El Parlament Europeu dona llum verda a la llei per regular la intel·ligència artificial
La norma prohibeix o limita l'ús dels sistemes segons el grau de perill que suposen per a les persones
El Parlament Europeu ha aprovat la llei per regular la intel·ligència artificial. Amb 523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions, els eurodiputats han donat llum verda a la norma acordada al desembre amb el Consell de la UE. Les regles comunitàries regulen la intel·ligència artificial segons el nivell de perill que suposa. Així, prohibeix o limita el seu ús en funció del grau de perill que suposa per a les persones. La norma regula els sistemes fundacionals o generatius d'intel·ligència artificial, com per exemple ChatGPT, però també altres àmbits com els límits de la identificació biomètricata, un dels punts més controvertits en la negociació entre els colegisladors.
La norma prohibeix la vigilància massiva en espais públics, però permet que es puguin fer servir càmeres d'identificació biomètrica, amb autorització judicial, per qüestions com prevenir una amenaça terrorista o per localitzar i identificar una persona que hagi comès actes terroristes, tràfic de persones o explotació sexual, entre d'altres.
La norma també busca potenciar la indústria europea davant potències com els Estats Units o la Xina
En el cas dels sistemes d'intel·ligència artificial generativa, com ChatGPT, la norma europea estableix una sèrie d'obligacions i hauran d'especificar si un contingut està generat a través d'intel·ligència artificial. També s'hi identifiquen sistemes de risc que només es podran comercialitzar si els desenvolupadors garanteixen que respecten els drets fonamentals. A banda de l'ús, la norma també busca potenciar la indústria europea davant potències com els Estats Units o la Xina.
Mesos de negociacions
El Parlament Europeu i el Consell de la UE van tancar l'acord per regular la intel·ligència artificial la nit del 9 de desembre després de gairebé 40 hores de negociació en què les posicions s'havien encallat en els límits de les dades biomètriques. Concretament, els estats volien que la vigilància biomètrica com les càmeres de reconeixement facial en espais públics i que utilitzen la intel·ligència artificial en temps real, es pogués fer servir en determinats casos, com per exemple casos d'abusos sexuals o prevenció del terrorisme, cosa que el Parlament Europeu considerava que violava els drets fonamentals.
Les negociacions havien començat al juliol i ja al setembre els dos colegisladors van pactar quines pràctiques d'intel·ligència artificial es consideraven d'alt risc i, per tant, s'havien de prohibir a la UE. Després, van quedar per acordar les qüestions més controvertides: l'ús de la vigilància biomètrica en temps real i la regulació dels nous sistemes d'intel·ligència artificial generativa, com ChatGPT. Un cop aprovada pel Parlament Europeu, la norma encara ha de ser ratificada pel Consell de la UE perquè entri en vigor el 2026.