La història de Verkami, la plataforma de micromecenatge en línia, sembla el somni de tot emprenedor. Una idea original que omple una escletxa existent en el mercat i que no tan sols dóna resposta a les necessitats d'un sector, en aquest cas el cultural, sinó que en redefineix molts dels seus patrons i normes
En poc més de dos anys de vida, els seus responsables han aconseguit que la marca empresarial identifiqui directament tot un procés. "Fer un Verkami" ja és una expressió comuna, fruit del nombre creixent de projectes culturals que han optat per finançar-se a través del sistema de crowdfunding (aportacions econòmiques individuals) que proposen.
Acumulen més de 1200 projectes, que han rebut un total 5,49 milions d'euros provinents de 141.000 contribucions. Malgrat que són un exemple perfecte d'empresa d'èxit, els germans Jonàs i Adrià Sala, gestors de Verkami juntament amb el seu pare Joan, no se senten gaire còmodes parlant del seu projecte en aquests termes.
Els costa identificar Verkami com una empresa.
Jonàs Sala: Més que una empresa, l'entenem com un projecte social. Com una eina al servei d'artistes i públics, com una nova manera de consumir cultura.
Tenien experiència en gestió empresarial quan van arrencar el projecte?
Adrià Sala: Cap ni una. Sort en vam tenir de l'ajuda de l'Ajuntament de Mataró i del TecnoCampus per establir elements bàsics com el pla d'empresa o les vies de creixement. Calia passar per tot això. Però el més important ha estat tenir intuïció i fer la feina ben feta.
J. S. Hem hagut d'aprendre moltes coses sobre la marxa, que altra gent ja deu tenir molt clares quan s'hi posa. Teníem una idea i vam muntar l'empresa per tirar-la endavant, no pas del revés. No som emprenedors en sèrie, d'aquells que promouen empreses tan sols pensant en vendre-les.
No he rebut cap oferta de compra d'algun gegant informàtic?
A. S. No! De moment cap (riuen).
Quina és la clau del triomf de la idea del micromecenatge?
J. S. Fugir de la idea de beneficència cultural i plantejar-ho com un intercanvi on tothom surt guanyant. El creador aconsegueix diners per tirar endavant el seu projecte i els mecenes consumeix cultura d'una altra manera. Tot plegat fa més sostenible el model de finançament cultural.
I el principal punt d'inflexió de Verkami durant aquests dos anys i mig?
J. S. Sens dubte, el documental L'endemà d'Isona Passola. Pretenia aconseguir 150.000 euros i en va recaptar 300.000, la meitat del pressupost global del projecte, provinents de 8.000 mecenes diferents. Va demostrar que érem una proposta consolidada, però hauria estat impossible que es produís sense tota la feina prèvia per donar a conèixer el nostre projecte i model.
A. S. L'endemà és un exemple de comunicació ben feta, d'identificació d'un públic objectiu, de bon ús de les xarxes socials per fer-ne difusió... Havia de funcionar.
Verkami ha inventat la roda, però com penseu fer-la seguir girant?
J. S. Un cop passada la fal·lera de la novetat, veiem que els responsables de projectes que han funcionat tornen a acudir a nosaltres, i altres de nous que s'hi sumen, així que entenem que és un model que es pot mantenir més enllà de modes.
Quines modificacions i millores heu anat introduint?
A. S. Sobre tot a nivell tècnic i intern, amb noves eines que optimitzin la gestió dels mecenes i l'experiència dels autors. Actualment tenim uns 200 projectes actius, molts més que fa un any, i hi ha dies que se'n publiquen sis o set de nous a la vegada. També creix molt la nostra comunitat d'usuaris. Ara treballem en noves eines perquè es puguin explorar tots els projectes d'una manera més dinàmica, en base als interessos de cada usuari. El repte és poder seguir gestionant tot plegat de manera propera i personalitzada, com sempre ens ha agradat fer-ho.
També s'ha ampliat el ventall de projectes?
A. S. Els periodístics estan tenint força sortida, arran de l'èxit d'iniciatives com l'Anuari Media.Cat. I també destacaria els d'alimentació artesanal, ecològica i de proximitat, que estan funcionant moltíssim. Tenim casos de productors de cervesa, vi, farina o oli, que no només busquen mecenes per aconseguir diners, sinó que aprofiten la nostra plataforma per fer crowdsourcing, és a dir, prendre l'opinió dels usuaris com a base per desenvolupar el producte.
J. S. D'aquesta manera el productor en surt beneficiat, perquè aprèn què busquen els seus clients potencials, i els mecenes senten el producte com a propi, perquè no tan sols hi inverteixen diners, sinó que participen directament en la seva creació.
Sempre heu establert filtres, però us veieu obligats a rebutjar més projectes que abans?
A. S. La gent és cada dia més conscient de quina mena de projectes poden tenir encaix i de quins no. Les experiències d'èxit que s'acumulen també serveixen de mirall per veure què ha funcionat i perquè. El que sí que mantenim és el percentatge d'èxit en la recerca del finançament: els projectes que assoleixen els seus objectius segueixen sent prop d'un 70%.
Arran del vostre èxit, us deu haver sorgit molta competència.
J. S. L'Estat espanyol és ara mateix un dels països amb més plataformes d'aquest tipus. Potser les més interessants són aquelles que exploren altres camps, com són la inversió en empreses start-up o en ONG. El micromecenatge s'està obrint a altres sectors. Malgrat tot, invertir en un projecte empresarial té ben poc a veure a fer-ho en un de cultural. I és força més arriscat.