27
de Gener
de
2017
Act.
27
de Gener
de
2017
Semblava que les màquines recreatives havien passat a millor vida, que només havien aconseguit sobreviure'n en algun bar o restaurant de barri, però res més enllà de la realitat. Si els fabricants de consoles patien per la penetració dels jocs del mòbil, ara també hauran de preocupar-se per les recreatives, perquè estan tornant per recuperar el seu lloc. I per un preu mitjà de 1.200 euros, una xifra molt més baixa del que la majoria acostuma a calcular.
És més, estan tornant per fer-se seu aquell forat buit al saló de casa o a l'estudi, a la feina per esbargir-se una estona després de dinar, i a la cafeteria perquè no sigui només cosa d'anar a fer un cafè, sinó de viure una experiència diferent. "La clau està en què ja no és un producte d'explotació comercial", explica el CEO de Rex Arcade, José Luis Moreno. Fa poc més de tres anys que es dedica a la creació i distribució de màquines recreatives, un temps més que suficient per veure que és un nínxol de mercat incipient.
"Les consoles van desbancar les màquines en el seu moment, la gent va deixar d'anar als centres recreatius per jugar a casa i estalviar-se uns diners", recorda, però amb el temps s'ha vist que les últimes novetats de Sony, Microsoft i Nintendo no han aconseguit suplantar el paper de l'arcade. El motiu? "Tenen una jugabilitat més addictiva. Les consoles d'ara són bones en gràfics, però no enganxen. Les recreatives són ocasionals, pots jugar mitja hora i no passa res, amb els jocs d'ara has de jugar un mínim de quatre hores. I compten amb l'engany que, si en vols més, has d'acabar jugant online i pagant", respon Daniel Ramírez, propietari de Bricogame.
Tant Moreno com Ramírez estan al capdavant de dues de les tres empreses líders a Catalunya en la venda de màquines recreatives. Totes dues es troben a Sabadell i, juntament amb l'egarenca Factory Arcade, formen aquest triangle vallesà. "Som també les tres empreses més potents al mercat nacional", afegeix Ramírez, "a Madrid hi deu haver un parell de companyies més, però nosaltres som les tres que més venem".
Una recreativa per 400 euros
El gruix de les vendes es concentra en els particulars. Acostumen a ser homes d'entre 30 i 50 anys que van conèixer les recreatives en la seva infància i adolescència, el que vindria a ser la imatge del "nostàlgic que els va conèixer als anys 80 i els vol recuperar", descriu Moreno. Tanmateix, assegura que cada cop el ventall és més ampli i que sovint es troben amb pares joves que volen que els seus fills coneguin aquestes màquines: "Compren els aparells pels seus fills, que poden tenir entre 5 i 10 anys, per jugar amb ells i per ensenyar-los com són aquests jocs".
El preu de les arcade va dels 360 euros – amb 600 jocs, portable i sense pantalla-, passant pels 600 i escaig de les màquines més senzilles i petites, fins a superar els 1.800 euros pels qui volen una recreativa com les de tota la vida, de les grans i amb un moble i vinils personalitzats, i amb més de 20.000 jocs.
La tendència és que cada cop més la gent opti pels models grans, segons Ramírez, "perquè ho conceben com un moble més al menjador". "És una part decorativa més, volen que quedi bé amb tota l'estètica i tenir-ho allà sense moure-ho", afegeix. Per aquest motiu Bricogame s'encarrega de fer l'aparell al 100%, construeix la caixa de fusta, instal·la els comandaments i fa també els vinils amb les seves pròpies màquines.
Quan no tot és fer diners
En el cas de Rex Arcade, les empreses són un altre canal de vendes important. "Totes tenen la seva zona de descans i hi posen màquines igual que podrien posar un billar o uns dards", exemplifica Moreno, "són organitzacions de tota mena, algunes es dediquen al disseny, altres són productores... però l'element comú és que ajuden el treballador a descansar sense haver de sortir a fora".
És cert que encara hi ha centres comercials i espais públics que tenen recreatives, però detalla que la tònica general és evitar la seva explotació: "Ara s'està obrint un camí a escala de no utilitzar el producte per fer diners, sinó ser un reclam i beneficiar-se d'una manera més experiencial".
De fet, és una progressió prou lògica si es té en compte que al sector comercial ja no li surten a compte les màquines. "En cap bar es pot posar una Play Station 4 perquè el client jugui, cal una llicència o uns jocs especials que sigui per a ús comercial", explica el propietari de Bricogames, i amb les recreatives passa el mateix: "Quan en posem una per a ús públic, només pot tenir jocs de més de 20 anys i que no siguin consoles comercials". Si es vol tenir alguna de les darreres novetats que han sortit al mercat, per intentar incentivar el joc i treure'n rèdit, cal pagar una llicència que acaba minimitzant els beneficis.
Un mercat en creixement
Quan Ramírez va crear Bricogames, fa prop de set anys, el mercat no bullia com ara. Ni tampoc fa just tres anys, quan Moreno va seguir el mateix camí amb Rex Arcade. Tots dos han estat emprenedors visionaris, que s'han deixat portar més pel fet de dedicar-se a una cosa que els apassiona que no pas per la xifra de negoci.
I de mica en mica han aconseguit guanyar-se els mercats català i espanyol, i distribuir les seves màquines arreu d'Europa. "Al continent hi ha productors diversos, el mercat és similar a tots els països, però cada client busca l'empresa que més li interessa per preu, per disseny o per altres característiques de la màquina", constata Ramírez, que afegeix que en països com Suècia treballen amb clients que alhora els fan de comercials.
Malgrat ser conscient del creixement que seguirà experimentant el sector, ara per ara no es mostra preocupat per la competència. Tampoc creu que les grans companyies com Sony o Nintendo siguin en algun moment competidors directes, "seria impossible fer màquines com aquestes perquè són aparells que tenen jocs de totes les marques i per a ells seria impensable posar res de la competència", argumenta. Per això defensa que, de la mateixa manera que el mòbil està guanyant-se un públic determinat, les recreatives tindran la seva quota de mercat.
És més, estan tornant per fer-se seu aquell forat buit al saló de casa o a l'estudi, a la feina per esbargir-se una estona després de dinar, i a la cafeteria perquè no sigui només cosa d'anar a fer un cafè, sinó de viure una experiència diferent. "La clau està en què ja no és un producte d'explotació comercial", explica el CEO de Rex Arcade, José Luis Moreno. Fa poc més de tres anys que es dedica a la creació i distribució de màquines recreatives, un temps més que suficient per veure que és un nínxol de mercat incipient.
"Les consoles van desbancar les màquines en el seu moment, la gent va deixar d'anar als centres recreatius per jugar a casa i estalviar-se uns diners", recorda, però amb el temps s'ha vist que les últimes novetats de Sony, Microsoft i Nintendo no han aconseguit suplantar el paper de l'arcade. El motiu? "Tenen una jugabilitat més addictiva. Les consoles d'ara són bones en gràfics, però no enganxen. Les recreatives són ocasionals, pots jugar mitja hora i no passa res, amb els jocs d'ara has de jugar un mínim de quatre hores. I compten amb l'engany que, si en vols més, has d'acabar jugant online i pagant", respon Daniel Ramírez, propietari de Bricogame.
Tant Moreno com Ramírez estan al capdavant de dues de les tres empreses líders a Catalunya en la venda de màquines recreatives. Totes dues es troben a Sabadell i, juntament amb l'egarenca Factory Arcade, formen aquest triangle vallesà. "Som també les tres empreses més potents al mercat nacional", afegeix Ramírez, "a Madrid hi deu haver un parell de companyies més, però nosaltres som les tres que més venem".
Una recreativa per 400 euros
El gruix de les vendes es concentra en els particulars. Acostumen a ser homes d'entre 30 i 50 anys que van conèixer les recreatives en la seva infància i adolescència, el que vindria a ser la imatge del "nostàlgic que els va conèixer als anys 80 i els vol recuperar", descriu Moreno. Tanmateix, assegura que cada cop el ventall és més ampli i que sovint es troben amb pares joves que volen que els seus fills coneguin aquestes màquines: "Compren els aparells pels seus fills, que poden tenir entre 5 i 10 anys, per jugar amb ells i per ensenyar-los com són aquests jocs".
 |
| Cada màquina s'adapta a l'espai físic. Rex Arcade |
El preu de les arcade va dels 360 euros – amb 600 jocs, portable i sense pantalla-, passant pels 600 i escaig de les màquines més senzilles i petites, fins a superar els 1.800 euros pels qui volen una recreativa com les de tota la vida, de les grans i amb un moble i vinils personalitzats, i amb més de 20.000 jocs.
La tendència és que cada cop més la gent opti pels models grans, segons Ramírez, "perquè ho conceben com un moble més al menjador". "És una part decorativa més, volen que quedi bé amb tota l'estètica i tenir-ho allà sense moure-ho", afegeix. Per aquest motiu Bricogame s'encarrega de fer l'aparell al 100%, construeix la caixa de fusta, instal·la els comandaments i fa també els vinils amb les seves pròpies màquines.
Quan no tot és fer diners
En el cas de Rex Arcade, les empreses són un altre canal de vendes important. "Totes tenen la seva zona de descans i hi posen màquines igual que podrien posar un billar o uns dards", exemplifica Moreno, "són organitzacions de tota mena, algunes es dediquen al disseny, altres són productores... però l'element comú és que ajuden el treballador a descansar sense haver de sortir a fora".
És cert que encara hi ha centres comercials i espais públics que tenen recreatives, però detalla que la tònica general és evitar la seva explotació: "Ara s'està obrint un camí a escala de no utilitzar el producte per fer diners, sinó ser un reclam i beneficiar-se d'una manera més experiencial".
 |
| Les màquines ajuden a esbargir-se en el temps de descans. Bricogame |
De fet, és una progressió prou lògica si es té en compte que al sector comercial ja no li surten a compte les màquines. "En cap bar es pot posar una Play Station 4 perquè el client jugui, cal una llicència o uns jocs especials que sigui per a ús comercial", explica el propietari de Bricogames, i amb les recreatives passa el mateix: "Quan en posem una per a ús públic, només pot tenir jocs de més de 20 anys i que no siguin consoles comercials". Si es vol tenir alguna de les darreres novetats que han sortit al mercat, per intentar incentivar el joc i treure'n rèdit, cal pagar una llicència que acaba minimitzant els beneficis.
Un mercat en creixement
Quan Ramírez va crear Bricogames, fa prop de set anys, el mercat no bullia com ara. Ni tampoc fa just tres anys, quan Moreno va seguir el mateix camí amb Rex Arcade. Tots dos han estat emprenedors visionaris, que s'han deixat portar més pel fet de dedicar-se a una cosa que els apassiona que no pas per la xifra de negoci.
I de mica en mica han aconseguit guanyar-se els mercats català i espanyol, i distribuir les seves màquines arreu d'Europa. "Al continent hi ha productors diversos, el mercat és similar a tots els països, però cada client busca l'empresa que més li interessa per preu, per disseny o per altres característiques de la màquina", constata Ramírez, que afegeix que en països com Suècia treballen amb clients que alhora els fan de comercials.
Malgrat ser conscient del creixement que seguirà experimentant el sector, ara per ara no es mostra preocupat per la competència. Tampoc creu que les grans companyies com Sony o Nintendo siguin en algun moment competidors directes, "seria impossible fer màquines com aquestes perquè són aparells que tenen jocs de totes les marques i per a ells seria impensable posar res de la competència", argumenta. Per això defensa que, de la mateixa manera que el mòbil està guanyant-se un públic determinat, les recreatives tindran la seva quota de mercat.