10
de Gener
de
2014
Google és conscient que els usuaris no es posaran amb els ulls tancats les seves revolucionàries ulleres. Literalment, perquè es perdrien la majoria de les virtuts de la màquina, però també metafòricament, perquè bona part del públic no està disposat a pagar més de mildòlars per un enginy sense precedents i sense similars.
Per això, per fer bullir el boca-orella comercial i per detectar les deficiències de base, el gegant tecnològic està de gira pels Estats Units. Són trobades restringides, amb invitació i un delicat tracte a l'usuari.
És el primer contacte amb els ulls inexperts del públic. Amb comptagotes, l'empresa va anunciant noves funcions i retocs perquè el 2014 sigui l'any que les Google Glass arribin a les botigues. Queda clar que, amb un vidre a un centímetre de l'ull, els pros i contres de l'invent no es poden amagar. Això és el que es veu, s'escolta i se sent amb les ulleres posades:
1. No són ulleres
Malgrat que parlem d'ulleres, no ho són. La marca és Glass (vidre), no glasses (ulleres). Consta d'una muntura com les ulleres d'òptica, se suporta el pes sobre les orelles de l'usuari... però de vidre només n'hi ha un. A l'ull dret, a la part superior dreta, ben petit.
2. Visió parcial
Això fa que la idea futurista de portar unes ulleres que ens permeten veure alhora el món real i el virtual s'esfondri. El vidre és petit, d'un quart aproximadament d'un vidre d'ullera, i força a l'ull a mirar cap amunt quan vol veure les aplicacions i mirar cap avall quan vol veure la realitat. Alguns ulls drets -potser per inexperts, o per miops, o per impacients- es cansen fàcilment amb l'experiència.
3. Disseny futurista
El disseny és senzill, clar i futurista. Les ulleres són molt flexibles i manejables, pesen poc, fetes de plàstic i alumini, tenen diversos colors sobris a escollir (blanc, negre, metàl·lic...). Per passar més desapercebut pel carrer, Google també comercialitzarà un parell de vidres convencionals perquè les Glass semblin unes ulleres de vista o de sol.
4. La paraula clau
A Google Glass, la clau són les ordres de l'usuari i aquestes sempre han de començar amb "OK, Glass". És la manera de tornar a l'inici i de canviar d'aplicació. També es pot anunciar què es vol fer: "Take a picture" o "Get directions to", per exemple. És curiós que, per fer una cerca a Google, no es busca el concepte sinó que es fa la pregunta: "What is Catalonia?", posem per cas. Això sí, de moment, les ordres han de ser en anglès i no sempre s'avenen bé amb el soroll ambiental i amb els accents no nadius.
5. Es mira, es parla i es toca
A la veu, s'hi suma al lateral de la muntura un punter tàctil (touchpad), com el dels ordinadors portàtils, per fer passar els menús i les opcions. També els ulls hauran de servir per navegar, encara que la versió de prova necessita millorar-ho. La pròpia muntura té un petit altaveu que sona just al costat de l'orella però que no acaba de ser amic dels entorns sorollosos. La marca californiana ha anunciat que vendrà les Glass amb auriculars.
6. Són com la vida
L'eslògan no és de Google, però és així com planteja el menú principal, com un timeline cronològic. A la dreta de la imatge central, presidida per l'hora, hi ha tot el què passarà properament: el mapa per arribar al lloc, l'agenda o el proper vol. Almenys als EUA, Google ja ofereix aquests serveis automàticament per als seus usuaris de mòbil i de correu electrònic. Sap, a través dels e-mails, on volaràs properament o a quanta estona estàs de casa teva. I a la dreta de l'hora de Glass, hi ha tot el què ja ha passat: correus, fotos i vídeos, amb facilitats evidents per compartir.
7. Fer fotos amb l'ull
Google ha cuidat especialment la càmera i n'ha presentat millores. L'invent permetrà fer fotos i gravar vídeos del que exactament veu i fa l'usuari. Si es perfecciona bé, es podran fer fotos en el moment exacte, sense haver de buscar cap mòbil i sense aquell recurrent problema de fer postures estranyes perquè la càmera capti l'enquadrament exacte que l'ull humà està veient.
8. Apps integrades en l'usuaris
El que primer destaca el web de Glass –no utilitza la marca Google- són les virtuts de les aplicacions que faran versions per a l'invent. Les apps, que no estan presents en la versió de prova, haurien de permetre córrer en bici amb tota la informació de l'activitat a l'ull dret, cuinar una recepta sense tacar de farina cap tablet o llibre de receptes, i traduir senyals de trànsit escrits en idiomes desconeguts per a l'usuari. Google ha confirmat recentment que també tindran navegador per accedir a webs i llegir, per exemple, VIAempresa.
Per això, per fer bullir el boca-orella comercial i per detectar les deficiències de base, el gegant tecnològic està de gira pels Estats Units. Són trobades restringides, amb invitació i un delicat tracte a l'usuari.
És el primer contacte amb els ulls inexperts del públic. Amb comptagotes, l'empresa va anunciant noves funcions i retocs perquè el 2014 sigui l'any que les Google Glass arribin a les botigues. Queda clar que, amb un vidre a un centímetre de l'ull, els pros i contres de l'invent no es poden amagar. Això és el que es veu, s'escolta i se sent amb les ulleres posades:
1. No són ulleres
Malgrat que parlem d'ulleres, no ho són. La marca és Glass (vidre), no glasses (ulleres). Consta d'una muntura com les ulleres d'òptica, se suporta el pes sobre les orelles de l'usuari... però de vidre només n'hi ha un. A l'ull dret, a la part superior dreta, ben petit.
2. Visió parcial
Això fa que la idea futurista de portar unes ulleres que ens permeten veure alhora el món real i el virtual s'esfondri. El vidre és petit, d'un quart aproximadament d'un vidre d'ullera, i força a l'ull a mirar cap amunt quan vol veure les aplicacions i mirar cap avall quan vol veure la realitat. Alguns ulls drets -potser per inexperts, o per miops, o per impacients- es cansen fàcilment amb l'experiència.
3. Disseny futurista
El disseny és senzill, clar i futurista. Les ulleres són molt flexibles i manejables, pesen poc, fetes de plàstic i alumini, tenen diversos colors sobris a escollir (blanc, negre, metàl·lic...). Per passar més desapercebut pel carrer, Google també comercialitzarà un parell de vidres convencionals perquè les Glass semblin unes ulleres de vista o de sol.
4. La paraula clau
A Google Glass, la clau són les ordres de l'usuari i aquestes sempre han de començar amb "OK, Glass". És la manera de tornar a l'inici i de canviar d'aplicació. També es pot anunciar què es vol fer: "Take a picture" o "Get directions to", per exemple. És curiós que, per fer una cerca a Google, no es busca el concepte sinó que es fa la pregunta: "What is Catalonia?", posem per cas. Això sí, de moment, les ordres han de ser en anglès i no sempre s'avenen bé amb el soroll ambiental i amb els accents no nadius.
5. Es mira, es parla i es toca
A la veu, s'hi suma al lateral de la muntura un punter tàctil (touchpad), com el dels ordinadors portàtils, per fer passar els menús i les opcions. També els ulls hauran de servir per navegar, encara que la versió de prova necessita millorar-ho. La pròpia muntura té un petit altaveu que sona just al costat de l'orella però que no acaba de ser amic dels entorns sorollosos. La marca californiana ha anunciat que vendrà les Glass amb auriculars.
6. Són com la vida
L'eslògan no és de Google, però és així com planteja el menú principal, com un timeline cronològic. A la dreta de la imatge central, presidida per l'hora, hi ha tot el què passarà properament: el mapa per arribar al lloc, l'agenda o el proper vol. Almenys als EUA, Google ja ofereix aquests serveis automàticament per als seus usuaris de mòbil i de correu electrònic. Sap, a través dels e-mails, on volaràs properament o a quanta estona estàs de casa teva. I a la dreta de l'hora de Glass, hi ha tot el què ja ha passat: correus, fotos i vídeos, amb facilitats evidents per compartir.
7. Fer fotos amb l'ull
Google ha cuidat especialment la càmera i n'ha presentat millores. L'invent permetrà fer fotos i gravar vídeos del que exactament veu i fa l'usuari. Si es perfecciona bé, es podran fer fotos en el moment exacte, sense haver de buscar cap mòbil i sense aquell recurrent problema de fer postures estranyes perquè la càmera capti l'enquadrament exacte que l'ull humà està veient.
8. Apps integrades en l'usuaris
El que primer destaca el web de Glass –no utilitza la marca Google- són les virtuts de les aplicacions que faran versions per a l'invent. Les apps, que no estan presents en la versió de prova, haurien de permetre córrer en bici amb tota la informació de l'activitat a l'ull dret, cuinar una recepta sense tacar de farina cap tablet o llibre de receptes, i traduir senyals de trànsit escrits en idiomes desconeguts per a l'usuari. Google ha confirmat recentment que també tindran navegador per accedir a webs i llegir, per exemple, VIAempresa.