Del ‘Segway’ al patinet elèctric: un clar exemple d’assaig i error en mobilitat sostenible
L’aposta sostenible pels vehicles de mobilitat personal (VMP) ve acompanyada d’un conjunt de debats entre els seus usuaris i detractors
En els temps en què ens trobem, la cerca d’alternatives sostenibles i respectuoses amb el medi ambient dins de la nostra quotidianitat ha esdevingut un repte urgent i necessari i, en aquest sentit, hem pogut apreciar com el foment de l’ús del transport públic ha vingut acompanyat d’una major presència dels vehicles de mobilitat personal (VMP) pels carrers. Entre aquest tipus de vehicle trobem diverses plataformes amb característiques diferents, unes més innovadores, altres menys, però, sobretot, podem observar un clar exemple d’assaig i error en mobilitat sostenible.
El foment de l’ús del transport públic ha vingut acompanyat d’una major presència dels vehicles de mobilitat personal (VMP) pels carrers
Segons el Servei Català de Trànsit, un vehicle de mobilitat personal “té una o més rodes, disposa d’una única plaça i va propulsat exclusivament per motors elèctrics que poden proporcionar-li una velocitat màxima per disseny entre els 6 i els 25 km/h”. Cal tenir en compte, però, que en aquesta categoria queda descartat tot aquell vehicle “sense sistema d’autoequilibri i amb seient, vehicles de competició, vehicles per a persones de mobilitat reduïda, vehicles ja inclosos en el reglament com els ciclomotors o els patinets amb seient (que requereixen una autorització administrativa) i òbviament les joguines”. Per tant, les bicicletes no es poden considerar en aquesta categoria.
Un origen americà
Tot i tampoc poder ser considerats VMP, perquè ni eren elèctrics, ni estaven dissenyats per a no superar els 25 km/h, els Autoped, amb origen a Nova York a principis del segle XX, van ser els antecessors dels patinets elèctrics. Aquests oferien un funcionament similar als Segways, que van veure la llum gairebé un segle després, donant lloc a noves idees i nous conceptes que van ampliar el repertori de vehicles de mobilitat personal, en un intent de barrejar la mobilitat de la ciutadania amb oci i, en alguns casos, adrenalina.
Els principals motius que van frenar l’èxit dels Segways van ser el seu elevat preu i la gran quantitat d’accidents causats per aquests
És el cas dels hoverboards i dels monocicles elèctrics. Amb un públic objectiu més jove, la seva finalitat és la mateixa que la resta de vehicles de mobilitat personal. Però, el seu disseny el fa especialment atractiu per a tot aquell públic que no és conscient del perill que suposa, i aquesta és una de les principals raons per la qual tampoc han acabat d’encaixar entre la ciutadania. Proveïts per un sistema d’autoequilibri, aquests models permeten tenir les mans lliures i desplaçar-se únicament amb els moviments del cos i, tot i ser una alternativa de més pel que fa a la mobilitat, la majoria d’aquests models han acabat esdevenint una opció més aviat lúdica abastant un públic objectiu generalment jove.
El patinet: ha vingut per quedar-se?
Per tant, finalment, ens trobem davant l’era dels patinets elèctrics. No sabem si han vingut per quedar-se, però tot apunta que sí. “Des del punt de vista de la mobilitat urbana, el patinet elèctric, ha vingut a cobrir un buit”, ha explicat Eduard J. Álvarez, professor del màster de Ciutat i Urbanisme dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. En aquest sentit, Álvarez, ha detallat que “si atenem als modes tradicionals, el cotxe s’està penalitzant, la bicicleta no acaba d’agradar a tothom i el transport públic obliga a seguir unes rutes marcades”. El patinet, per tant, “ha permès posicionar-se entre aquests, oferint un vehicle individual que permet circular més ràpid sense cansar-se. Aquest fet, fins ara, no estava cobert”.
Álvarez: “Des del punt de vista de la mobilitat urbana, el patinet elèctric, ha vingut a cobrir un buit"
En aquest sentit, el patinet elèctric, es tracta d’un vehicle de mobilitat personal que recull les característiques més útils dels anteriors esmentats, oferint un disseny més segur, fet que amplia el seu públic objectiu. A més, “coincideix en una línia temporal on s’està produint un foment de l’ús de la bicicleta amb l’impuls de quilòmetres i quilòmetres de carrils bici per part de l’Ajuntament de Barcelona”.
Álvarez: “El patinet elèctric coincideix en una línia temporal on s’està produint un foment de l’ús de la bicicleta amb l’impuls de quilòmetres i quilòmetres de carrils bici”
Per aquest motiu, aquest nou vehicle, s’ha convertit en un mitjà de transport cada vegada més acceptat, ja que permet desplaçar-se d’una manera sostenible i econòmica a més persones. Tot i això, aquest, juntament amb la resta de VMP, suposen un seguit de reptes que donen lloc a debat entre els seus usuaris i els seus detractors.
L’origen d’aquest debat s’entén amb algunes de les dades que el Reial Automòbil Club de Catalunya ha publicat al seu darrer informe en aquesta matèria 2n Baròmetre RACC de la mobilitat en VMP a Barcelona i els seus accessos. Aquestes dades mostren que el 60% dels usuaris reconeix que circula més de pressa del que està permès, el 32% admet no conèixer la normativa de circulació, i el 29% circula per la vorera, la qual cosa està prohibida. Si a aquestes dades afegim que el 16% reconeix que el seu vehicle de mobilitat personal està trucat per poder circular a una velocitat superior del que està permès, i que la majoria d’usuaris no estan satisfets amb la xarxa de carrils bici actual, és inevitable que diàriament es produeixin situacions que provoquin problemes de convivència entre usuaris i vianants. Són dades preocupants, tenint en compte que existeix una normativa que regula l’ús dels vehicles de mobilitat personal, amb les seves corresponents sancions.
El 32% dels usuaris admet no conèixer la normativa de circulació
“Es tracta d’un problema generat per un error de planificació i d’una resposta lenta per part de les administracions” ha apuntat Álvarez, qui també ha afegit que “s’hauria d’haver regulat des d’un inici, i no es va fer. Es va considerar com una scooter, però que no requereix llicència”. Aquest és un dels aspectes que més debat genera entre la societat, i Álvarez considera que “s’hauria d’equiparar amb un ciclomotor”, fet que exigiria als usuaris obtenir la seva corresponent llicència. “No és un tràmit complicat, es tracta d’un curs que t’explica uns mínims per tal d’assegurar els coneixements necessaris i d’aquesta manera sí que es podria sancionar a tot aquell qui no atengui a la normativa a partir dels punts del permís de conduir”, ha argumentat el professor de la UOC.
Així i tot, els punts a favor dels vehicles de mobilitat personal en l’actualitat, especialment els dels patinets elèctrics, fan que la seva presència als carrers augmenti cada dia, ja que no contaminen, són fàcilment traslladables, econòmics, fàcils de fer servir i no requereixen cap autorització administrativa ni assegurança per poder fer-los servir. De fet, entre les conclusions de l’informe del RACC trobem que cal “augmentar els desplaçaments en VMP” a més de “millorar en educació i en formació, actuar davant els accidents i robatoris i promoure el desplegament del patinet compartit en l’àmbit urbà i metropolità”.
Cap a on ens dirigim?
Finalment, després d’aquest conjunt d’innovacions que han anat apareixent al llarg d’aquests darrers anys, sembla que hem arribat a una alternativa que s'està instal·lant definitivament a la societat, tot i que és d’hora per dir-ho: “els usuaris de patinet elèctric encara són conductors novells: un 32% fa menys d’un any que el fa servir”, segons el RACC. Segons Àlvarez, des del punt de vista urbà, cal pensar cap a on volem anar. “S’ha de plantejar si el patinet ha d’estar a disposició dels usuaris a través d’unes flotes públiques, o si és bona idea que aquest continuï sent present a les llars de la ciutadania”.
És per aquest motiu, per tant, que ens trobem davant un gran repte que molt probablement donarà lloc a un segon exercici d’assaig i error en mobilitat sostenible: la normativa dels vehicles de mobilitat personal.