Ens cal la ‘learnability’?

En realitat el que ens cal, sobretot, és la idea: És bo que els treballadors tinguin la capacitat d'adaptar-se amb rapidesa a noves situacions i noves necessitats gràcies a la curiositat i a l'adquisició continuada d'habilitats i competències.

Perquè no hi ha un moment a partir del qual l’equipatge de coneixement ja ens permeti evolucionar indefinidament en el món laboral, sinó que és imprescindible anar-lo renovant. Tenir ganes i capacitat d’assimilar noves idees i noves metodologies. Saber moure’s, en definitiva, en escenaris inestables, perquè, seguint la societat, també l’empresa s’ha tornat mudable.

Ara bé, el que no ens cal és la forma anglesa. Si learnability s’ha creat a partir de to learn, per què no podem crear nosaltres aprendibilitat i aprensibilitat a partir del verb aprendre? Es tracta de formes que es relacionen sense problemes amb el verb aprendre, igual que l’anglès learnablity respecte a to learn:

• aprendibilitat és un derivat de aprendre (com vendible i atendible amb relació a vendre i atendre);
• aprensibilitat és una forma presa de l’adjectiu llatí aprehensibilis (com comprensible, amb el verb comprendre).

No ens estranyem, doncs, si les empreses ens reclamen que demostrem la nostra aprendibilitat, o la nostra aprensibilitat, per més enorme que sigui el nostre coneixement avalat per un currículum tancat qui sap quan…

(Al costat d’aquest significat, aprendiblilitat o aprensibilitat, com aprendible o aprensible, també s’utilitzen per a referir-se a productes informàtics o interfícies amb un disseny que permet familiaritzar-s’hi ràpidament, sense necessitat d’instruccions prèvies.)