Simplicity Works i el 3D Bonding: una proposta per a la reindustrialització

La crisi de la Covid-19 ha posat de manifest que no va ser una bona idea externalitzar la producció a països llunyans. Per una banda, perquè és un sector productiu i amb una ocupació estable; i per altra, perquè això comporta una dependència que ens fa fràgils davant un tancament de les fronteres. Per tot això, la reindustrialització ha tornat a posar-se en boca dels mandataris i pot ser una bona ocasió per a empreses com la startup Simplicity Works, amb seu al Parc Científic de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, Alacant: proposa una tecnologia molt competitiva per produir -de moment- calçat als mateixos preus que a països asiàtics i sense el cost social d’anivellar salaris. Com ho fa? Aquesta és la seua història.

El CEO de Simplicity Works, Adrián Hernández, és un veneçolà inquiet que es va llicenciar al seu país en enginyeria industrial i es va especialitzar en tecnologia i disseny del calçat. Acabats els estudis, se’n va vindre a Europa, on va adquirir un perfil operacional i de màrqueting. A més, es considera inventor perquè ha treballat molt en fases de desenvolupament de producte i té 16 patents. Va començar a soles, amb un inversor i 150.000 euros; en aquests anys ja han arreplegat, entre clients i inversors d’abast internacional, vora 7 milions d’euros i són un equip de dotze enginyers, liderats per ell mateix i per Ezequiel Sánchez (exCEO de Tempe, la filial d’Inditex) i pel doctor Carlos Pérez, científic de la UMH.
 

Hernández, en una feina, va tenir l’oportunitat de viatjar a l’Índia i a la Xina, on va veure “situacions laborals que no eren acords” amb el que ell pensava que havia de ser. Aleshores, va sorgir la pregunta que habitualment precedeix a la creació d’una startup: “Per què ha de ser així? Per què hem de tenir una indústria amb aquesta tendència i no desenvolupem un concepte on el treballador no siga el coll d’ampolla?”. Arran d’aquella inquietud va idear el concepte que va batejar com 3D Bonding Cell, que va patentar en setembre de 2009 i que és una unió tridimensional de productes.

La startup es pregunta "per què hem de tenir una indústria amb aquesta tendència i no desenvolupem un concepte on el treballador no siga el coll d’ampolla?”

Hernández ho explica de manera molt visual: “Imagina’t que en lloc d’haver d’unir una peça rere l’altra per fabricar una cadira o una sabata, anar cosint-les... agafes totes les parts i les introdueixes en un motlle tridimensional. Les deixes amb una xicoteta separació entre elles i en eixos canals fas la injecció d’un polímer i queden pegats pel cant. És la substitució d’una unió mecànica, com pot ser una costura, per una altra química, a través d’un polímer”. Assegura que les juntes no són més febles amb aquest sistema, sinó que tenen una consistència “equivalent o inclús en alguns casos superior”, depenent del material que s’empra: “La costura tradicional té uns 7 quilos per centímetre lineal i nosaltres podem arribar fins a 12”.

Beneficis: mà d’obra i mediambientals

Amb aquesta tecnologia el CEO defensa que s’obté un doble benefici per a les empreses de la indústria. En primer lloc, permet reduir la mà d’obra en un 75% sense haver de pagar menys i els països asiàtics paguen “un 25% dels salaris que es paguen a Espanya”, amb la qual cosa s’equilibra el cost per aquesta banda: “Un calçat a Vietnam costa tres dòlars. Ací també seran tres dòlars en lloc dels 12 habituals”.

En segon lloc, Hernández destaca els beneficis mediambientals: utilitza menys pell perquè no se superposen les peces i es redueix la quantitat del material, que és “vertaderament contaminant pel procés de fer-la perquè utilitza molts productes químics, aigua i electricitat”; a més, el fet de reduir la importació d’Àsia suposaria una reducció de vaixells transportant contenidors. “La indústria de la moda és la segona més contaminant del món. Es pot canviar”, afirma.

Ja ha arribat a Amèrica i en 2022 instal·laran una fàbrica a Alacant

Ara la tecnologia de Simplicity Works està en fase d’industrialització i ja han iniciat l’exportació de les seues primeres línies de producció per a distintes companyies, entre les quals destaca la mexicana Berrendo, on es fa calçat de seguretat de conegudes marques internacionals com Carterpillar o Puma Safety. La startup alacantina ha enviat la maquinària necessària i ha donat les formacions específiques a l’equip d’enginyers. Després, Hernández busca que s’instal·len fàbriques amb aquest sistema a l’Estat espanyol, a Amèrica i “eventualment, en el futur”, també miren a Àsia. “Però la prioritat és el mercat europeu”, subratlla.

De fet, revela que ja estan fent “una fàbrica-pilot” que es muntarà a la província d’Alacant prevista per a 2022 “amb unes capacitats importants” i “una línia de producció totalment automatitzada” amb el nom de Bonding Share. En maig de 2021 preveuen presentar la maquinària i, en setembre, ho faran a Alemanya. De moment la tecnologia s’aplica a la indústria del calçat, però ja estan prototipant motxilles i el següent pas que tenen al cap és fer cadires i seients de cotxe.

El model de negoci, per 'royalties'

Fins a la data, la startup ha facturat uns 400.000 euros a l’any en concepte de contractes de col·laboració amb multinacionals: “Financen el prototip i verifiquen si la tecnologia té potencial o no. Els servim de laboratori extern, fem una part d’investigació”. Ara bé, el seu model de negoci l’han ideat al voltant del cobrament de royalties per cada model de calçat fabricat, que començaran a activar a partir de l’any que ve.

Hernández: “La indústria de la moda és la segona més contaminant del món. Es pot canviar”

Adrián Hernández contextualitza que el negoci del calçat “és realment important a escala mundial” i posa xifres: es produeixen anualment 23 bilions de sabatilles i empreses com Nike en fa 550 milions; Adidas, 400; Puma, 120; i l’Estat espanyol, que és prou potent en aquesta indústria, fabrica 100 milions. “Si tenim una tecnologia competitiva per a aquestes multinacionals, es bolcaran a invertir en ella. És el nostre mercat objectiu, perquè instal·len fàbriques ací, a prop del consumidor”, sosté el CEO.

Ara, amb les administracions convençudes en la necessitat d’abordar processos de reindustrialització, tenen un context favorable. Hernández revela que han tingut contactes tant amb les institucions autonòmiques valencianes, com amb les del Govern espanyol. Afirma que tenen la sensació que “estan bolcats en accelerar” el procés. “És el que percebem”, rasa.