La innovació és la forma de crear valor, diferenciar-se i adaptar-se a les exigències del mercat, un camí on la tecnologia juga un paper molt important. En aquest context, la Internet de les Coses, la intel·ligència artificial, els pagaments mòbils, o la realitat virtual són algunes de les tendències que marcaran l'agenda digital d'aquest 2017.
Per al degà de la Facultat d'Economia de la UVic, Xavier Ferràs, no tot està tan clar. "La potència del canvi tecnològic que estem experimentant col·lideix frontalment amb un sistema econòmic que no és capaç d'interpretar les implicacions d'aquesta revolució del coneixement", afirmava en un article d'opinió a VIA Empresa. És una reflexió que apel·la principalment a la destrucció de llocs de treball que s'atribueix constantment a l'automatització de processos, però que també serviria per parlar de la reducció de la privacitat a la xarxa o als canvis en les relacions entre les persones.
Vist des d'aquesta òptica, tot sembla molt fosc. No obstant això, és innegable que el salt qualitatiu que s'ha fet en àmbits com l'educació, la sanitat o la gastronomia no haurien sigut possibles sense la digitalització. I tot ha vingut de la mà dels robots, de la Internet de les Coses o del Big Data, entre altres, uns camps on encara hi ha molt per explotar.
Objectes intel·ligents
Per Ferràs, la revolució més gran que ha de venir té a veure amb la intel·ligència artificial: "El que veurem en els pròxims anys té unes dimensions que costen d'entendre: la web, un sistema eminentment passiu, es convertirà en un sistema nerviós actiu que prendrà decisions de forma autònoma, regit per algoritmes d'intel·ligència artificial".
Tot això ja s'ha pogut veure amb l'últim experiment de Google, un DeepMind capaç de decidir tot sol. No raona, però sí que té la capacitat d'adquirir coneixement d'acord amb l'experiència, com si es tractés d'un nen petit. Encara està en fase de proves i el cercador ha deixat molt clar que vol que les seves habilitats no es quedin aquí, així que caldrà estar atents per saber fins a quin punt assemblar-se DeepMind a un humà.
En aquest mateix camp, però amb una aplicació definida, s'hi troba el mirall intel·ligent creat per Bismart. Es tracta d'un robot que vol convertir-se en una mena de personal shopperper recomanar roba al client basant-se en la fisonomia de la car, el cos, les aficions o l'estil de vida. "És una cosa espectacular per millorar l'experiència de compra", assenyalava el CEO, Albert Isern, una tecnologia que lligada a la robòtica i el Big Data.
Robots per al dia a dia
Però si volem parlar de robots, cal esmentar sens falta el que tothom vol tenir a casa seva: en Zenbo, un robot domèstic que parla, camina i observa amb una càmera integrada i funció de reconeixement d'imatge ideat per ASUS. Ha sigut un dels primers a sortir al mercat, i possiblement tingui unes capacitats insuficients pel que seria idoni per a oblidar-se totalment de la llar, però l'expert en la matèria i professor de la Freie Universität Berlin Raúl Rojas recorda que aquest serà un invent que triga a arribar. "Alguns m'han preguntat quan tindrem el robot majordom a casa i sempre dic que és l'últim que tindrem perquè és difícil cuinar, arreglar la llar i pensar on col·locar les coses. Tampoc és prioritari", comentava en una entrevista a VIA Empresa.
Rojas recorda que la introducció dels robots al mercat no és una cosa nova. La rentadora és un exemple que normalment no es té en compte perquè no té una forma humanoide, com tampoc es pensa en les màquines industrials que han automatitzat processos o s'han ocupat de les feines més dures pel que fa a la càrrega física dels treballadors.
Des del seu punt de vista, la revolució que ha d'arribar en menys de cinc anys, és el vehicle sense conductor. Serà a les carreteres, però, perquè per parlar de ciutats amb cotxes autònoms circulant pels carrers suposarà fer un redisseny urbà adaptat a les noves necessitats.
Jugar o tractar-se?
Malgrat que la realitat virtual i augmentada ha estat associada sovint al món dels videojocs, el sector sanitari és un dels principals beneficiats de l'arribada d'aquesta tecnologia al mercat.
Ho han fet palès empreses com Psious o Visyon. La primera, mitjançant l'ús d'ulleres de realitat virtual, ajuda els psicòlegs a tractar les fòbies dels seus pacients. La segona, en canvi, ha desenvolupat una aplicació mòbil per veure el món tal com el visualitzen els malalts de demència amb la realitat augmentada.
Els wearables i gadgets de tota mena són un altre pilar que ha permès avançar a passes de gegant en prevenció de malalties i salut activa. Una samarreta o una petita eina que s'enganxa als sostenidors de les dones serveixen per combatre l'estrès i aprendre a respirar millor, un wearable que ofereix un sistema de diagnòstic per a patologies musculo-esquelètiques i un tractament personalitzat amb sensors, i un gadget que ajuda a controlar l'estat de la medicació per als al·lèrgics més greus són bons exemples. Alguns estan plenament desenvolupats i altres es troben en fase de sortir al mercat i que possiblement el 2017 sigui el moment.
Big Data, clau en el canvi
Tots els camps, eines i altres invents esmentats són només part de la revolució tecnològica que estem vivint, i molts d'ells tenen en comú un element: la recollida i anàlisi de dades massives com a base.
Si una cosa està clara, és que el Big Data és el nou or. I això és positiu o negatiu? Segons es miri, pel que el fundador i CEO de CartoDB, Sergio Álvarez, sempre posa l'alerta: "Hem d'evitar que les dades siguin el nou petroli". Pel que en paral·lel al canvi, a la consolidació de la indústria 4.0 i les smart cities, o a models de producció més innovadors basats en nous materials i duts a terme per robots, la societat té el gran repte d'aprendre a gestionar la informació i la seva privacitat.