Tots tenim clar que el negoci de Facebook és la publicitat. De fet, una de les claus de l'èxit d'anunciar-se a la xarxa social de Mark Zuckerberg enfront d'altres mitjans és la increïblement exhaustiva possibilitat d'afinar el target d'usuaris que veuran els nostres anuncis.
Fins ara, tots sabíem que quan omplim el nostre perfil de Facebook amb les nostres dades personals (sexe, edat, ciutat de residència...), quan fem clic en pàgines que ens agraden –i que estan categoritzades– o quan fem check-in en diversos llocs, estem ajudant Facebook a obtenir informació dels nostres gustos que, per descomptat, servirà per convertir-nos en objectius d'anuncis que potencialment poden ser del nostre interès.
No obstant això, aquesta informació s'acaba, i com que no estem tot el dia fent 'm'agrada' en pàgines ni actualitzant el nostre perfil a mesura que passa el temps –recordem que Facebook ja té 13 anys–, els tècnics s'han hagut d'inventar una nova manera d'obtenir més informació sobre nosaltres.
Des de fa poc –de moment només en la versió anglesa de la xarxa social–, Facebook ha començat a fer servir eines de reconeixement d'imatge de desenvolupament propi per identificar què surt a les fotografies que publiquem. Així, analitzant el codi font de la pàgina, podem veure coses tan espectaculars com aquestes:
L'explicació "oficial" és que amb aquesta informació extreta a partir del contingut de les imatges es podrà enriquir molt més l'experiència de navegació de persones cegues, fet absolutament cert. Ara bé, us imagineu el potencial en l'àmbit de classificació que té aquesta tecnologia?
Facebook és una xarxa social en la qual els seus usuaris hi publiquen més de 300 milions de fotografies al dia i, per descomptat, aquestes fotografies són de temes que els interessen... Una informació que de ben segur servirà per afinar encara més aquells anuncis que veiem.
No patiu, tampoc cal que ens tornem uns fanàtics de la privacitat tot d'una. De fet, quan pengem una fotografia a Facebook –i decidim fer-la pública–, li estem atorgant els drets de fer-ne pràcticament qualsevol cosa. No hauria de ser un problema que una empresa que ens proporciona un producte gratuït tingui la capacitat d'oferir-nos publicitat basada en els nostres interessos –de fet, potser fins i tot acabem comprant alguna cosa que necessitem–. Ara bé, sí que cal vetllar perquè aquest sigui l'únic ús que es doni a la informació extreta de les nostres imatges.
Fins ara, tots sabíem que quan omplim el nostre perfil de Facebook amb les nostres dades personals (sexe, edat, ciutat de residència...), quan fem clic en pàgines que ens agraden –i que estan categoritzades– o quan fem check-in en diversos llocs, estem ajudant Facebook a obtenir informació dels nostres gustos que, per descomptat, servirà per convertir-nos en objectius d'anuncis que potencialment poden ser del nostre interès.
No obstant això, aquesta informació s'acaba, i com que no estem tot el dia fent 'm'agrada' en pàgines ni actualitzant el nostre perfil a mesura que passa el temps –recordem que Facebook ja té 13 anys–, els tècnics s'han hagut d'inventar una nova manera d'obtenir més informació sobre nosaltres.
Des de fa poc –de moment només en la versió anglesa de la xarxa social–, Facebook ha començat a fer servir eines de reconeixement d'imatge de desenvolupament propi per identificar què surt a les fotografies que publiquem. Així, analitzant el codi font de la pàgina, podem veure coses tan espectaculars com aquestes:
L'explicació "oficial" és que amb aquesta informació extreta a partir del contingut de les imatges es podrà enriquir molt més l'experiència de navegació de persones cegues, fet absolutament cert. Ara bé, us imagineu el potencial en l'àmbit de classificació que té aquesta tecnologia?
Facebook és una xarxa social en la qual els seus usuaris hi publiquen més de 300 milions de fotografies al dia i, per descomptat, aquestes fotografies són de temes que els interessen... Una informació que de ben segur servirà per afinar encara més aquells anuncis que veiem.
No patiu, tampoc cal que ens tornem uns fanàtics de la privacitat tot d'una. De fet, quan pengem una fotografia a Facebook –i decidim fer-la pública–, li estem atorgant els drets de fer-ne pràcticament qualsevol cosa. No hauria de ser un problema que una empresa que ens proporciona un producte gratuït tingui la capacitat d'oferir-nos publicitat basada en els nostres interessos –de fet, potser fins i tot acabem comprant alguna cosa que necessitem–. Ara bé, sí que cal vetllar perquè aquest sigui l'únic ús que es doni a la informació extreta de les nostres imatges.