El conseller delegat de GSMA i de la Mobile World Capital, John Hoffman, el ministre de Transformació Digital, José Luis Escrivá, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni | ACN

Innovació

La Mobile World Capital estrena identitat de marca amb l'accent en l'humanisme tecnològic

La fundació vinculada al MWC presenta un logo renovat i anuncia el llançament d'uns premis internacionals

La Mobile World Capital estrena un nou logo i identitat de marca que deixa enrere el lema Technology Matters (La tecnologia importa) després d'una dècada i posa l'accent en l'humanisme tecnològic. La fundació vinculada al Mobile World Congress (MWC) aprova un nou pla estratègic 2023-2027 que busca continuar allargant la petjada del congrés al llarg de l'any amb un nou enfocament. Entre les noves accions, hi ha el llançament d'uns premis internacionals per a projectes de transformació digital sostenible. "Fa 12 anys l'únic que importava era la tecnologia i ara el que importa és la tecnologia per les persones, inclusiva, equitativa i que generi desenvolupament econòmic i social", ha dit el conseller delegat de la fundació, Francesc Fajula.

Coincidint amb la reunió del patronat, la fundació ha presentat la nova identitat de marca en un acte al Saló Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona amb presència de les autoritats com el ministre de Transformació Digital, José Luis Escrivá, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. També han participat en l'acte el conseller delegat i director general de l'organitzadora del congrés, GSMA, John Hoffman i Mats Granryd i el president de Fira de Barcelona, Paul Relat, que acull l'esdeveniment.

Les àrees d'activitat de la Mobile World Capital seran l'impuls de projectes tecnològics i serveis digitals escalables que generin un impacte positiu en la societat; promoure la generació i atracció de talent digital a Barcelona i apostar per la transferència tecnològica. Una de les fites de la fundació continuarà sent la producció de coneixement estratègic amb informes sobre talent digital o sobre els hubs tecnològics que s'instal·len al territori. El pla busca evolucionar aquesta faceta creant un Observatori que impulsarà dos estudis més: una anàlisi sobre l'estat de la transferència tecnològica i sobre tecnologies estratègiques.

Més info: La Mobile World Capital puja al tren d'Europa

Les autoritats han fet balanç dels dotze anys des de la creació de la fundació, "una idea boja que no sabíem si evolucionaria" i que s'incrustaria en la societat com ho ha fet, segons ha admès el conseller delegat de GSMA, John Hoffman, que ha celebrat el gir d'enfocament. "El que era bo fa 12 anys no és bo per a demà", ha dit. A ulls del ministre de Transformació Digital, José Luis Escrivá, "afegir aquesta dimensió humanista que remogui les pors que hi pugui haver a la societat d'aquestes tecnologies".

En aquest nou període, les aportacions de les administracions públiques a la Mobile World Capital seran més altes

"Hem de passar del software al hardware i de les aplicacions al que sustenta el sistema materialment, que són els xips", ha coincidit l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. També el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha parlat en la línia d'aconseguir que Catalunya no només destaqui en l'àmbit d'investigació i de les solucions sinó que s'obri un lloc en la relocalització de producció de microelectrònica al continent europeu. "Europa està intentant conquerir posicions i Catalunya ha de ser un actor fonamental en el procés", ha dit.

De la mateixa manera, el congrés també s'està adaptant als nous temps "afegint noves complexitats a la cartera" i acostant-se a sectors com l'aviació, l'automoció, les manufactures i l'educació i apostant per tecnologies més enllà de la connectivitat com la intel·ligència artificial i la quàntica, segons ha detallat el director general de GSMA, Mats Granryd. En aquest nou període, les aportacions de les administracions públiques a la fundació seran més altes, tal com es va incloure en l'acord per fer de Barcelona la seu permanent del congrés, anunciat l'estiu passat. Així doncs, a partir de 2025, les quotes que destinen els governs passaran de 15 a 24 milions d'euros, vuit milions d'euros per cada administració.