26
de Novembre
de
2016
Act.
28
de Novembre
de
2016
Raúl Rojas (Ciutat de Mèxic, 1955) és professor de la Freie Universität Berlin i un pioner de la robòtica i de la Intel·ligència Artificial. Fa poc menys de 20 anys va crear un grup de robots capaç de jugar a futbol i guanyar partits, un projecte dut a terme amb els seus estudiants per desenvolupar una tecnologia bàsica que els permetés anar més enllà. I d'aquests petits robots futbolistes, vencedors dues vegades de la RoboCup –una competició mundial-, va sortir el coneixement per crear el 2007 el seu primer vehicle autònom.
D'aleshores ençà, segueix treballant el cotxe del futur, o del present, podríem dir. Tot i que fins al moment només compta amb tres vehicles circulant per Berlín, es mostra positiu respecte la consolidació del vehicle sense conductor. Conversem amb el qui va ser considerat el millor professor d'Alemanya el 2014 just quan Europa celebra la Setmana de la Robòtica, un camp que va més enllà dels humanoides que, segons el cinema, volen conquerir el món.
Quan parlem de robòtica, a què ens referim exactament?
Depèn de la definició. Si prenem un significat ampli, un robot és una màquina que proporciona uns serveis de manera no trivial. Seguint això, una rentadora pot ser-ho, perquè ja hi ha rentadores que pesen la roba i calculen la quantitat d'aigua i detergent òptima. És un robot bàsic que, si li poséssim uns braços perquè agafés tot sol la roba, passaria a ser més avançat. Més exemples: el vagó del metro que va automàticament i sense conductor també es podria considerar un robot. Jo sempre dic que hi ha un zoològic de robots i que la forma de cadascun d'ells depèn de la seva funció.
I què ha fet que tinguem la imatge del robot com si fos una persona?
Això és ciència-ficció. Les pel·lícules generalment mostren els robots com un humanoide i amb aspiracions de conquerir el món, sempre tramen alguna cosa per obtenir poder i destruir les persones. Aquesta imatge s'ha popularitzat sense que tingui massa sentit. Fa cosa de 10 anys va sortir la pel·lícula Robots. En una escena es veia com d'un camió de les escombraries sortien cinc o sis robots i hi buidaven els contenidors del carrer. Això és absurd, seria més útil tenir un camió amb braços que ho fes tot sol. La ciència-ficció es queda curta respecte al que és possible i realista, s'ha d'anar més enllà del robot amb forma humana.
La idea que algun dia seran més intel·ligents també és agosarada?
Poden arribar a ser més destres que els humans. Per al miner que està trencant pedra i carregant-la, tenir un robot més destre i que carregui més pes que ell, és una ajuda. O un robot en forma de vehicle autònom també pot arribar a ser millor xofer que un humà, tot depèn de l'activitat. Alguns m'han preguntat quan tindrem el robot majordom a casa i sempre dic que és l'últim que tindrem perquè és difícil cuinar, arreglar la llar i pensar on col·locar les coses. Tampoc és prioritari. Abans tindrem molts més avenços en la indústria i els serveis, com la recollida d'escombraries, la neteja dels carrers o el transport de persones. I quan arribi el moment, també haurem de preguntar-nos si aquest majordom ha de tenir dues cames i dos braços com les persones o bé és més útil amb rodes i quatre braços.
En què s'assemblen els seus robots jugadors de futbol a nosaltres?
No s'assemblen gaire perquè va ser un projecte per tenir un laboratori on desenvolupar tecnologia per a coses útils i bàsiques. Aquests robots reconeixen la pilota, es reconeixen entre ells i saben com actuar en conjunt, com un equip. Són tasques bàsiques que després necessitaríem per desenvolupar robots més complexos. Amb la RoboCup vam aconseguir atraure estudiants, construir les primeres bases, treballar amb una complexitat controlable i poder adquirir un coneixement essencial per anar a robots més grans com els cotxes autònoms.
En quins sectors s'ha introduït amb més rapidesa l'ús de robots?
En la indústria manufacturera. La Seat de Barcelona té una línia de muntatge on la major part de les activitats són realitzades per robots. Encara hi ha moltes persones, tenen 15.000 treballadors, però aquests treballadors vigilen que tot vagi bé i, de tant en tant, posen algun bis o ajusten alguna cosa si cal, però no fan cap activitat que suposi una força descomunal. També hi ha ja empreses que utilitzen la Intel·ligència Artificial. Algunes fàbriques classifiquen les peces a través d'un sistema de reconeixement visual i en el sector de la pesca, també es poden separar els exemplars segons la mida. Hi ha avenços impressionants en la indústria.
Com respon la societat a tots aquests canvis?
El problema és que ara es diu que tenim una Tercera Revolució Industrial. Aquesta és molt més ràpida que les anteriors, tenim molts productes que entren al mercat. El primer smartphone va sortir el 2007, d'això fa només 9 anys, i ja hi ha 3.000 milions de telèfons al món. És un increment exponencial en la difusió de la innovació i això pot generar problemes de feina molt importants. Si tinc una fàbrica on puc acomiadar una quarta o cinquena part de la plantilla i posar robots, estic generant atur. Això no seria greu si no fos tan ràpid com està passant. Molts diuen que les revolucions industrials sempre han destruït llocs de feina i n'ha generat de nous, és cert, però estem parlant de revolucions que han durat més de 100 anys i no de 10 o 20 anys com ara. El temps és massa curt perquè la gent pugui adaptar-se i recórrer a altres feines, i solucionar-ho és difícil.
El gruix de la innovació sorgeix al sector privat o l'àmbit acadèmic també hi pren part?
Les empreses són la clau. L'acadèmica hi participa, però gran part de la innovació productiva es fa a la indústria. Alemanya inverteix el 2,3% del PIB a investigació i dues terceres parts vénen dels centres d'investigació de grans empreses. Un exemple conegut és el dels bancs. Abans calia anar a l'oficina i fer cua per fer qualsevol operació, ara hi ha caixers per tot arreu i es tot més ràpid. D'aquí a 10 o 15 anys, ni tan sols caldrà anar al caixer, tindrem els diners al telèfon i podrem fer qualsevol moviment. Però si hem de parlar de sectors pioners, clarament el més destacat és el de les telecomunicacions i xarxes, és el que més està innovant.
El seu treball actual se centra en el cotxe autònom. Quant trigarem a veure aquests cotxes com una cosa normal?
Aquest cotxe és un vehicle que vam comprar a Volkswagen, però que hem dissenyat nosaltres, la marca no hi ha participat. Jo crec que en carretera trigarem 4 o 5 anys a veure'ls consolidats perquè algunes companyies ja han anunciat que hi estan treballant. La carretera és més fàcil perquè només s'ha de mantenir el carril i sempre és cap a davant, no hi ha tants obstacles i com a molt cal canviar de carril per avançar un altre vehicle. En ciutat, en canvi, és més difícil perquè s'ha de tenir en compte tot: bicicletes, vianants, nens, animals... Diria que trigarem entre 20 i 30 anys. Això, a més, demana un període de prova amb cotxes buits per les ciutats per veure com circulen, com ja estem fent a Berlín. En aquest temps s'ha de valorar la seguretat, revisar les lleis i pensar a redissenyar les ciutats, repensar la forma com estan fetes per evitar que la gent creui pel mig del carrer o que intenti utilitzar les cantonades. Ara mateix, les nostres ciutats no estan fetes per cotxes autònoms.
Els nous cotxes que estan sortint s'assemblen al vehicle autònom?
Sí, cada cop tenen més prestacions. Ja hi ha vehicles amb sensors per detectar obstacles al voltant, són sistemes d'assistència al conductor i que cada cop seran més complets. Jo seguiré conduint i sent responsable, però el sistema m'ajudarà a aparcar, a mantenir la distància amb el cotxe de davant o, fins i tot, m'avisarà si em distrec i estic a punt de xocar.
Seran les grans empreses del sector les que faran el primer pas o seran companyies com Google o Tesla?
Pot ser que hi hagi companyies que entrin al mercat, però Google ja ha perdut massa temps. Google tenia un gran avantatge fa anys i el va perdre, totes les companyies del sector ja han anunciat que estan treballant en el vehicle autònom. Tesla és una empresa, per a mi, convencional. No crec que tingui res superior al que poden tenir les grans marques. Jo crec que els bigplayers seran les companyies més grans d'automòbils al món. I els Estats Units, Alemanya i el Japó són els països més avançats.
D'aleshores ençà, segueix treballant el cotxe del futur, o del present, podríem dir. Tot i que fins al moment només compta amb tres vehicles circulant per Berlín, es mostra positiu respecte la consolidació del vehicle sense conductor. Conversem amb el qui va ser considerat el millor professor d'Alemanya el 2014 just quan Europa celebra la Setmana de la Robòtica, un camp que va més enllà dels humanoides que, segons el cinema, volen conquerir el món.
Quan parlem de robòtica, a què ens referim exactament?
Depèn de la definició. Si prenem un significat ampli, un robot és una màquina que proporciona uns serveis de manera no trivial. Seguint això, una rentadora pot ser-ho, perquè ja hi ha rentadores que pesen la roba i calculen la quantitat d'aigua i detergent òptima. És un robot bàsic que, si li poséssim uns braços perquè agafés tot sol la roba, passaria a ser més avançat. Més exemples: el vagó del metro que va automàticament i sense conductor també es podria considerar un robot. Jo sempre dic que hi ha un zoològic de robots i que la forma de cadascun d'ells depèn de la seva funció.
I què ha fet que tinguem la imatge del robot com si fos una persona?
Això és ciència-ficció. Les pel·lícules generalment mostren els robots com un humanoide i amb aspiracions de conquerir el món, sempre tramen alguna cosa per obtenir poder i destruir les persones. Aquesta imatge s'ha popularitzat sense que tingui massa sentit. Fa cosa de 10 anys va sortir la pel·lícula Robots. En una escena es veia com d'un camió de les escombraries sortien cinc o sis robots i hi buidaven els contenidors del carrer. Això és absurd, seria més útil tenir un camió amb braços que ho fes tot sol. La ciència-ficció es queda curta respecte al que és possible i realista, s'ha d'anar més enllà del robot amb forma humana.
La idea que algun dia seran més intel·ligents també és agosarada?
Poden arribar a ser més destres que els humans. Per al miner que està trencant pedra i carregant-la, tenir un robot més destre i que carregui més pes que ell, és una ajuda. O un robot en forma de vehicle autònom també pot arribar a ser millor xofer que un humà, tot depèn de l'activitat. Alguns m'han preguntat quan tindrem el robot majordom a casa i sempre dic que és l'últim que tindrem perquè és difícil cuinar, arreglar la llar i pensar on col·locar les coses. Tampoc és prioritari. Abans tindrem molts més avenços en la indústria i els serveis, com la recollida d'escombraries, la neteja dels carrers o el transport de persones. I quan arribi el moment, també haurem de preguntar-nos si aquest majordom ha de tenir dues cames i dos braços com les persones o bé és més útil amb rodes i quatre braços.
En què s'assemblen els seus robots jugadors de futbol a nosaltres?
No s'assemblen gaire perquè va ser un projecte per tenir un laboratori on desenvolupar tecnologia per a coses útils i bàsiques. Aquests robots reconeixen la pilota, es reconeixen entre ells i saben com actuar en conjunt, com un equip. Són tasques bàsiques que després necessitaríem per desenvolupar robots més complexos. Amb la RoboCup vam aconseguir atraure estudiants, construir les primeres bases, treballar amb una complexitat controlable i poder adquirir un coneixement essencial per anar a robots més grans com els cotxes autònoms.
 |
| Fotografia: Ferran Sardans. |
En quins sectors s'ha introduït amb més rapidesa l'ús de robots?
En la indústria manufacturera. La Seat de Barcelona té una línia de muntatge on la major part de les activitats són realitzades per robots. Encara hi ha moltes persones, tenen 15.000 treballadors, però aquests treballadors vigilen que tot vagi bé i, de tant en tant, posen algun bis o ajusten alguna cosa si cal, però no fan cap activitat que suposi una força descomunal. També hi ha ja empreses que utilitzen la Intel·ligència Artificial. Algunes fàbriques classifiquen les peces a través d'un sistema de reconeixement visual i en el sector de la pesca, també es poden separar els exemplars segons la mida. Hi ha avenços impressionants en la indústria.
Com respon la societat a tots aquests canvis?
El problema és que ara es diu que tenim una Tercera Revolució Industrial. Aquesta és molt més ràpida que les anteriors, tenim molts productes que entren al mercat. El primer smartphone va sortir el 2007, d'això fa només 9 anys, i ja hi ha 3.000 milions de telèfons al món. És un increment exponencial en la difusió de la innovació i això pot generar problemes de feina molt importants. Si tinc una fàbrica on puc acomiadar una quarta o cinquena part de la plantilla i posar robots, estic generant atur. Això no seria greu si no fos tan ràpid com està passant. Molts diuen que les revolucions industrials sempre han destruït llocs de feina i n'ha generat de nous, és cert, però estem parlant de revolucions que han durat més de 100 anys i no de 10 o 20 anys com ara. El temps és massa curt perquè la gent pugui adaptar-se i recórrer a altres feines, i solucionar-ho és difícil.
El gruix de la innovació sorgeix al sector privat o l'àmbit acadèmic també hi pren part?
Les empreses són la clau. L'acadèmica hi participa, però gran part de la innovació productiva es fa a la indústria. Alemanya inverteix el 2,3% del PIB a investigació i dues terceres parts vénen dels centres d'investigació de grans empreses. Un exemple conegut és el dels bancs. Abans calia anar a l'oficina i fer cua per fer qualsevol operació, ara hi ha caixers per tot arreu i es tot més ràpid. D'aquí a 10 o 15 anys, ni tan sols caldrà anar al caixer, tindrem els diners al telèfon i podrem fer qualsevol moviment. Però si hem de parlar de sectors pioners, clarament el més destacat és el de les telecomunicacions i xarxes, és el que més està innovant.
El seu treball actual se centra en el cotxe autònom. Quant trigarem a veure aquests cotxes com una cosa normal?
Aquest cotxe és un vehicle que vam comprar a Volkswagen, però que hem dissenyat nosaltres, la marca no hi ha participat. Jo crec que en carretera trigarem 4 o 5 anys a veure'ls consolidats perquè algunes companyies ja han anunciat que hi estan treballant. La carretera és més fàcil perquè només s'ha de mantenir el carril i sempre és cap a davant, no hi ha tants obstacles i com a molt cal canviar de carril per avançar un altre vehicle. En ciutat, en canvi, és més difícil perquè s'ha de tenir en compte tot: bicicletes, vianants, nens, animals... Diria que trigarem entre 20 i 30 anys. Això, a més, demana un període de prova amb cotxes buits per les ciutats per veure com circulen, com ja estem fent a Berlín. En aquest temps s'ha de valorar la seguretat, revisar les lleis i pensar a redissenyar les ciutats, repensar la forma com estan fetes per evitar que la gent creui pel mig del carrer o que intenti utilitzar les cantonades. Ara mateix, les nostres ciutats no estan fetes per cotxes autònoms.
Els nous cotxes que estan sortint s'assemblen al vehicle autònom?
Sí, cada cop tenen més prestacions. Ja hi ha vehicles amb sensors per detectar obstacles al voltant, són sistemes d'assistència al conductor i que cada cop seran més complets. Jo seguiré conduint i sent responsable, però el sistema m'ajudarà a aparcar, a mantenir la distància amb el cotxe de davant o, fins i tot, m'avisarà si em distrec i estic a punt de xocar.
Seran les grans empreses del sector les que faran el primer pas o seran companyies com Google o Tesla?
Pot ser que hi hagi companyies que entrin al mercat, però Google ja ha perdut massa temps. Google tenia un gran avantatge fa anys i el va perdre, totes les companyies del sector ja han anunciat que estan treballant en el vehicle autònom. Tesla és una empresa, per a mi, convencional. No crec que tingui res superior al que poden tenir les grans marques. Jo crec que els bigplayers seran les companyies més grans d'automòbils al món. I els Estats Units, Alemanya i el Japó són els països més avançats.