15
d'Abril
de
2016
Act.
15
d'Abril
de
2016
Ara mateix, tot i que Spotify ja forma part del nostre dia a dia, la gran majoria de nosaltres ha oblidat que en el seu moment l'empresa va recollir el testimoni iniciat per iTunes en la revolució del consum de continguts via Internet, posant un ingent catàleg musical a l'abast de qualsevol usuari amb connexió a la xarxa, de manera gratuïta.
Aquesta mateixa setmana, els seus fundadors han escrit una carta oberta al Govern suec –que podeu llegir aquí, sempre i quan entengueu l'idioma– en la qual amenacen de deixar el país si no es produeixen canvis profunds al país nòrdic.
Segons Daniel Ek, CEO de la companyia, i Martin Lorentzon, director general, les actuals polítiques socials, econòmiques i educatives estan dificultant molt l'operativa de l'empresa i la resta de start-ups que coexisteixen al país.
En matèria econòmica, l'estat suec carrega uns impostos exorbitants sobre les stock options dels empleats. Pel que fa a l'habitatge, els directius de la companyia es queixen de la dificultat i els costos de trobar apartaments a Estocolm; i en matèria educativa, el sistema universitari del país no produeix prou programadors de qualitat per satisfer la demanda.
De fet, recentment el Fons Monetari Internacional ha publicat un estudi que demostra que a les principals ciutats sueques no s'hi construeix prou habitatge per satisfer l'increment de la població.
La carta oberta dels fundadors del popular servei de música en streaming ha aixecat polseguera, materialitzada en una concentració de més de 400 emprenedors davant del Riksdag, l'edifici del Parlament de Suècia. Tot i això, també s'han produït declaracions contràries a la carta d'Ek i Lorentzon, que citen ciutats com Nova York, Londres o Singapur com a alternatives a Estocolm.
Mans Ulvestam, fundador d'Acast –companyia d'analítica i publicitat amb seus a Nova York, Londres i Estocolm–, explica que el cost de viure a la ciutat nord-americana o a la capital anglesa és molt més alt que fer-ho a la ciutat sueca.
Per fer-se una idea de la força que pot tenir aquesta amenaça sobre el govern suec, cal recordar que Spotify és una companyia participada per les principals majors de la indústria musical, com ara Sony BMG, Universal Music, Warner Music o EMI, a més d'empreses com Goldman Sachs, DST o Accel Partners.
Aquesta mateixa setmana, els seus fundadors han escrit una carta oberta al Govern suec –que podeu llegir aquí, sempre i quan entengueu l'idioma– en la qual amenacen de deixar el país si no es produeixen canvis profunds al país nòrdic.
Segons Daniel Ek, CEO de la companyia, i Martin Lorentzon, director general, les actuals polítiques socials, econòmiques i educatives estan dificultant molt l'operativa de l'empresa i la resta de start-ups que coexisteixen al país.
En matèria econòmica, l'estat suec carrega uns impostos exorbitants sobre les stock options dels empleats. Pel que fa a l'habitatge, els directius de la companyia es queixen de la dificultat i els costos de trobar apartaments a Estocolm; i en matèria educativa, el sistema universitari del país no produeix prou programadors de qualitat per satisfer la demanda.
De fet, recentment el Fons Monetari Internacional ha publicat un estudi que demostra que a les principals ciutats sueques no s'hi construeix prou habitatge per satisfer l'increment de la població.
La carta oberta dels fundadors del popular servei de música en streaming ha aixecat polseguera, materialitzada en una concentració de més de 400 emprenedors davant del Riksdag, l'edifici del Parlament de Suècia. Tot i això, també s'han produït declaracions contràries a la carta d'Ek i Lorentzon, que citen ciutats com Nova York, Londres o Singapur com a alternatives a Estocolm.
Mans Ulvestam, fundador d'Acast –companyia d'analítica i publicitat amb seus a Nova York, Londres i Estocolm–, explica que el cost de viure a la ciutat nord-americana o a la capital anglesa és molt més alt que fer-ho a la ciutat sueca.
Per fer-se una idea de la força que pot tenir aquesta amenaça sobre el govern suec, cal recordar que Spotify és una companyia participada per les principals majors de la indústria musical, com ara Sony BMG, Universal Music, Warner Music o EMI, a més d'empreses com Goldman Sachs, DST o Accel Partners.