01
d'Octubre
de
2015
Act.
01
d'Octubre
de
2015
Amb la ressaca del 27S, aquesta setmana també sabem que un de cada tres catalans residents a l'estranger que van sol·licitar el vot per correu no ha participat finalment de les eleccions després que prop de 7.000 paperetes s'hagin quedat 'pel camí.' Ho ha explicat aquest dimecres la consellera de Governació, Meritxell Borràs, qui també ha anunciat que l'executiu català promourà durant la legislatura vinent la inclusió del vot electrònic en futurs comicis.
És just el que espera Pere Vallès, CEO de Scytl, amb qui VIA Empresa conversa en plena polèmica pels vots perduts, minuts abans de la seva participació en la Barcelona StartupWeek. La seva empresa, líder al mercat global del vot electrònic, va néixer al si d'un grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i avui dia fins i tot les eleccions presidencials dels Estats Units i els comicis d'altres 41 països, passen per les seves 'tecnològiques' mans.
Com passa una 'spin-off' a ser una start-up d'èxit i, d'aquí, a ser la primera empresa global del seu sector?
Vam començar com un grup de recerca l'any 1994 i el 2000 va haver-hi les eleccions als EUA entre George Bush i Al Gore amb aquelles paperetes i vam veure que la principal democràcia dels sistemes tradicionals tenia problemes a l'hora de gestionar eleccions: havia arribat el nostre moment. Ens vam constituir com empresa privada el 2001 per llançar aquest projecte comercialment, però al final les coses sempre van molt més lentes del que t'imagines, sobretot quan treballes amb el sector públic. És un client que té una aversió al risc molt forta i que no vol ser mai el primer a provar res nou, llavors, aconseguir els primers clients que apostin per la teva tecnologia, quan ets una empresa petita que surt d'una universitat catalana, de Barcelona i estàs venent una tecnologia que és molt complexa per un procés tan crític com és una elecció a un govern de fora, és complicat que un govern confiï en tu. Vam trigar tres anys i Suïssa va ser el primer client. Però un cop tens una primera referència, és molt més fàcil. Al final, els governs són porucs i no volen provar però tampoc volen ser els últims incorporant noves tecnologies.
Han registrat 42 patents, tenen 625 treballadors i una facturació que no revelen... Quin és el sostre de Scytl?
Primer, estem preparant-nos per sortir a Borsa al Nasdaq el 2017, però crec que el sostre està molt més enllà d'on estem ara, encara hi ha molt recorregut. L'any passat vam tenir una discussió amb els inversors perquè vam tenir ofertes de compra de la companyia i alguns havien invertit en una fase molt inicial de Scytl, amb plusvàlues molt importants. Però els vam poder convèncer de què el nostre és un projecte que encara té molt recorregut, el mercat és molt gran. Els governs de tot el món estan gastant 25.000 milions de dòlars per gestionar eleccions i ens queda molt més recorregut fins a arribar aquí. I tenim una posició dominant, però en una fase molt incipient perquè la tecnologia acaba d'arribar i crec que tenim l'oportunitat de seguir creixent a la velocitat del 60-70% anual que hem fet fins ara. I això encara ho podem mantenir uns anys més, convertint-nos en una empresa gran, cotitzada a Borsa, mantenint la seu a Barcelona i sent una empresa autònoma i independent, sense entrar en una multinacional.
Aleshores, el seu objectiu és mantenir l'entitat catalana?
Sí, és el que m'agradaria. Scytl és una empresa que ha sorgit d'una universitat catalana, que té la ciència de la criptografia de base i m'agradaria que tingués continuïtat aquí.
Com veu la transferència tecnològica de la qual Scytl és exemple?
A Catalunya tenim un sistema universitari de qualitat i molt bo. Es desconeix, però si mires les dades de la producció científica per càpita, el sistema universitari català està al mateix nivell que Israel, que és un país ple d'start-ups, i a Europa només està per darrere d'Holanda. Per tant, s'ha d'aprofitar aquesta recerca que es fa i traslladar-la al món empresarial, és clau. És el que hem fet a Scytl. Però tot i que hi ha un ecosistema d'start-ups molt gran, hi ha molt poques que tinguin una base científica forta i que realment hagin sortit de la Universitat després d'una investigació de base potent; falta això. Les start-ups que surten de la universitat arranquen més lent, però un cop ho fan, tenen barreres d'entrada més sostenibles en el temps i, per tant, són més estables. Falten aquest tipus d'start-ups a Catalunya.
En una entrevista anterior amb VIA Empresa, ja va assegurar que a Scytl fan "que els processos electorals siguin més eficients, més segurs, més accessibles als ciutadans i més transparents". Vol dir que la democràcia actual és poc eficient, poc segura i poc transparent...?
El principal és que, a tots els països, els processos són terriblement ineficients perquè al final una elecció no és només votar, és tot el procés logístic que hi ha al darrere i inclou processos molt manuals, amb molta gent, molt paper, no automatitzats i, per tant, tenen un cost molt elevat... El que nosaltres aconseguim automatitzant aquests processos és un estalvi de costos important. A més, a les democràcies emergents que tenen problemes de frau electoral, amb la nostra tecnologia, sobretot amb la consolidació electrònica de resultats, els permetem enviar els resultats de col·legis electorals d'un país com el Congo d'una forma automàtica al final de l'elecció en poques hores i de forma segura a un lloc centralitzat perquè es puguin publicar els resultats. D'aquesta manera, t'evites el frau que hi ha sempre després de l'elecció i amb això pots reduir el frau i augmentar la transparència. Per això molts dels projectes que fem són finançats pel Banc Mundial o per les Nacions Unides, perquè veuen la tecnologia com una forma de combatre el frau. A les democràcies consolidades hi ha algunes incidències, però no hi ha frau.
Per posar un cas pràctic, com haurien sigut amb Scytl unes eleccions com les del 27S?
En aquest cas hem tingut una petita intervenció en la part de back office, gestionant on havien d'estar els col·legis electorals, les meses, la contractació del personal i el pagament. És un software que hem desenvolupat nosaltres i que ha utilitzat la Generalitat, però la part de consolidació de resultats és el contracte que sí que hem guanyat amb el Govern espanyol. Aquí, curiosament, l'ha fet Indra, que és una empresa participada pel Govern espanyol amb seu a Madrid. És curiós que Indra faci les eleccions plebiscitàries a Catalunya i una empresa catalana, com és Scytl, faci les eleccions generals a Espanya. De fet, hem parlat ja amb la Generalitat i esperem que no es repeteixi aquesta situació.
I fins que arriba la votació electrònica, on trobarà el votant la novetat tecnològica?
El vot per Internet és la tecnologia més disruptiva que tenim, la tecnologia del futur. Hi ha 21 països del món que estan fent servir el vot per Internet i d'aquests 21 països, 19 ho fan amb la nostra tecnologia: tenim una quota del 90% del mercat. Però tenim altres 23 solucions que van des de coses tan simples com a formacions online per a les persones que estaran als col·legis electorals (té avantatges de costos, de comunitat, i implica una posició de risc molt baixa) i després, la consolidació de resultats, que permet que a través d'un iPhone o d'un iPad puguis enviar el resultat des d'un col·legi electoral a un lloc centralitzat.... És el que farem a Espanya a les eleccions de desembre: cada col·legi electoral tindrà un telèfon intel·ligent o un PC connectat a Internet i al final de l'elecció quan es faci el recompte del paper, entraran els resultats online, els enviaran i els publicarem en temps real a mesura que vagin arribant. El recompte serà més ràpid que el del 27S.
I en quin moment espereu poder implementar les vostres solucions a Catalunya?
Ara hi ha molta confusió dels catalans residents a l'estranger i des del Govern s'ha dit que no hi hagut la col·laboració per part de Correus, etc. però al final ells també tenen la solució a la mà i és introduir el vot per Internet; França utilitza el vot per Internet per als residents a l'estranger amb la nostra solució. Aquí estem a l'espera de la Llei electoral catalana, que va estar a punt d'aprovar-se la passada legislatura, amb un cert consens de què el vot per Internet per als residents a l'estranger és necessari. I per tant, l'esborrany ja estava inclòs i en el cas espanyol també hi ha cert consens de què de què el vot per Internet per als residents a l'estranger és necessari.
S'hauria evitat la pèrdua dels vots dels catalans amb el vostre sistema?
Sí, és que molts països, com els EUA, Canadà, França i fins i tot l'Índia ens està passant per davant i ho estan fent servir ja. Aquí tenim una infraestructura que ens permetria fer el vot per Internet d'una manera molt fàcil: tenim el DNI digital que teòricament és la teva identitat online amb l'Administració pública. És un tema polític, no hi ha excusa: des del punt de vista tecnològic és una solució provada, certificada, utilitzada amb èxit en eleccions tan importants com unes presidencials als EUA o legislatives a França; és un tema de canviar la llei, implementar-ho i donar resposta a un problema. Cada vegada que hi ha una elecció a Catalunya, a la setmana següent estem parlant dels catalans que no han pogut votar... i hi ha solucions tecnològiques.
També assegura que la logística d'unes eleccions s'abaratiria mitjançant el vot electrònic. Les últimes han costat al voltant dels 17 milions d'euros.
Què inclou els 17 milions d'euros? Normalment el cost –i a Catalunya sol estar a aquest nivell- és de 5 euros per votant registrat en el cens. Si tenim 5 milions de votants registrats, per cinc són 25 milions d'euros i aquest és el preu real, on s'inclou als policies, els locals... Però hi ha països que estan a 3 euros i altres que estan a 12 euros: hi ha una variabilitat 'bestial' pel que fa als costos electorals. Scytl ho reduiria, de mitjana, un 30-35% els costos de les eleccions.
Despesa i també regeneració democràtica, del que actualment se'n parla molt. També les noves tecnologies juguen un paper en aquest procés?
Sí, això és interessant... Quan va començar, la democràcia era directa, ja que a l'Àgora tots els ciutadans votaven. I després es va passar a una democràcia indirecta, representativa, perquè no era un model escalable. Ara el que la gent està demanant és que hi hagi un sistema de participació representativa, però amb elements de participació ciutadana més directa. Això no es podia fer abans, perquè per muntar una elecció havies de tenir una gran operació logística, però ara amb Internet pots combinar una democràcia representativa que tingui elements de democràcia directa. És possible.
És just el que espera Pere Vallès, CEO de Scytl, amb qui VIA Empresa conversa en plena polèmica pels vots perduts, minuts abans de la seva participació en la Barcelona StartupWeek. La seva empresa, líder al mercat global del vot electrònic, va néixer al si d'un grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i avui dia fins i tot les eleccions presidencials dels Estats Units i els comicis d'altres 41 països, passen per les seves 'tecnològiques' mans.
Com passa una 'spin-off' a ser una start-up d'èxit i, d'aquí, a ser la primera empresa global del seu sector?
Vam començar com un grup de recerca l'any 1994 i el 2000 va haver-hi les eleccions als EUA entre George Bush i Al Gore amb aquelles paperetes i vam veure que la principal democràcia dels sistemes tradicionals tenia problemes a l'hora de gestionar eleccions: havia arribat el nostre moment. Ens vam constituir com empresa privada el 2001 per llançar aquest projecte comercialment, però al final les coses sempre van molt més lentes del que t'imagines, sobretot quan treballes amb el sector públic. És un client que té una aversió al risc molt forta i que no vol ser mai el primer a provar res nou, llavors, aconseguir els primers clients que apostin per la teva tecnologia, quan ets una empresa petita que surt d'una universitat catalana, de Barcelona i estàs venent una tecnologia que és molt complexa per un procés tan crític com és una elecció a un govern de fora, és complicat que un govern confiï en tu. Vam trigar tres anys i Suïssa va ser el primer client. Però un cop tens una primera referència, és molt més fàcil. Al final, els governs són porucs i no volen provar però tampoc volen ser els últims incorporant noves tecnologies.
Han registrat 42 patents, tenen 625 treballadors i una facturació que no revelen... Quin és el sostre de Scytl?
Primer, estem preparant-nos per sortir a Borsa al Nasdaq el 2017, però crec que el sostre està molt més enllà d'on estem ara, encara hi ha molt recorregut. L'any passat vam tenir una discussió amb els inversors perquè vam tenir ofertes de compra de la companyia i alguns havien invertit en una fase molt inicial de Scytl, amb plusvàlues molt importants. Però els vam poder convèncer de què el nostre és un projecte que encara té molt recorregut, el mercat és molt gran. Els governs de tot el món estan gastant 25.000 milions de dòlars per gestionar eleccions i ens queda molt més recorregut fins a arribar aquí. I tenim una posició dominant, però en una fase molt incipient perquè la tecnologia acaba d'arribar i crec que tenim l'oportunitat de seguir creixent a la velocitat del 60-70% anual que hem fet fins ara. I això encara ho podem mantenir uns anys més, convertint-nos en una empresa gran, cotitzada a Borsa, mantenint la seu a Barcelona i sent una empresa autònoma i independent, sense entrar en una multinacional.
Aleshores, el seu objectiu és mantenir l'entitat catalana?
Sí, és el que m'agradaria. Scytl és una empresa que ha sorgit d'una universitat catalana, que té la ciència de la criptografia de base i m'agradaria que tingués continuïtat aquí.
Com veu la transferència tecnològica de la qual Scytl és exemple?
A Catalunya tenim un sistema universitari de qualitat i molt bo. Es desconeix, però si mires les dades de la producció científica per càpita, el sistema universitari català està al mateix nivell que Israel, que és un país ple d'start-ups, i a Europa només està per darrere d'Holanda. Per tant, s'ha d'aprofitar aquesta recerca que es fa i traslladar-la al món empresarial, és clau. És el que hem fet a Scytl. Però tot i que hi ha un ecosistema d'start-ups molt gran, hi ha molt poques que tinguin una base científica forta i que realment hagin sortit de la Universitat després d'una investigació de base potent; falta això. Les start-ups que surten de la universitat arranquen més lent, però un cop ho fan, tenen barreres d'entrada més sostenibles en el temps i, per tant, són més estables. Falten aquest tipus d'start-ups a Catalunya.
En una entrevista anterior amb VIA Empresa, ja va assegurar que a Scytl fan "que els processos electorals siguin més eficients, més segurs, més accessibles als ciutadans i més transparents". Vol dir que la democràcia actual és poc eficient, poc segura i poc transparent...?
El principal és que, a tots els països, els processos són terriblement ineficients perquè al final una elecció no és només votar, és tot el procés logístic que hi ha al darrere i inclou processos molt manuals, amb molta gent, molt paper, no automatitzats i, per tant, tenen un cost molt elevat... El que nosaltres aconseguim automatitzant aquests processos és un estalvi de costos important. A més, a les democràcies emergents que tenen problemes de frau electoral, amb la nostra tecnologia, sobretot amb la consolidació electrònica de resultats, els permetem enviar els resultats de col·legis electorals d'un país com el Congo d'una forma automàtica al final de l'elecció en poques hores i de forma segura a un lloc centralitzat perquè es puguin publicar els resultats. D'aquesta manera, t'evites el frau que hi ha sempre després de l'elecció i amb això pots reduir el frau i augmentar la transparència. Per això molts dels projectes que fem són finançats pel Banc Mundial o per les Nacions Unides, perquè veuen la tecnologia com una forma de combatre el frau. A les democràcies consolidades hi ha algunes incidències, però no hi ha frau.
Per posar un cas pràctic, com haurien sigut amb Scytl unes eleccions com les del 27S?
En aquest cas hem tingut una petita intervenció en la part de back office, gestionant on havien d'estar els col·legis electorals, les meses, la contractació del personal i el pagament. És un software que hem desenvolupat nosaltres i que ha utilitzat la Generalitat, però la part de consolidació de resultats és el contracte que sí que hem guanyat amb el Govern espanyol. Aquí, curiosament, l'ha fet Indra, que és una empresa participada pel Govern espanyol amb seu a Madrid. És curiós que Indra faci les eleccions plebiscitàries a Catalunya i una empresa catalana, com és Scytl, faci les eleccions generals a Espanya. De fet, hem parlat ja amb la Generalitat i esperem que no es repeteixi aquesta situació.
I fins que arriba la votació electrònica, on trobarà el votant la novetat tecnològica?
El vot per Internet és la tecnologia més disruptiva que tenim, la tecnologia del futur. Hi ha 21 països del món que estan fent servir el vot per Internet i d'aquests 21 països, 19 ho fan amb la nostra tecnologia: tenim una quota del 90% del mercat. Però tenim altres 23 solucions que van des de coses tan simples com a formacions online per a les persones que estaran als col·legis electorals (té avantatges de costos, de comunitat, i implica una posició de risc molt baixa) i després, la consolidació de resultats, que permet que a través d'un iPhone o d'un iPad puguis enviar el resultat des d'un col·legi electoral a un lloc centralitzat.... És el que farem a Espanya a les eleccions de desembre: cada col·legi electoral tindrà un telèfon intel·ligent o un PC connectat a Internet i al final de l'elecció quan es faci el recompte del paper, entraran els resultats online, els enviaran i els publicarem en temps real a mesura que vagin arribant. El recompte serà més ràpid que el del 27S.
I en quin moment espereu poder implementar les vostres solucions a Catalunya?
Ara hi ha molta confusió dels catalans residents a l'estranger i des del Govern s'ha dit que no hi hagut la col·laboració per part de Correus, etc. però al final ells també tenen la solució a la mà i és introduir el vot per Internet; França utilitza el vot per Internet per als residents a l'estranger amb la nostra solució. Aquí estem a l'espera de la Llei electoral catalana, que va estar a punt d'aprovar-se la passada legislatura, amb un cert consens de què el vot per Internet per als residents a l'estranger és necessari. I per tant, l'esborrany ja estava inclòs i en el cas espanyol també hi ha cert consens de què de què el vot per Internet per als residents a l'estranger és necessari.
S'hauria evitat la pèrdua dels vots dels catalans amb el vostre sistema?
Sí, és que molts països, com els EUA, Canadà, França i fins i tot l'Índia ens està passant per davant i ho estan fent servir ja. Aquí tenim una infraestructura que ens permetria fer el vot per Internet d'una manera molt fàcil: tenim el DNI digital que teòricament és la teva identitat online amb l'Administració pública. És un tema polític, no hi ha excusa: des del punt de vista tecnològic és una solució provada, certificada, utilitzada amb èxit en eleccions tan importants com unes presidencials als EUA o legislatives a França; és un tema de canviar la llei, implementar-ho i donar resposta a un problema. Cada vegada que hi ha una elecció a Catalunya, a la setmana següent estem parlant dels catalans que no han pogut votar... i hi ha solucions tecnològiques.
També assegura que la logística d'unes eleccions s'abaratiria mitjançant el vot electrònic. Les últimes han costat al voltant dels 17 milions d'euros.
Què inclou els 17 milions d'euros? Normalment el cost –i a Catalunya sol estar a aquest nivell- és de 5 euros per votant registrat en el cens. Si tenim 5 milions de votants registrats, per cinc són 25 milions d'euros i aquest és el preu real, on s'inclou als policies, els locals... Però hi ha països que estan a 3 euros i altres que estan a 12 euros: hi ha una variabilitat 'bestial' pel que fa als costos electorals. Scytl ho reduiria, de mitjana, un 30-35% els costos de les eleccions.
Despesa i també regeneració democràtica, del que actualment se'n parla molt. També les noves tecnologies juguen un paper en aquest procés?
Sí, això és interessant... Quan va començar, la democràcia era directa, ja que a l'Àgora tots els ciutadans votaven. I després es va passar a una democràcia indirecta, representativa, perquè no era un model escalable. Ara el que la gent està demanant és que hi hagi un sistema de participació representativa, però amb elements de participació ciutadana més directa. Això no es podia fer abans, perquè per muntar una elecció havies de tenir una gran operació logística, però ara amb Internet pots combinar una democràcia representativa que tingui elements de democràcia directa. És possible.