Videoconsoles, tauletes, telèfons mòbils o rellotges intel·ligents figuraran un any més en moltes de les cartes als Reis d’adolescents i infants. Però tots aquests ginys electrònics que formen part de la vida quotidiana de molts adults, a partir de quina edat s’han de regalar? Quantes hores d’exposició són recomanables? Quins límits han de posar els pares en el seu ús? Els experts coincideixen a assenyalar que no hi ha una edat per a regalar tecnologia, si bé els pares no han de convertir aquests dispositius en "mainaders tecnològics" i han de saber posar normes d’ús i fomentar-ne un consum responsable entre els seus fills.
L’estudiTendencias de juguetes y juego en familia en España, de l’Instituto Tecnológico del Producto Infantil y de Ocio (AIJU), constata que la meitat dels infants d’entre un i dos anys ja fan servir els telèfons mòbils per veure dibuixos infantils. Ara bé, segons, l’Acadèmia Nord-americana de Pediatria (APP) els infants menors de 18 mesos hurien d’evitar les pantalles i els pares d'infants de 18 a 24 mesos han de triar programes d’alta qualitat i mirar-los amb els seus fills per a ajudar-los a comprendre què veuen. Per a infants de dos a cinc anys, es limita l’ús de la pantalla a una hora per dia i sempre han d’estar acompanyats d’adults; i per als infants de més de sis anys, aconsella posar límits sobre el temps d’ús.
Que el joc digital no tregui temps a altres activitats
El professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i investigador principal del projecte Smart Classroom, Guillermo Bautista, no és partidari de prohibir les pantalles a una edat determinada. "Cal intentar que les pantalles no siguin l’estímul de joc dominant", afirma, si bé reconeix que hi ha jocs que permeten fomentar a edats més avançades l’atenció i l’aprenentatge, i que és de petits quan es pot aprendre a fer un bon ús de la tecnologia i fomentar l’esperit crític.
La tecnologia pot fomentar l'aprenentatge, però cal regular el temps que un infant hi dedica
Pel que fa a les hores d’ús, insta la família a regular el temps destinat a aquests jocs. "Podem pactar dies i temps de joc amb els infants i, sobretot, que no els tregui temps de fer altres activitats importants, com ara fer esport, quedar amb els amics, jugar a altres coses o tenir temps per a la família". Bautista recomana als pares que no es preocupin si un dia concret l’infant passa tres hores jugant amb un videojoc, de la mateixa manera que tampoc no seria preocupant si jugués a jocs de taula o fes algun esport durant aquest temps.
Regalar tecnologia, una decisió de família
El professor de Psicologia i Ciències de l’Educació i investigador del grup GenTIC de l’IN3 de la UOC Julio Meneses explica que l’arribada de la tecnologia a una llar ha de ser una "decisió consensuada amb la família" i insta els pares reflexionar: Quin és l’avantatge d’aquesta tecnologia en la vida del jove? És una oportunitat d’aprenentatge?. També afirma que noés partidari deregalar joguines tecnològiques com a premi, sinó de consensuar la compra entre pares i fills.
Regalar tecnologia ha de ser una decisió pactada entre pares i fills i no es recomana regalar mòbils abans de la secundària
Meneses posa l’accent en la necessitat de desenvolupar un pla familiar de la tecnologia que faci compatible l’ús de les TIC amb altre activitats socials i esportives. "L’ús de la tecnologia ha de ser, com ho és també el de la televisió, un projecte familiar de consum responsable compartit en què les famílies han d’establir unes normes clares i les conseqüències de no complir-les", afirma.
En aquest sentit, Bautista situa l'inici de la secundària el moment de tenir telèfon mòbil, sempre que aquesta eina sigui supervisada i regulada pels adults. El professor explica que el principal ús que els adolescents fan del mòbil és jugar, comunicar-se amb amics i participar en xarxes socials, i afegeix que el menor no hauria de tenir accés a aplicacions que no siguin adequades per a la seva edat. Per la seva banda, Meneses afegeix que no és partidari d’eliminar o capar aplicacions, sinó de promoure un ús autònom i responsable de qualsevol tecnologia que, en darrer terme, permeti desenvolupar una actitud crítica davant els continguts als quals es poden exposar els joves.