Juncà: "M'agradaria que hi hagués 10 startups catalanes amb 1.000 treballadors el 2026"

Nascut a Olot, és enginyer i polític. Va treballar braç a braç amb Oriol Junqueras a Brussel·les sent assessor a la comissió d'Indústria, Investigació i Energia. Va ser director de l'oficina que va gestionar els fons de la Comissió Europea a Catalunya i des del juny del 2021 és director general d'Innovació i Emprenedoria de la Generalitat en un moment en plena expansió de l'ecosistema català.

Des de la seva posició i, sabent que a Catalunya hi ha més de 1.900 startups, més de 310 scale ups i l'últim any s'han realitzat més de 140 operacions, és Catalunya un referent europeu?

Catalunya és un referent europeu. En aquests moments tenim més de 2.100 startups registrades i un clar indicador de la seva evolució és que apareix a tots els rànquings entre la segona i la vuitena posició. Per exemple, al rànquing Heat Map, Catalunya és el segon lloc preferit pels emprenedors que volen començar una empresa. Aquesta dada és significativa, perquè si volem ser hub internacional de startups, hem de ser capaços de pensar globalment, atraure talent i generar dinàmiques positives i favorables per a Catalunya. És a dir, hem de ser molt bons retenint el talent i alhora ser prou atractius perquè més talent vulgui venir.

Hi ha marge de millora, perquè ara mateix, encara marxa massa gent a fora que li costa tornar. Tot i això, la qualitat de vida a Barcelona és incomparable a la majoria de les ciutats. És un país solvent, democràtic, segur, amb un entorn cosmopolita, modern i divers. Aquestes característiques positives ens fan únics davant dels ulls estrangers.

Recentment ha estat en altres ecosistemes, com el de Finlàndia o el d'Israel, per conèixer a fons com operen i veure què en podem aprendre. Què us ha agradat de cadascun d'aquests ecosistemes per portar a Catalunya?

Efectivament. He estat recentment a Hèlsinki i m'agradaria portar a Catalunya el concepte de la seva mirada global. Són tan petits geogràficament que ningú no pensa en un negoci local, tots són globals. Tot i això, a Catalunya, encara tenim tendència a pensar en un negoci català, en un espanyol o en un europeu.

La mirada global d'aquests projectes implica moltes coses. Primer, que els equips han de ser mixtos des de la concepció. En segon lloc, que la llengua d'ús sigui l'anglès i, tercer, que la vocació emprenedora ja neix des de les universitats. La vocació per emprendre i les ganes d'ajuntar-se amb altres emprenedors és molt viva. En canvi, a Catalunya, encara ens falta fer un pas més en aquests tres aspectes.

Juncà: "A Catalunya hem de ser molt bons retenint el talent i alhora ser prou atractius perquè més talent vulgui venir"

D'altra banda, a Israel s'ajuden molt entre ells, fan servir el país com una marca de qualitat. Allí tots sumen, tothom veu bé el producte de l'ecosistema. Així mateix, al món de les startups catalanes hi ha un sentiment de pertinença i creixement col·lectiu, però, també hem d'intentar que els diferents actors treballin més entre si.

Per als israelians, és incomprensible que no aprofitem la feina que fem aquí per l'economia. Ells tot el que generen intenten que tingui un retorn al mercat més enllà del coneixement. Nosaltres, però, ens costa molt treure empreses, patents o llicències comercials del que generem. Crec que hem de treballar perquè el mateix sistema i estructura del país garanteixi aquesta sortida al mercat.

Llavors, en quins sectors som més forts i en quins som més febles?

Al sector biomèdic i de salut som molt forts. Som una referència degut a la maduració de l'ecosistema i la bona connexió entre els agents. Tenim bons hospitals, grans centres de recerca, una salut pública que funciona, empreses farmacèutiques grans d'aquí i de fora i una capacitat de crear startups del món bio i health gegant.

Més info: Catalunya, una potència en startups

En aquest sentit, estem en rècords des de fa temps. De fet, abans de l'estiu ja havíem superat la inversió total al sector salut i bio de l'any anterior. Ara, també hi ha diverses iniciatives com el Barcelona Health Hub a Sant Pau que ens fan més forts. Entre altres notícies més que vindran. El sector que millor ha de funcionar és l'agroalimentari. És un sector al qual hem de posar més afecte perquè és un sector de futur per a nosaltres per dos motius. Primer perquè haurem de continuar menjant i, per altra banda, perquè a Catalunya hi ha una tradició agrícola amb bona terra i bon sol, que ja són unes bones bases per fer de Catalunya un referent mundial. Si ho és Holanda sense sol o Israel que és un desert, com no ho podem ser nosaltres? Ara és el moment d'ajudar a innovar al sector. Amb l'ús de la tecnologia ben aplicada, podem millorar empreses i la vida dels treballadors que fins ara ha estat complicada.

Barcelona cada cop està millorant la seva capacitat d'atracció d'inversió. Però què podríem fer per captar més inversors internacionals?

Sí que està bé tenir inversió estrangera. Tot i això, necessitem fer madurar l'ecosistema entre tots. Això vol dir que tinguem empreses més grans, startups que passin a ser scale ups, emprenedors que no només hagin fundat una empresa, sinó diverses, directius i directives que hagin adquirit experiència de passar per moltes empreses. Més inversions d'aquí i de fora, que posin 100.000 euros a l'inici i d'aquí a dos o tres anys hi estiguin posant 500.000 euros o comprant-les per grans operacions.

Juncà: "El sector que ha de funcionar millor és l'agroalimentari. És un sector al qual hem de posar-li més afecte perquè és un sector de futur per a nosaltres"

Hem de millorar el grau de maduració i això passa si es va estimulant. Cal incentivar que passi, ja que és una cursa on estem competint tot el temps. Qualsevol inversió que es faci a Lisboa, Milà o París, ens hem de plantejar perquè no s'ha fet a Barcelona.

En una darrera entrevista de VIA Empresa amb Therese Jamaa, deia que, si ets a la posició d'ajudar, has d'ajudar. Vostè que està en aquesta posició quines mesures ha aplicat des que es va incorporar com a director general d'Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya?

La de més coneixement és Startup Capital. Consisteix a fomentar que neixin startups de base tecnològica o disruptives. Aquestes les subvencionem amb 100.000 euros en una fase inicial, ja que és on generalment no troben el suport de ningú perquè estan en una fase massa primerenca i hi ha un alt risc de mercat i tecnològic. Les ajudem en aquesta fase a partir de la qual quan maduren una mica més, trobin ja inversors que hi confiïn.

També estem fent el mateix, però amb un altre format, amb la coinversió. En aquest cas, en comptes d'una subvenció a fons perdut del 100%, la donem si han aconseguit una inversió privada per ajudar-los a arrencar. També destinem 10 milions d'euros als nuclis d'innovació de cofinançament. I, finalment, el Programa Primer, que serveix per ajudar a créixer i crear empreses de base tecnològica i disruptives fora del nucli de Barcelona, on es concentra el 85% de l'activitat.

Per sobre de totes aquestes iniciatives hi ha un paraigua que es diu Catalunya Empren. Ajuda a cofinançar i impulsar els projectes de foment de l'emprenedoria que es facin a tot Catalunya a través d'ajuts, mentories i formacions entre altres activitats.

I quina és la més rellevant que ve?

Ara el que s'ha de posar en marxa és el Fons d'Inversió en Tecnologia Avançada (FITA). Aquest nou instrument de finançament publicoprivat amb una dotació estimada de 60 milions d'euros entre 2022 i 2026 i que invertirà en projectes de recerca de startups a les etapes inicials. Aquest ha de servir per al mateix que l'Startup Capital, però a l'engròs, per fomentar molt més la transparència i el coneixement en forma d'empresa.

Veiem com hi ha diferents actors dins de l'ecosistema català. Quin paper té la Generalitat?

La Generalitat ha d'actuar com a gestora de l'ecosistema. Al final, no som els propietaris d'aquestes startups o empreses, però les hem d'ajudar a detectar on són les necessitats a cada moment i donar-les suport. Hem de fomentar empreses innovadores i de risc capaces de canviar categories senceres de productes o serveis. Tot això s'ha d'aconseguir des d'una mirada sistèmica, cosa que els sectors per separat no en tenen.

I quin paper hi juguen les grans corporacions en tot això?

És molt important que mantinguem aquestes seus de grans corporacions a Catalunya i hauríem d'intentar que tinguin més valor afegit. Per exemple, a Israel el que procuren és que totes les grans empreses que van al seu país posin el centre d'R+D. Això darrer és el que ens falta a Catalunya, que les empreses posin les parts més significatives.

Juncà: "És important que mantinguem seus de grans corporacions i que posin les parts més significatives al país, com ara el centre d'R+D"

Internament, cal tenir clar que les grans empreses són grans perquè tenen molt bons elements estratègics. Hem d'ajudar-les a fer innovació oberta, ajudar a créixer i invertir en les startups de Catalunya, fer-les veure que ens beneficiem tots, que és bo per al país, que crea llocs de treball i que dóna innovació a l'administració.

Fa poc hem tingut la notícia que el Mobile World Congress (MWC Barcelona) es queda. No queda gaire per al següent, com és d'important aquesta notícia per a Catalunya? I congressos com l'ISE, el BNEW o l'Smart City Congress?

El Mobile World Congress té una importància cabdal perquè és com la lliga de campions del món tecnològic. Et garanteix una notorietat que no es pot pagar amb diners. La capitalitat mundial que et dóna acollir durant la setmana el MWC és vital per mantenir aquesta imatge d'ecosistema.

A banda d'això, t'ajuda a cultivar la cultura de la col·laboració, els empresaris catalans ja saben de quina manera han d'anar, què es pot fer, que no es pot fer, a qui han de conèixer, i tot això és molt bo perquè ens fa madurar les nostres dinàmiques.

Ara crec que és el moment de fer un esdeveniment propi. Ara s'està apostant per fer el Deep Tech Summit, congrés gran i de molt impacte que serveixi per ajuntar el món de la ciència amb el món de l'empresa. Es vol fer un congrés que comenci amb entitats locals com les universitats o ajuntaments, però que acabi servint per ajuntar ciència i empresa de tot el món. Hauria de ser l'aparador mundial de la ciència que es fa al país vinculat a l'empresa. Un esdeveniment que acull grans inversors de tot el món i que descobreixin el potencial de Barcelona.

Juncà: "Les universitats catalanes han fet un pas endavant. Fa cinc anys era impensable i ara tots els rectors de les universitats estan en la mateixa línia i és primordial"

I aquí hem de reconèixer que les universitats catalanes han fet un pas endavant. Fa cinc anys era impensable i ara que tots els rectors de les universitats estan en la mateixa línia és primordial. La ciència de Catalunya no es pot quedar més en un paper, sinó que ha d'evolucionar a una llicència o empresa.

En cinc anys, què us agradaria veure a l'ecosistema?

M'agradaria que hi hagués 10 empreses catalanes que tinguin més de 1.000 treballadors cadascuna. Empreses que siguin de prestigi mundial a tot el món fruit de l'ecosistema emprenedor. Que cobri un sentit per al ciutadà parlar d'innovació, de startups, de capital, de talent i perquè fem tot això.