23
de Febrer
de
2016
Act.
24
de Febrer
de
2016
Passejar pel Mobile Word Congress és esgotador. Sobretot si no es té un rumb fixe, esquivar les multituds d'asiàtics desfermats que es mouen a tota velocitat entre pavellons podria ser un argument digne d'un vídeo-joc de plataformes. Localitzar petites empreses amb productes modestos és, de vegades, una autèntica odissea –no patiu, durant la setmana us en farem un recull. Tot i això, els grans fabricants de telèfons es veuen de seguida, només cal endinsar-se en les zones més súper-poblades de la fira i de ben segur que al darrere hi trobareu l'estand de Samsung, Huawei o LG.
Si sou fanàtics del món Android, el Mobile World Congress és una bogeria. Cada fabricant presenta un mòbil amb una pantalla més gran que l'anterior, amb una càmera amb més megapíxels o amb un processador amb més nuclis. De fet, tal com deia l'amic Ganyet al seu article de fa uns dies, la gran majoria de "revolucions" que es presenten aquests dies al saló duren el mateix que dura la fira. Un cop acabada, ningú en torna a sentir a parlar mai més.
Fer prediccions de futur sempre és arriscat, però m'atreviria a dir que això és exactament el que succeirà amb la nova aposta de LG, el model G5 del seu catàleg de smartphones. El claim del producte –i com l'han titulat la gran majoria de mitjans– és fantàstic: el primer telèfon modular del món.
D'entrada, en veure'n la nota de premsa, vaig pensar que per fi algú s'havia atrevit a portar al gran públic el Project Ara de Google, del qual vam parlar fa temps a VIA Empresa i que consistia precisament en un telèfon mòbil que, com si fos un trencaclosques, permetia treure i afegir components o ampliar-ne les prestacions d'una manera súper senzilla.
Un cop m'he plantat il·lusionat a l'stand de LG, la meva decepció ha estat majúscula. El novíssim telèfon modular no és més que un telèfon Android normal i corrent al qual li podem afegir –a costa de fer-lo més gran i pesat– alguns elements externs.
El procés per fer-ho també és força decebedor: primer cal estirar la part inferior. Quan ho he intentat, el representant de la marca m'ha hagut de dir, literalment: "Estira més fort, no pateixis, que no el trencaràs". Efectivament, he estirat fort, s'ha sentit un "clac!" i la part inferior del dispositiu juntament amb la bateria, s'han desprès –fet que ha provocat, és clar, que el mòbil s'apagués.
El següent pas és separar la bateria de la base del telèfon. Per fer-ho cal fer un moviment tan intuïtiu com estirar d'un dels costats per deixar anar unes petites pestanyes. Tot el mecanisme m'ha fet pensar en la tapeta amb la qual es tancava la bateria dels antics Nokia, que en el moment en què deixava de fer bon contacte... au revoir telèfon.
Si hem aconseguit arribar fins aquí, les prestacions que podem afegir-hi són –irònicament, és clar– espectaculars:
•Un mòdul que afegeix una bateria extra al telèfon i que, a més, el dota de controls físics per a la càmera –una rodeta mecànica per al zoom– i un disparador.
•Un altre mòdul fabricat per Bang & Olufsen que en principi funciona com un amplificador d'àudio d'alta qualitat. Ha estat impossible verificar-ho, ja que el soroll ambient de les ordes de gent que envaïen l'espai atretes pel poderós claim era impossible de superar.
Tot i això, cal dir que la visita a LG no ha estat del tot decebedora. Sobre una pista de curses hi havia col·locats tres Rolling Bots, unes pilotes robotitzades –que recorden sospitosament al BB8 de la Guerra de les Galàxies– i que es poden controlar a distància des del telèfon mòbil.
L'aparell porta una càmera integrada, un punter làser i altaveu. Això permet, d'una banda, que si sou a la feina, el pugueu fer córrer per casa i mirar si hi ha algú –i en cas afirmatiu parlar-hi a distància– o que, tal com expliquen els seus fabricants, mantingueu ocupada i entretinguda la vostra mascota quan no hi sou.
La seva disponibilitat i preu encara no han estat revelats, tot i que un dels representants de la marca ens ha dit –off the record– que el giny podria costar al voltant dels 150 euros.
Creuant el passadís, arribem a l'estand de Samsung, on hi ha l'esperadíssim S7 i S7 Edge, l'iPhone killer d'enguany.
Cal dir que l'aparell està extremadament ben acabat –de fet a escala de disseny és pràcticament igual que el seu predecessor–, que la pantalla és una meravella i que la càmera, per primer cop, és capaç de fer-li ombra a l'iPhone. Dispara fotografies nítides, amb colors brillants i a una velocitat envejable –fins i tot disposa d'un mode ràfega–.
Per als amants de les especificacions, el model S7 disposa d'una pantalla AMOLED de 5,1 polzades –contra les 5,5 del S7 Edge–, un processador Snapdragon 820 i 4Gb de RAM. Pel que fa a la bateria, Samsung n'ha augmentat la capacitat respecte dels seus predecessors: el model S7 ha passat de 2.550mAh a 3.000 i l'Edge de 2.600 a 3.600mAh.
Una altra de les novetats d'enguany és que tots dos són submergibles fins a 1.5 metres durant 30 minuts i que l'emmagatzematge es pot ampliar amb targetes microSD.
Tot i això, després de remenar telèfons d'alta gamma, tauletes i ulleres de realitat virtual –sembla que aquest any són l'estrella del Mobile World–, hem arribat a una petita joia amagada en un racó del press-room de Samsung: els micro:bit, un invent desenvolupat conjuntament amb la BBC.
El producte, pensat per a nens i dirigit al mercat britànic –on la programació és una assignatura troncal a les escoles–, permet que les criatures desenvolupin programes realment interessants d'una manera visual des del mateix telèfon mòbil.
Amb un llenguatge de programació visual basat en blocs, els nens poden definir accions que, un cop siguin detectades pel dispositiu –com ara un canvi en la il·luminació, un so, una pulsació o un sacseig–, ho transmetran al telèfon mòbil, que actuarà en funció de la programació –fent una foto, reproduint un so, obrint una aplicació...–. Tot d'una manera amena i intuïtiva.
Segons ens han explicat, de moment el micro:bit només estarà disponible al Regne Unit i el seu preu rondarà les 15 lliures.
Si sou fanàtics del món Android, el Mobile World Congress és una bogeria. Cada fabricant presenta un mòbil amb una pantalla més gran que l'anterior, amb una càmera amb més megapíxels o amb un processador amb més nuclis. De fet, tal com deia l'amic Ganyet al seu article de fa uns dies, la gran majoria de "revolucions" que es presenten aquests dies al saló duren el mateix que dura la fira. Un cop acabada, ningú en torna a sentir a parlar mai més.
Fer prediccions de futur sempre és arriscat, però m'atreviria a dir que això és exactament el que succeirà amb la nova aposta de LG, el model G5 del seu catàleg de smartphones. El claim del producte –i com l'han titulat la gran majoria de mitjans– és fantàstic: el primer telèfon modular del món.
D'entrada, en veure'n la nota de premsa, vaig pensar que per fi algú s'havia atrevit a portar al gran públic el Project Ara de Google, del qual vam parlar fa temps a VIA Empresa i que consistia precisament en un telèfon mòbil que, com si fos un trencaclosques, permetia treure i afegir components o ampliar-ne les prestacions d'una manera súper senzilla.
Un cop m'he plantat il·lusionat a l'stand de LG, la meva decepció ha estat majúscula. El novíssim telèfon modular no és més que un telèfon Android normal i corrent al qual li podem afegir –a costa de fer-lo més gran i pesat– alguns elements externs.
El procés per fer-ho també és força decebedor: primer cal estirar la part inferior. Quan ho he intentat, el representant de la marca m'ha hagut de dir, literalment: "Estira més fort, no pateixis, que no el trencaràs". Efectivament, he estirat fort, s'ha sentit un "clac!" i la part inferior del dispositiu juntament amb la bateria, s'han desprès –fet que ha provocat, és clar, que el mòbil s'apagués.
El següent pas és separar la bateria de la base del telèfon. Per fer-ho cal fer un moviment tan intuïtiu com estirar d'un dels costats per deixar anar unes petites pestanyes. Tot el mecanisme m'ha fet pensar en la tapeta amb la qual es tancava la bateria dels antics Nokia, que en el moment en què deixava de fer bon contacte... au revoir telèfon.
Si hem aconseguit arribar fins aquí, les prestacions que podem afegir-hi són –irònicament, és clar– espectaculars:
•Un mòdul que afegeix una bateria extra al telèfon i que, a més, el dota de controls físics per a la càmera –una rodeta mecànica per al zoom– i un disparador.
•Un altre mòdul fabricat per Bang & Olufsen que en principi funciona com un amplificador d'àudio d'alta qualitat. Ha estat impossible verificar-ho, ja que el soroll ambient de les ordes de gent que envaïen l'espai atretes pel poderós claim era impossible de superar.
Tot i això, cal dir que la visita a LG no ha estat del tot decebedora. Sobre una pista de curses hi havia col·locats tres Rolling Bots, unes pilotes robotitzades –que recorden sospitosament al BB8 de la Guerra de les Galàxies– i que es poden controlar a distància des del telèfon mòbil.
L'aparell porta una càmera integrada, un punter làser i altaveu. Això permet, d'una banda, que si sou a la feina, el pugueu fer córrer per casa i mirar si hi ha algú –i en cas afirmatiu parlar-hi a distància– o que, tal com expliquen els seus fabricants, mantingueu ocupada i entretinguda la vostra mascota quan no hi sou.
La seva disponibilitat i preu encara no han estat revelats, tot i que un dels representants de la marca ens ha dit –off the record– que el giny podria costar al voltant dels 150 euros.
Creuant el passadís, arribem a l'estand de Samsung, on hi ha l'esperadíssim S7 i S7 Edge, l'iPhone killer d'enguany.
Cal dir que l'aparell està extremadament ben acabat –de fet a escala de disseny és pràcticament igual que el seu predecessor–, que la pantalla és una meravella i que la càmera, per primer cop, és capaç de fer-li ombra a l'iPhone. Dispara fotografies nítides, amb colors brillants i a una velocitat envejable –fins i tot disposa d'un mode ràfega–.
Per als amants de les especificacions, el model S7 disposa d'una pantalla AMOLED de 5,1 polzades –contra les 5,5 del S7 Edge–, un processador Snapdragon 820 i 4Gb de RAM. Pel que fa a la bateria, Samsung n'ha augmentat la capacitat respecte dels seus predecessors: el model S7 ha passat de 2.550mAh a 3.000 i l'Edge de 2.600 a 3.600mAh.
Una altra de les novetats d'enguany és que tots dos són submergibles fins a 1.5 metres durant 30 minuts i que l'emmagatzematge es pot ampliar amb targetes microSD.
Tot i això, després de remenar telèfons d'alta gamma, tauletes i ulleres de realitat virtual –sembla que aquest any són l'estrella del Mobile World–, hem arribat a una petita joia amagada en un racó del press-room de Samsung: els micro:bit, un invent desenvolupat conjuntament amb la BBC.
El producte, pensat per a nens i dirigit al mercat britànic –on la programació és una assignatura troncal a les escoles–, permet que les criatures desenvolupin programes realment interessants d'una manera visual des del mateix telèfon mòbil.
Amb un llenguatge de programació visual basat en blocs, els nens poden definir accions que, un cop siguin detectades pel dispositiu –com ara un canvi en la il·luminació, un so, una pulsació o un sacseig–, ho transmetran al telèfon mòbil, que actuarà en funció de la programació –fent una foto, reproduint un so, obrint una aplicació...–. Tot d'una manera amena i intuïtiva.
Segons ens han explicat, de moment el micro:bit només estarà disponible al Regne Unit i el seu preu rondarà les 15 lliures.