonamental en la investigació científica...
Efectivament i ho fa de dues maneres: impulsant campanyes per finançar investigacions, d'una banda, i participant en elles, de l'altre. Persones i associacions de malalts d'alguns tipus de càncer o de malalties minoritàries són les que més s'estan movent en aquest sentit amb campanyes de micromecenatge, aconseguint diners per dur a terme investigacions. Ells supleixen el paper que ha de jugar la indústria, que no aposta per aquestes malalties minoritàries perquè hi ha molt pocs afectats.

En canvi a Catalunya no triomfa el paper del benefactor.
Que en canvi es porta molt a els EUA, per exemple. Un benefactor, com Rockefeller, que crea un centre de recerca o un hospital. A Catalunya aquest paper el juga la societat civil amb les seves campanyes de micromecenatge i amb les mobilitzacions que és capaç de fer. També destaca el paper de les grans empreses, que dins de les seves obres socials, comencen a treballar en aquest sentit.

Vist així sembla que la recerca es nodreix de la caritat...
Cal un millor i major finançament per part de les administracions per treure tot el partit que tenim a l'àmbit acadèmic, potenciar-lo i evitar que marxi fora, i fer el pas del notable a l'excel·lent però també és bàsica la implicació i la col·laboració dels ciutadans.